Almirant Oquendo

Almirant Oquendo

El Almirant Oquendo va ser un travessia acorazar de l'Armada Espanyola de la classe Infanta María Teresa botat en Sestao (Espanya) en 1891, que va resultar afonat en Santiago de Cuba en 1898 durant la batalla naval de Santiago de Cuba. Rebia el seu nom en memòria d'Antonio de Oquendo.

Va formar part de l'esquadra del almirant Cervera durant la guerra de Cuba.

…I aixina és que no nos cansarem de dir que els bucs eren magnífics; que en instrucció no cedien als millors de qualsevol marina del món.

Víctor M. Concas i Palau, L'esquadra de l'almirant Cervera

Tipo

El Almirant Oquendo i els seus dos bucs bessons, el Infanta María Teresa i el Viscaya eren versions més grans de la classe Orlando (segons uns atres de la classe britànica Galatea), que desplaçava 5000 t, en un blindage basat en el mateix principi i en una artilleria més potent.

Estos bucs, catalogats com "travessies protegides de 1ª classe", varen anar també catalogats com travessies acorazar per atres armada ya que, pese al seu escàs desplaçament (6890 t), la seua protecció (cinturó blindat de 305–254 mm i barbetas 229 mm) era molt superior a el habitual en les travessies protegides (de 70 a 152 mm, llevat excepcions). Per lo tant, es deu tindre en conte la possibilitat de designar, o localisar designats, a estos bucs de les dos formes.

Bucs excelents sobre el paper, encara que en una acusada debilitat en la superestructura a on s'assentava tota la bateria mija, en la pràctica i degut especialment al secular retart de l'indústria espanyola, varen acabar quedant per baix de lo esperat d'ells.

Blindage

Peça sistema Hontoria de 140 mm pertanyent al Almirant Oquendo. Capturada, restaurada i conservada en el Naval Support Facility Anacostia, Washington D. C.

Un estret cinturó blindat d'un compost d'acer cobria les dos terceres parts de la llínea de flotació en el centre del buc, en la coberta blindada plana sobre el cinturó, pero curvant-se cap a avall en els extrems, en un glacis inclinat blindat sobre la sala de màquines. Es varen colocar amples carboneras sobre el cinturó, en un grup de carboneras més estretes als costats de la sala de màquines per baix de la llínea de flotació. Tenien la seua major debilitat en les seues altes bandes, a on se situaven les peces de mig i chicotet calibre sense més protecció que les que els proporcionaven els manteletes de les peces i el propi costat del buc, deixant desprotegits als sirvientes de les bateries.

Com tots els bucs de guerra de l'época, a pesar d'estar construïts en acer encara utilisaven profusament la fusta tant per a elements decoratius com en mobiliari, les cobertes i els aparejos, fent al Almirant Oquendo i els seus atres companyers de flota sériament vulnerables al fòc.

Bibliografia

• (1898) Porta del Sol (ed.). L'esquadra de l'Almirant Cervera, Sant Matín, pp. 125. ISBN 9788471403025.
• (1984) De Santiago a Santader (en espanyol). ISBN 84-398-2478-5.

Vore també

• Anex:Llista de travessies espanyoles