Anar al contingut

Norman Borlaug

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Norman Borlaug

Norman Ernest Borlaug (Cresco, Iowa, Estats Units, 25 de març de 1914-Dallas, Texas, Estats Units, 12 de setembre de 2009[1]), citat com Norman Burlaug, fon un agrònom, genetista, fitopatólogo, humaniste nortamericà, considerat per molts el pare de l'agricultura moderna i de la revolució verda,[2] ha segut cridat "l'home que va salvar mil millons de vides".[3][4] Els seus esforços en els anys 1960 per a introduir les llavors híbrides a la producció agrícola en Mèxic, Pakistan i Índia varen provocar un increment notable de la productivitat agrícola, i alguns ho consideren responsable d'haver salvat més de 1000 millons de vides humanes.[5][6][7]

Premi Nobel de la Pau en 1970, també se li va concedir el Padma Vibhushan,[8] el segon major honor civil de l'Índia.

Biografia

[editar | editar còdic]

Borlaug era bisnieto de noruecs emigrants a Estats Units. Ole Olson Dybevig i Solveig Thomasdotter Rendix, de Leikanger, Noruega, varen emigrar a Dane, Wisconsin, en 1854. Dos dels seus fills: Ole Olson Borlaug i Nels Olson Borlaug (yayo de Norman), es varen establir en la "Immanuel Norwegian Evangelical Lutheran Congregation" en la chicoteta comunitat noruega de Saude, prop de Cresco, Iowa, en 1889.[9][10]

Ell era el major de quatre fills; les seues tres germanes més jóvens eren Palma Lillian (Behrens; 1916–2004), Charlotte (Culbert; 1919-2012) i Helen (1921–1921) — de menuts agricultors: Henry Oliver (1889–1971) i Clara Vaala (1888–1972) en la granja dels seus yayos en Saude en 1914. Des dels sèt als nou anys, treballa en les 43 ha en la granja familiar a l'oest de Protivin, Iowa, peixcant, caçant, i cultivant dacsa, avena, pastura timote, cuidant el ganado, porcs i pollets. Va cursar estudis primaris i secundaris en el seu poble. Hui, eixa escola primària, construïda en 1865, és gerenciada per la "Norman Borlaug Heritage Foundation" com a part de el "Proyecte Llegat Borlaug".[11] Després va ingressar en l'Universitat de Minnesota, durant la Gran Depressió. Allí va costejar la seua educació eixercitant diversos treballs. Va obtindre la seua diplomatura en ciències forestals en 1937. Va continuar els seus estudis en Minnesota i en 1941 va obtindre la seua llicenciatura i en 1942 el seu doctorat, abdós en fitopatologia i ademés en genètica, baix la direcció d'I. C. Stackman, un dels creadors del programa cooperatiu entre la Secretaria d'Agricultura mexicana i la Fundació Rockefeller (l'antiga Oficina d'Assunts Especials).

En 1944 va ser a treballar a Mèxic com fitopatólogo associat a dit programa. Després en 1945, es trasllada a l'estat mexicà de Sonora i específicament al Valle del Yaqui, en a on va estudiar blats, royas i pràctiques agronómicas.

En els primers anys del programa, Borlaug i els seus companyers de treball, José Rodríguez V., Rebuig Ortega C., Leonel Roures, Roberto Osoyo Alcalà, Raúl Mercat, Alfredo Campos, Ignacio Narváez i Horacio Tedi Hernández Hernández, entre uns atres, varen enfocar els seus esforços en controlar les royas que de vesprada en vesprada destruïen els trigales mexicans. Les primeres varietats resistents a les royas -Kentana, Yaqui, Maig (planta)- es varen llançar en 1948. Al mateix temps es varen experimentar i varen difondre noves pràctiques agronómicas.


