Phleum pratense
Phleum pratense[1] és una espècie de planta herbácea perenne, molt abundant, de la família Poaceae, nativa de l'Europa templada.
Descripció
[editar | editar còdic]La planta posseïx talle no ramificat i fulls d'1,5 mm de llongitut. La canya o talle és de color vert clar en absència de vellosidades i cilíndric redó en la seua secció travessera. Els nòduls del talle són d'aspecte bulboso. Les dimensions dels fulls són de 8,46 mm d'ample i 22,86 cm de llarc sent el seu color des de vert opac fins a blau grisáceo, són ademés llineals, primes i sense vellosidades.
Les lígulas posseïxen membranes fràgils d'aspecte paper. Les baïnes són també de color vert opac i gris blavenc com els fulls.
El talle termina en una panícula en forma de punta estrictament cilíndrica que medix 17,78 cm de llarc i 8,46 mm d'ample. En esta inflorescència les espiguillas estan densament empaquetades a lo llarc de tota l'inflorescència sent cada espiguilla d'uns 3,5 mm. Les espiguillas consistixen en dos glumas ciliadas (3,5 mm cada una) i una lema més curta que les glumas.
La lema tanca una pálea membranosa en una sola flor que consta de 3 estams i un parell d'estils. Durant la floració en la primera mitat de l'estiu les anteres lliberen gran cantitat de polen, i a mida que es produïx la maduració dels grans el color de les panícules de espiguillas es torna color marró clar.
El sistema radicular consta de raïls fibrosas i rizomes curts d'arquitectura radicular molt superficial. Normalment les raïls s'entrellacen formant colónies que poden comprendre l'extensió de tot el camp de cultiu.[2]
.jpg)
Condicions per al seu cultiu
[editar | editar còdic]Phleum pratense és un cultiu resistent a les malalties comunes dels cultius forrajeros, rosegadors, micobacterias, pols, virus i males herba.[3] No obstant, este cultiu és incapaç de tolerar la sequia. L'espècie té diverses varietats esteses en tot lo món com són Climax, Astra, Welch, Bounty, Itasca, Lorain, Medon, Marietta, Milton, Swallow, i Berta.
La selecció de la varietat deu fer-se en funció dels paràmetros hídrics i en el retardo de la floració que es vullga obtindre en la parcela a cultivar. La planta és resistent a la fredor i el seu òptim de creiximent es dona en 18 °C) mentres que els rendiments mijos s'obtenen en temperatures miges anuals de 18,3 °C) a 21,6 °C) S'adapta preferiblement a climes humits de montanya en precipitacions des de 350 mm fins a 1760 mm.El terreny que permet alcançar els majors rendiments deuen estar ben drenados. El cultiu prospera be en sols molt i rics i en un pH de llaugerament àcit (4,5) a alcalino (7,8).
El cultiu pot donar uns rendiments mijos en turberas sempre i quan no siguen pantanosas. Els rendiments seran per baix de la mija en terrenys arenencs i secs.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Clause 5.3.2.2.3 BS 7370-5
- ↑ http://www.illinoiswildflowers.info/grasses/plants/timothy.htm
- ↑ Duke, J.A. 1979. Ecosystematic data on economic plants. Quart. J. Crude Drug Res. 17(3–4):91–110.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Phleum pratense» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.