Almanach nova
El Almanach nova plurimis annis venturis inserentia, més conegut pel seu nom acurtat, Almanach nova (nou almanac, en espanyol), és una obra astronòmica que va tindre importància per a la navegació oceànica de començos del sigle XVI, sobretot en els països costers del mar del Nort i el mar Bàltica. Va eixir a la llum per primera volta en 1499, seguida d'una recopilació singular per a la seua época de taules astronòmiques en 1514.[1][2] Des de l'any de la seua primera publicació fins a la seua última, en 1551, es varen aplegar a publicar 13 edicions del llibre.
Este almanac nàutic és obra de Johannes Stöffler, un clerc, matemàtic i astrònom alemà, de l'Universitat de Tübingen, famós per dissenyar i construir instruments i models astronòmics (com el globo celest de Constanza).[2] També va colaborar en la recopilació de les senyes l'astrònom Jakob Pflaum, d'Ulm. Va tindre gran acceptació en els països costers del centre i nort d'Europa, mentres que els països del sur, llavors al cap en la carrera per l'exploració dels oceans, ya havien tingut accés a atres obres de gran importància, com el Almanach perpetuum d'Abraham Zacuto.
Com ocorre en atres treballs d'esta envergadura d'aquella época, còpies originals del Almanach nova es troben en algunes biblioteques nacionals i d'algunes universitats.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Brumana, Angelo (2015). Libri vaig donar Simon i Wolfgang Lazius nella Biblioteca Queriniana vaig donar Brescia, ProQuest LLC, p. 181.
- ↑ 2,0 2,1 «Almanach nova plurimis annis venturis inservientia». collections.thulb.uni-jena.de. Consultat el 14 de maig de 2020.
- ↑ Stöffler, Johannes; Pflaum, Jakob (1507). Almanach nova, plurimis annis venturis inservientia (en Latin), Petr. Liechtenstein. OCLC 604721130.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Almanach nova» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.