Revolució verda

Archiu:Index-of-cereal-production-yield-and-land-use World.svg

Evolució de la producció mundial de cereals (roig), el rendiment (vert), l'us del sol (gris) i la població (morat)

«Revolució verda» és la denominació usada internacionalment per a descriure l'important increment de la productivitat agrícola i, per tant, d'aliments entre 1960 i 1980 en Estats Units i estesa despuix per numerosos països. Va consistir en l'adopció d'una série de pràctiques i tecnologies, entre les que s'inclouen la sembra de varietats de cereal (blat, dacsa i arròs, principalment) més resistents als climes extrems i a les plagues, nous métodos de cultiu (incloent la mecanisació), aixina com l'us de fertilisants, plaguicidas i rec per irrigación, que varen possibilitar alcançar alts rendiments productius.

Va ser iniciada per l'arquitecte agrònom nortamericà Norman Borlaug, en ajuda d'organisacions agrícoles internacionals, qui durant dèu anys es va dedicar a realisar creus selectius de varietats de blat en països en vies de desenroll, fins a obtindre les més productives. La motivació de Borlaug va ser la baixa producció agrícola en els métodos tradicionals, en contrast en les perspectives optimistes de la revolució verda sobre l'erradicació del fam i la desnutrición en els països subdesenrollats. La revolució va afectar, en distints moments, a tots els països i pot dir-se que ha canviat casi totalment el procés de producció i venda dels productes agrícoles.

La revolució verda va obtindre un gran èxit en l'aument de la producció, pero no es va donar suficient rellevància a la calitat nutricional, lo que va resultar en l'expansió de varietats de cerealés en menor percentage de proteïnes i alt contingut en hidrats de carbono, els quals varen aplegar a representar una major part de la dieta pel seu baix cost. Els cerealés típicament presenten deficiències en aminoàcits essencials i un contingut desequilibrat d'àcit grassos essencials, vitaminas, minerals i atres factors de calitat nutricional.

Si be l'expansió d'estos cereals alts en calories va conseguir evitar l'inanició de gran part del món durant vàries décades, l'empobriment nutricional que han sofrit com a conseqüència les dietes basades en ells ha agravat el problema de la desnutrición i la creixent incidència de certes malalties cròniques en persones aparentment ben alimentades (les denominades «malalties de la civilisació»). No solament les dietes humanes s'han resentit de forma directa a través del consum d'una dieta recarregada d'estos cereals, sino també per l'empobriment de la calitat dels productes d'orige animal (derivats d'animals alimentats en estos cereals).

El terme «revolució verda» va ser utilisat per primera volta en 1968 pel exdirector de la Agència dels Estats Units per al Desenroll Internacional (USAID), William Gaud, qui va destacar la difusió de les noves tecnologies i va dir: «Estos i atres desenrolls en el camp de l'agricultura contenen els ingredients d'una nova revolució. No és una violenta revolució roja com la dels soviètics, ni és una revolució blanca com la del sah d'Iran. Yo la cride la revolució verda».

La revolució verda va beneficiar tant a les grans cultivadoras com els menuts, pero aquells que contaven en els recursos per a adquirir les noves tecnologies varen poder aprofitar més en una economia comercial.

Història

El desenroll agrícola que es va iniciar en Sonora (Mèxic) en 1943, dirigit per Norman E. Borlaug, havia segut jujat com un èxit per la Fundació Rockefeller, que va tractar de propagar-ho a atres països. L'Oficina d'Estudis Especials en Mèxic es va convertir en una institució informal d'investigació internacional en 1959, i en 1963 es va convertir formalment en el Centre Internacional de Mejoramiento de Dacsa i Blat (CIMMYT).

Archiu:Wheat-haHula- CAPS 7

Les noves varietats de blat i atres grans varen eixercitar un paper decisiu en la revolució verda.

En 1961, la Índia estava en la vora de la hambruna massiva. Borlaug va ser invitat al país per M. S. Swaminathan, assessor del ministre indi d'Agricultura, S. K. Patil. A pesar dels obstàculs burocràtics que imponien els monopolis de grans de l'Índia, la Fundació Ford i el Govern indi varen colaborar per a importar de llavors de blat de el CIMMYT. El Govern va seleccionar la regió del Punyab per a evaluar els nous cultius, per dispondre d'un suministrament d'aigua confiable i un llarc historial d'èxit agrícola. D'esta manera, l'Índia va començar el seu propi programa de la revolució verda en la millora vegetal, el desenroll del rec, i la finançació dels productes agroquímicos.

Archiu:Wheat yields in developing countries 1951-2004.png

Evolució de la productivitat dels cultius de blat en països en desenroll (quilograms per hectàrea) entre 1950 i 2004, segons la FAO.