En acabant de que Mèxic alcançara la autosuficiencia en blat, en 1956, el grup de científics que va participar en ell en Sonora va obtindre un guany d'enorme transcendència: el desenroll de varietats nanes de blat, d'alt rendiment, àmplia adaptació, resistents a malalties i en alta calitat industrial, sembrades per primera volta en 1962. En estes varietats, Mèxic va incrementar notablement la seua producció. En poc temps, molts països com Índia, Pakistan,[12] Turquia, Tunis, Espanya, Argentina i China,[13] es varen beneficiar de les noves varietats i de la tecnologia desenrollada en Mèxic. No obstant, per a alguns crítics, l'alvanç d'estes tecnologies ha provocat greus desequilibris ambientals.[14] Hui es calcula que els famolencs són més de 1000 millons, que encara que és una sifra jamai alcançada en el passat,[15] en percentage respecte a la població total del planeta és la menor proporció des de que es coneix l'història escrita; inclús és inferior al número de sers humans en sobrepés/obesitat (1200 millons). Se li pot considerar responsable de que hi haja tants sers humans en accés suficient a aliments com mai en l'història, i com a reconeiximent de la seua obra li va ser concedit el Premi Nobel de la Pau, aixina com les distincions més altes que a un civil se li pot donar en els EE. UU. Inclús va guanyar el reconeiximent més alt que l'Índia li otorga a civils que no són ciutadans d'eixa nació i això sense contar innumerables premis, medalles i honors més en tot lo món. En reconeiximent a la seua gran contribució en el camp de l'agricultura, una important avinguda de Ciutat Obregón, en l'estat Mexicà de Sonora, du el seu nom. La seua estàtua compartix sala en atres prohombres en el Capitolio dels Estats Units.

En 1981, Borlaug va ser membre fundador del Consell Cultural Mundial.[16]

Norman Borlaug en Argentina

[editar | editar còdic]

Norman Borlaug va mantindre un decorregut contacte en Argentina a partir de 1962. Eixe any, l'INTA establix un conveni pel qual Borlaug participa en la reorganisació del Programa de Mejoramiento de Blat aplegant a convertir-se en el primer programa de mejoramiento genètic d'INTA a nivell nacional. Este programa va incloure tots els factors que llimitaven la producció triguera, per la qual cosa es va iniciar una ret d'ensajos de fertilisació i maneig del cultiu de blat.


Les seues prolongades estadías en vàries Estacions Experimentals Agropecuarias del país (EEA) es varen estendre durant varis anys. Va treballar colze a colze en investigadors i genetistas nacionals tant en EEA Marcos Juárez, EEA Paraná, EEA Bordenave, EEA Pergamí, i EEA Balcarce. La seua llabor va impulsar el desenroll de varietats de canya curta i forta resistència a les malalties aixina com a la seua notable reacció als fertilisants nitrogenats. Açò es va traduir en l'aument de gran part de la superfície triguera cultivada en llavors híbrides producte de tal concepció i a la seua recomanació de rotacions del cultiu en dacsa i soja, tot la qual cosa va produir l'obtenció de notables rendiments mai abans alcançats.

El 9 de juny de 1971, l'Acadèmia Nacional d'Agronomia i Veterinària d'Argentina ho va nomenar membre honorari.[17]

Premi Nobel

[editar | editar còdic]

En 1970 Borlaug va rebre el Premie Nobel de la Pau. Va colaborar en la creació del Centre Internacional de Mejoramiento de Dacsa i Blat (CIMMYT) i del Centre d'Investigacions Agrícoles del Noroest, actualment Centre d'Investigació Regional del Noroest (CIRNO) depenent de l'Institut Nacional d'Investigacions Forestals, Agrícola i Pecuàries (INIFAP), que a la seua volta depén de la Secretaria d'Agricultura, Desenroll Rural, Ganaderia, Peixca i Alimentació (SAGARPA).

Atres guardons

[editar | editar còdic]

Consultor Emèrit del Institut Nacional de Tecnologia Agropecuaria, 1971. El INTA ho designa "Consultor Emèrit", que constituïx el més alt guardó que pot conferir l'Institució en el propòsit de fer reconeiximent públic de la seua consagració al mejoramiento de l'agricultura i la comunitat rural en l'Argentina; i assessorament que brinda a l'institució. També se li otorga una medalla d'or commemorativa. [18] [19]

Decés

[editar | editar còdic]

Borlaug va fallir als 95, el 12 de setembre de 2009, en la seua finca de Dallas,[1] d'un limfoma.[20] Els fills de Borlaug varen dir,

Volguérem es prenguera a la seua vida com a model de crear una diferència en les vides d'uns atres i bregar realisant esforços per a donar fi a la misèria humana.[21]

