Allophylus edulis

Allophylus edulis (A. St.-Hil., A. Juss. & Cambess) Hieron. ex Niederl (Allophylus edulis)

Allophylus edulis (A. St.-Hil., A. Juss. & Cambess) Hieron. ex Niederl és un arbre de porte menut, en general no supera 10m d'altura, al voltant de 20 cm de diàmetro del tronc o fuste principal. La seua distribució natural inclou Paraguay, Guayana, Brasil, Bolívia, Argentina i Uruguay.

Noms comuns:Chal chal (Argentina, Brasil, Uruguay), cocú (del guaraní), koku, cochucho, wakú, uaquito, natan nanaqte (toba), picazu rembiú (guaraní: menjar de coloma).

Noms comuns en Brasil (portugués):

Nomene	Regió	Idioma
vacum	Sul	Portugués
baga-de-morcego	Sul i Surest	Portugués
três-folhas-do-mate	Sul i Surest	Portugués
murta-vermelha	Nordest	Portugués
murici-brava	Nordest	Portugués
chal-chal	Sul	Portugués
perta-cu	Nordest	Portugués
frut-do-rei	Sul i Surest	Portugués
vacunzinho	Sul i Surest	Portugués
frut-de-pombo	Sul i Surest	Portugués
canhou	Sul	Portugués
fruta-de-paraó	Surest	Portugués

Descripció

És un arbolito o arbust, dioico, de 4 a 10 m d'altura (excepcionalment fins a aproximadament 17 m, ), en tronc castany rojós, corfa caduca en plaques que en eixemplars adults es desprén en facilitat . Lenticelas en les branques Plantes polígam-dioicas Fullage persistent o semipersistente, vert clar. Fulls compostes, trifoliadas, alternes, folíols glabros, dentados, pedicel curt, fins a sésiles. Folíols laterals de menor tamany. Florés menudes, blanquecinas, de 2 mm de diàmetro, en racimillos; les masculines en els filaments d'estams pilosos les femenines en estigma bífido o trífido Florix en primavera (agost i setembre). Fructifica en setembre-novembre fins a decembre Frut drupa globosa de 8 mm de diàmetro, groga i madura en roig. Maduració gradual de manera que es veu en l'arracada, fruta madura i inmadura. Fruts comestibles.

Ecologia

En el noroest de l'Argentina viu fins als 1650-2000 m s.n.m. d'elevació.En general, habita boscs fluvials i serrans Es pot multiplicar a partir de llavors o per esquejes.

Els seus fruts són aliment de numerosos animals, entre els més coneguts estan les aus frugívoras. El zorzal argentí o chalchalero (Turdus amaurochalinus) i el zorzal colorat o comú, també cridat chalchalero (Turdus rufiventris,) de vores destacades i dels celestinos (Thraupis sayaca ), naranjeros (Thraupis bonariensis ) i fuegueros (Piranga flava ). Estes aus dispersen les llavors que no digerixen, contribuint a la disseminació de l'espècie .

Usos

La seua fruta és comestible. S'utilisen en Argentina per a fabricar una beguda fermentada cridada "Estaja de Chal-Chal".

Les seues fulles s'usen maceradas en la preparació del tereré

En maceración és un colagogo i digestiu.

Se li usa com a ornamental en places i parcs

Uns atres

Un dels grups de vora folklórico argentí "Els chalchaleros" pren el seu nom del zorzal chalchalero, conegut pel seu bell i cridanera vora.

Nomenclatura

Allophylus edulis va ser descrita per Augustin Saint-Hilaire en 1890 en la revista Boletin Mensual del Museu de Productes Argentins, volum 3, número 29, pàgina 180; i despuix renombrada per Ludwig Adolph Timotheus Radlkofer i Johannes Eugenius Bülow Warming.

Sinonímia

• Urvillea seriana Griseb.
• Allophylus cambessedei Blume
• Allophylus edulis var. gracilis Radlk.
• Allophylus edulis var. rosae F.A.Barkley
• Allophylus edulis var. subsessilis Huber
• Allophylus membranifolius Radlk.
• Allophylus pauciflorus var. rojasii F.A.Barkley & Vila
• Allophylus puberulus (Cambess.) Radlk.
• Schmidelia edulis A.St.-Hil., A.Juss. & Cambess.
• Schmidelia puberula Cambess.

Vore també

• Planta medicinal
• Terminologia descriptiva de les plantes

Bibliografia

1. Fundació d'Història Natural Félix de Azara. Argentina 2006
2. LÓPEZ, J.A; LITTLE, I; RITZ, G; ROMBOLD, J; HAHN, W., 1987, Arbres comuns del Paraguay: Ñande yvyra mata kuera yaré, Paraguay, Cos de Pau.
3. Brako, L. & J. L. Zarucchi. 1993. Catalogue of the Flowering Plants and Gymnosperms of Perú. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 45: i–xl, 1–1286.
4. Forzza, R. C. & et al. 2010. 2010 Llista de espécies Flora do Brasil. https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/.
5. Foster, R. C. 1958. A catalogue of the ferns and flowering plants of Bolívia. Contr. Gray Herb. 184: 1–223.
6. Funk, V. A., P. I. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Veneçola: Amazones, Bolívar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. O.S. Natl. Herb. 55: 1–584.
7. Jardim, A., T. J. Killeen & A. Fonts. 2003. Guia Árb. Arb. Bosq. Sec Chiquitano i–x, 1–324. Fundació Amics de la Naturalea Noel Kempff, Santa Creu de la Serra.

1. Killeen, T. J., I. García Estigarribia & S. G. Beck. (eds.) 1993. Guia Arb. Bolívia 1–958. Herbario Nacional de Bolívia & Missouri Botanical Garden, La Pau.
2. López, J. A. & J. I. L. Little. 1987. Arbres Comuns del Paraguai 425 pp.
3. Schulenberg, T. S. & K. Awbrey. 1997. A rapid assessment of the humid forests of South Central Chusquisaca, Bolívia. RAP Working Papers 8: 1–84.
4. Serrano, M. & J. Terán. 2000. Identific. Esp. Veg. Chuquisaca 1–129. PLAFOR, Intercooperación, Fundació Ceibo, Sucre.
5. López, J.A; Little, I; Ritz, G; Rombold, J; Hahn, W. 1987. Arbres comuns del Paraguay: ñande yvyra mata kuera. Paraguay, Cos de Pau, 425 pp.
6. USDA, ARS, National Genetic Resources Program.
7. Germplasm Resources Information Network - (GRIN) National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?2426 (5 dic 2007)

Enllaços externs

• Wikispecies té un artícul sobre Allophylus edulis.
• Imàgens de la sp.