L'Índia pronte va adoptar el IR8, una varietat d'arròs semienana que havia desenrollat el Institut Internacional d'Investigació de l'Arròs (IRRI per les seues sigles en anglés) de Filipines —a on també s'estava provant la revolució verda—, que podia produir més grans per planta quan es cultivaren en determinats fertilisants i rec. En 1968, l'agrònom indi Surajit Kumar De Datta va publicar les seues conclusions de que l'arròs IR8 havia produït prop de cinc tonellades per hectàrea sense fertilisant, i casi dèu tonellades per hectàrea en condicions òptimes. Esta va ser dèu voltes el rendiment d'arròs tradicional. El IR8 va ser un èxit en tota Àsia; malnomenat el «milacre de l'arròs», també es va desenrollar en la IR36 semienana.

En la década de 1960, els rendiments de l'arròs en l'Índia varen ser de prop de dos tonellades per hectàrea; a mitan de la década de 1990, s'havia elevat a sis tonellades per hectàrea. En la década de 1970, el cost de l'arròs era al voltant de 550 USD per tonellada; en 2001, costava menys de 200 USD per tonellada. L'Índia es va convertir en un dels productors d'arròs del món en més èxit, i ara és un important exportador d'arròs, enviant casi 4,5 millons de tonellades en 2006.

En Mèxic la producció de blat va passar d'un rendiment de 750 kg per hectàrea en 1950, a 3200 kg en la mateixa superfície en 1970. Entre els anys 1940 a 1984, la producció de gra mundial va aumentar en un 250 %. En conclusió, els resultats sobre aument de la productivitat varen ser espectaculars.

En l'actualitat, Gurdev Sing Khush lluita per una «revolució encara més verda» que enfronte la falta d'aliments d'este mileni. Per a això, el pròxim objectiu és produir més arròs en menys requeriments de terra, de rec, sense insecticida ni herbicida químics. Este investigador afirma que, per a alcançar la meta dels 840 millons de tonellades, caldria revisar el sistema de producció, invertir més en rec i capacitar als agricultors per a l'ocupació de les noves tecnologies. Sosté que els estudis sobre el cultiu de l'arròs van a orientar-se en major mida cap a una agricultura ecològica. En els pròxims trenta a cinquanta anys, venidor caldria dispondre també de varietats capaces de soportar temperatures més elevades, causades pel calfament del planeta.^{cita requerida}

Crítiques

Els aspectes negatius no varen tardar en aparéixer: problemes d'almagasenage desconeguts i perjudicials, excessiu cost de llavors i tecnologia complementària, la dependència tecnològica, l'excessiu cost que comporta la mà d'obra, la millor adaptació dels cultius tradicionals eliminats o l'aparició de noves plagues.

Per açò, la revolució verda va ser molt criticada des de diversos punts de vista, des de l'ecològic a l'econòmic, passant pel cultural i inclús nutricional.

Agricultura orgànica

A conseqüència d'açò, es varen crear moviments que lluiten per la disminució de l'us d'agroquímicos. La Federació Internacional de Moviments d'Agricultura Orgànica explica el seu fonament de la següent manera: «[…] tots els sistemes agrícoles que promouen la producció sana i segura d'aliments i fibres textils des del punt de vista ambiental, social i econòmic. A on partixen de la fertilitat del sol com a base per a una bona producció, respectant les exigències i el mig ambient en tots els seus aspectes. L'agricultura orgànica reduïx considerablement les necessitats d'aportes externs al no utilisar abonaments, substàncies químiques, ni plaguicidas o atres productes de síntesis. En el seu lloc permet que siguen les poderoses lleis de la naturalea les que incrementen tant els rendiments com la resistència dels cultius».

En general, la agricultura industrial es recolza en estos grans pilars: la maquinària agrícola i de transport d'aliments, els agroquímicos (pesticidas i abonaments de síntesis), per a produir vàries collites a lo llarc de l'any (d'ahí que es denomine agricultura intensiva), la biotecnología i els sistemes de rec (junt en l'intensitat, que ocasiona l'extracció de la fertilitat, l'extracció i agotament de l'aigua, ha ocasionat que li la denomine també com agroextractivismo).

Dels quatre, els dos primers estan relacionats directament en la producció de petròleu. Aixina que, de la mateixa manera que l'agricultura industrial ha segut un factor important per a la transició demogràfica, un possible agotament del petròleu podria supondre futures hambruna, crisis alimentàries i un aument dràstic en la mortandad a nivell mundial.

Resposta de Norman Borlaug

Archiu:Irrigation1.jpg

El major us del rec juga un paper important en la revolució verda.

Borlaug va desestimar les pretensions d'alguns dels crítics de la revolució verda, pero va considerar atres preocupacions i va dir que el seu treball havia segut:

un canvi en la direcció correcta, pero no ha transformat el món en una utopia.

Dels grups de pressió ambiental, va dir:

alguns dels grups de pressió ambiental de les nacions occidentals són la sal de la terra, pero molts d'ells són elitistes. Mai han experimentat la sensació física de fam. Ells fan el seu treball de cabildeo des de cómodes suites d'oficina en Washington o Brusseles […]. Si vixqueren solament un més en mig de la misèria del món en desenroll, com he fet per cinquanta anys, estarien clamant per tractors i fertilisants i canals de rec i s'indignarien que elitistes de moda des de les seues cases els estiguen tractant de negar estes coses.