El primer ministre d'Índia Manmohan Singh i la presidenta de l'Índia Pratibha Patil varen rendir tribut a Borlaug afirmant,

La vida i obra de Borlaug són testimonials de les grans contribucions que un home alçant el seu intelecte, persistència i visió científica poden fer per la pau i el progrés.[22]

L'Organisació de Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) ho descriuen com a

... un preeminent científic l'obra del qual rivaliza en atres grans científics de el XX benefactors de la humanitat.[23]

Kofi Annan, secretari general de Nacions Unides va dir,

Aixina com celebrem la seua llarga i remarcable vida del Dr. Borlaug, també brindem per la seua productiva vida a on va millorar la situació alimentícia de molts millons de persones pobres... nos seguirem continuant inspirant en la seua devoció als pobres, necessitats i vulnerables del món.[24]

Josette Sheeran, directora del Programa Mundial d'Aliments (PAM) de les Nacions Unides va manifestar que:

Norman Borlaug és l'home que va salvar més vides en l'història de la humanitat.[25]

El membre del Parlament de Canadà Ted Menzies, en la Cámara de Canadà, va dir:

Esta semana el món pert a un trement humanitari

Llibres i conferències

[editar | editar còdic]
Publicacions en IDIA

Edició de IDIA en homenage al premi Nobel de la Pau 1970 Dr. Borlaug en oportunitat de la seua recent visita a Buenos Aires en 1971. En: IDIA, no. 289 (ene. 1972), p. 2-4

-Papadakis, Juan. Pensament viu d'un agrònom Premi Nobel de la Pau : el doctor Norman I. Borlaug. En: IDIA, no. 289 (ene. 1972), p. 5-10

-Borlaug, Norman I. El Dr. Borlaug en Pergamí. En: IDIA, no. 289 (ene. 1972), p. 11-22

-Borlaug, Norman I. El Dr. Borlaug en Marcos Juárez. En: IDIA, no. 289 (ene. 1972), p. 23-34

-Borlaug, Norman I. El Dr. Borlaug va parlar en el CNIA, Castelar. En: IDIA, no. 289 (ene. 1972), p. 35-44

-Borlaug, Norman I. ; Gibler, John W. Progressos en investigacions sobre blat durant 1964. En: IDIA, no. 233-235 (maig-jul. 1967), p. 195-217

-Borlaug, Norman I. ; McMahon, Mathew. el_sector_agropecuario1985_2.pdf El paper del sector agropecuario en la reactivació de l'economia argentina. -- Buenos Aires : INTA, 1985. -- 19 p.

-Dr. Norman Borlaug : Nobel en Argentina. En: Camp i tecnologia, no. 25 (mar.-abr., 1996), p. 19-20

-Borlaug, Norman I. Agricultura i població . -- [s.l.] : [s.n.], [1980?]. -- 53, [21] h.


-Borlaug, Norman I. El Dr. Borlaug en les Estacions Experimentals del INTA. En: IDIA, no. 289 (ene. 1972), p. 45-49

-Borlaug, Norman I. el_blat_en_la_region_semiarida1971.pdf Tecnologia del blat en la regió semiárida. -- Bordenave : EEA Bordenave, 1971. -- 40 h. Conferència dictada en la EEA Bordenave el 10 de decembre de 1971. -- Mecanografiadoe

  • Feeding a human population that increasingly crowds a fragile planet. 1994. Ciutat de Mèxic. ISBN 968-6201-34-3
  • Norman Borlaug on World Hunger. 1997. Editat per Anwar Dil. Sant Diego/Islamabat/Lahore: Bookservice International. 499 pages. ISBN 0-9640492-3-6
  • "Ending World Hunger. The Promise of Biotechnology and the Threat of Antiscience Zealotry". 2000. Plant Physiology, octubre de 2000, Vol. 124, pp. 487–490. (duplicate)
  • La revolució verda: pau i humanitat. N.º 5 de Ciència-Tecnologia i Història: Série 2002. Autor Norman I. Borlaug. Editor Universitat Autònoma Chapingo, PIHAAA-CIESTAAM, 2002. 59 pp.
  • Feeding a World of 10 Billion People: The Tva/Ifdc Legacy. 2003. ISBN 0-88090-144-6
  • Prospects for world agriculture in the twenty-first century. 2004. Norman I. Borlaug, Christopher R. Dowswell. Published in: Sustainable agriculture and the international rulle-wheat system. ISBN 0-8247-5491-3
  • Foreword to The Frankenfood Myth: How Protest and Politics Threaten the Biotech Revolution. 2004. Henry I. Miller, Gregory Conko. ISBN 0-275-97879-6
  • Sixty-two years of fighting hunger: personal recollections. 2007. Euphytica 157: 287–297 ([26])
  • Starved for Science: How Biotechnology Is Being Kept Out of Africa. Autors Robert L. Paarlberg, Norman (FRW) Borlaug, Jimmy Carter. Edició ilustrada, reimpresa d'Harvard University Press, 235 pp. ISBN 0-674-03347-7 text en llínea

Atres llectures

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1
  2. ↑ "El pare de la 'Revolució Verda'". Did You Know?. University of Minnesota. Vist 24 de setembre de 2006.
  3. ↑ «Norman Borlaug». scienceheroes.com. Consultat el 5 de juny de 2013.
  4. ↑ http://www.huffingtonpost.com/david-macaray/the-man-who-saved-a-billi_b_4099523.html
  5. ↑ Norman Borlaug, scientist who 'saved 245m lives', dies aged 95
  6. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  7. ↑ La frase "va salvar més d'1.000 millons de vides" és citat en referència al treball de Norman Borlaug (i.g., «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 6 de novembre de 2011. Consultat el 8 de febrer de 2016.). D'acort a Jan Douglas, assistent eixecutiu de la Fundació Premie Mundial, la font d'eixa calificació és l'artícul de Gregg Easterbrook de 1997 "Forgotten Benefactor of Humanity", a on diu "la forma d'agricultura que Borlaug pregona pot previndre 1.000 millons de pèrdues."
  8. ↑ Padma Vibhushan
  9. ↑ RootsWeb. Genealogia dels Borlaug [1] archivat en Wayback Machine.
  10. ↑ "Història de la Comunitat Noruega, Chickasaw, Iowa
  11. ↑ State Historical Society of Iowa. 2002. FY03 HRDP/REAP Grant Application Approval
  12. ↑ Borlaug, pare de la ‘Revolució Verda’, va fallir
  13. ↑ "Why ca't we grow new energy?", Juan Enriquez, registrat setembre de 2007, New York City.[2] [3] archivat en Wayback Machine.
  14. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  15. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  16. ↑ «About Us» (en anglés). Consell Cultural Mundial. Consultat el 8 de novembre de 2016.
  17. ↑ «BORLAUG Norman I. Ing. Agr. Dr.». Archivat des d'el original, el 12 d'agost de 2022. Consultat el 12 de setembre de 2019.
  18. ↑ Designació per mig de Resolució del Consell Directiu del INTA No. 722 - Bs. As. 30/11/71. En: «El Dr. N. Borlaug designat "CONSULTOR EMERITO"». La Gasseta del INTA (Buenos Aires) (460): 3920. 11 de giner de 1972. ISSN 0325-7061.
  19. ↑ La Gasseta del INTA.Buenos Aires:(460)
    3920.ISSN 0325-7061.
  20. ↑ [enllaç trencat]
  21. ↑ Associated Press in Dallas. «Norman Borlaug, el premi Nobel que va alimentar al món, va fallir als 95». The Guardian. Consultat el 15 de setembre de 2009.
  22. ↑ Rediff.Consultat el 15 de setembre de 2009.
  23. ↑ United Nations.Consultat el 15 de setembre de 2009.
  24. ↑ «Tributes to Dr. Norman I. Borlaug from around the world». World Food Prize. Archivat des d'el original, el 3 d'octubre de 2009. Consultat el 15 de setembre de 2009.
  25. ↑ Va morir el pare de la "revolució verda". En les seues investigacions agrícoles, Norman Borlaug va salvar millons de vides en el món. La Nació
  26. ↑ Borlaug, Norman I.Euphytica.Dx.doi.org.157doi:10.1007/s10681-007-9480-9.Consultat el 5 de setembre de 2008.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Videos i conferències

Organisacions i programes

Entrevistes

Obituarios

PubMed * List of Norman Borlaug articles and interviews


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Norman_Borlaug&oldid=821155»