El mateix Bourlaug va considerar la creació de transgènics com una extensió natural del seu propi treball en la revolució verda que deu ser continuada, i que l'oposició als transgènics ve del mateix tipo d'activisme ambiental —anticientífico, des del seu punt de vista— que qüestiona els guanys de la revolució verda:

Ho diuen perque tenen la panza plena. L'oposició ecologista als transgènics és elitiste i conservadora. Les crítiques vénen, com sempre, dels sectors més privilegiats: els que viuen en la comoditat de les societats occidentals, els que no han conegut de prop les hambruna.

Bibliografia adicional

• Dr Arvind Upadhayaya. «Black espots in Green revolution» (en anglés).
• Conway, Gordon (1998). The doubly green revolution: food for all in the twenty-first century (en anglés), Ithaca, NY: Comstock Pub. ISBN 978-0-8014-8610-4.
• Dowie, Mark (2001). American foundations: an investigative history (en anglés), Cambridge, MA: MIT. ISBN 978-0-262-04189-8.
• (1995) Agroecology: the science of sustainable agriculture, 2nd edició (en anglés), Boulder, CO: Westview Press. ISBN 978-0-8133-1718-2.

• Frison, Emile(2008).«Green Revolution in Africa will depend on biodiversity».Development and Cooperation.49(5)

190–93.

• Jain, H.K. (2010). The Green Revolution: History, Impact and Future, 1st edició (en anglés), Houston, TX: Studium Press. ISBN 978-1-933699-63-9.
• Oasa, Edmund K (1987). «The Political Economy of International Agricultural Research in Glass», Glaeser, Bernhard (ed.). The Green Revolution revisited: critique and alternatives (en anglés), Allen & Unwin, pp. 13–55. ISBN 978-0-04-630014-2.
• Ross, Eric (1998). The Malthus Factor: Poverty, Politics and Population in Capitalist Development (en anglés), London: Zed Books. ISBN 978-1-85649-564-6.
• Ruttan, Vernon(1977 idioma =anglés).«The Green Revolution: Seven Generalizations».International Development Review.19

16–23.

• (1989) Hunger and public action (en anglés), Oxford: Clarendon Press. ISBN 978-0-19-828365-2.
• Shiva, Vandana (1989). The violence of the green revolution: Ecological degradation and political conflict in Punjab (en anglés), Dehra Dun: Research Foundation for Science and Ecology. ISBN 978-81-85019-19-2.
• Smil, Vaclav (2004). Enriching the Earth: Fritz Haver, Carl Bosch, and the Transformation of World Food Production (en anglés), MIT Press. ISBN 978-0-262-69313-4.
• Spitz, Pierre (1987). «The Green Revolution Re-Examined in Índia in Glass», Glaeser, Bernhard (ed.). The Green Revolution revisited: critique and alternatives (en anglés), Allen & Unwin, pp. 57–75. ISBN 978-0-04-630014-2.
• Wright, Angus (1984). «Innocence Abroad: American Agricultural Research in Mexico», Bruce Caramullen (ed.). Meeting the expectations of the land: essays in sustainable agriculture and stewardship (en anglés), Sant Francisco: North Point Press, pp. 124–38. ISBN 978-0-86547-171-9.
• Wright, Angus Lindsay (2005). The death of Ramón González: the modern agricultural dilemma (en anglés), Austin: University of Texas Press. ISBN 978-0-292-71268-3.
• Cotter, Joseph (2003). Troubled Harvest: Agronomy and Revolution in Mexico, 1880–2002. Westport, CT: Prager (anglés)
• Deb, Debal, "Restoring Rice Biodiversity", Scientific American, vol. 321, no. 4 (October 2019), pp. 54–61. (anglés)
• Harwood, Andrew (14 June 2013). "Development policy and history: lessons from the Green Revolution". (anglés)
• Hurt, R. Douglas. The Green Revolution in the Global South: Science, Politics, and Unintended Consequences. Nexus Séries. Tuscaloosa: University Alabama Press, 2020. ISBN 978-0-8173-2051-5. (anglés)
• Jain, H.K. (2010). Green revolution: history, impact and future, Houston: Studium Press. ISBN 978-1441674487. (anglés) .

• Lewis-Nang'ea, Amanda. Review of Hurt, R. Douglas, The Green Revolution in the Global South: Science, Politics, and Unintended Consequences. H-Environment, H-Net Reviews. February, 2021. http://www.h-net.org/reviews/showrev.php?aneu=55547 (anglés)
• Randhawa, M.S. 1974. Green Revolution. New York: John Wiley & Sons. (anglés)
• «Índia's Evergreen Revolution».Future of Food: Journal on Food, Agriculture and Society.5(2)

70–79. (anglés)

• «Índia's evergreen revolution in cereals».Current Science.116(11)

1805–1808.doi:10.18520/cs/v116/i11/1805-1808. (anglés)

Vore també

• Història de l'agricultura
• Agricultura ecològica
• Agroindustria
• Biotecnología
• Eutrofización
• Nitrat
• Sobirania alimentària
• Transferència tecnològica

Enllaços externs

• Sesenta y dos anys de lluita contra la fam: Recorts personals – Norman Borlaug