Infanta María Teresa
El Infanta María Teresa va ser un travessia acorazar de l'Armada Espanyola de la classe Infanta María Teresa que va entrar en servici en Bilbao (Espanya) en 1893 i va ser afonat en Santiago de Cuba en 1898 durant la batalla naval de Santiago de Cuba.[1] Reflotado pels nortamericans el 24 de setembre de 1898, es va afonar definitivament en Cat Island (Bahames) l'1 de novembre de 1898.
El Infanta María Teresa va ser el buc insígnia de l'esquadra del almirant Cervera durant la guerra de Cuba.
Tipo
[editar | editar còdic]
El Infanta María Teresa i els seus dos germans bessons, el Viscaya i Almirant Oquendo eren versions més grans de la classe Orlando de travessies britàniques, en un blindage basat en el mateix principi. Atres fonts els classifiquen com una versió engrandida i en una artilleria més potent de la classe de travessies britànica Orlando[2] —que desplaçava 5000 t—.
Estos bucs, catalogats com travessies protegides de 1ª classe, eren també catalogats com travessies acorazar per atres marines, ya que, pese al seu escàs desplaçament (6890 t), la seua protecció (cinturó blindat de 305–254 mm i barbetas 229 mm) era molt superior a el habitual en les travessies protegides (de 70 a 152 mm, llevat excepcions). Per lo tant, es deu tindre en conte la possibilitat de designar, o localisar designats, a estos bucs de les dos formes.
Bucs excelents sobre el paper, encara que en una acusada debilitat en la superestructura a on s'assentava tota la bateria mija, en la pràctica i degut especialment al secular retart de l'indústria espanyola varen acabar quedant per baix de lo esperat d'ells.
Blindage i armament
[editar | editar còdic]
Un estret cinturó blindat cobria les dos terceres parts de la llínea de flotació en el centre del buc, en la coberta blindada plana sobre el cinturó, pero curvant-se cap a avall en els extrems, en un glacis inclinat blindat sobre la sala de màquines. Es varen colocar amples carboneras sobre el cinturó, en un grup de carboneras més estretes als costats de la sala de màquines per baix de la llínea de flotació. Tenien la seua major debilitat en les seues altes bandes, a on se situaven les peces de mig i chicotet calibre sense més protecció que les que els proporcionaven els manteletes de les peces i el propi costat del buc, deixant desprotegits als sirvientes de les bateries.[3]
Com tots els bucs de guerra de l'época, a pesar d'estar construïts en acer encara utilisaven profusament la fusta tant per a elements decoratius com en mobiliari, les cobertes i els aparejos, fent al Infanta María Teresa i els seus atres companyers de flota sériament susceptibles al fòc.
Els canons González Hontoria de 280 mm es varen colocar a proa i a popa junt en canons de repetició de 140 mm sobre la coberta superior darrere de pantalles protectores. Els tubos lanzatorpedos, situats a proa, varen anar el gran error de l'Armada Espanyola, en basar en estos la seua filosofia d'atac, quan els seus torpedos tenien un alcanç màxim de 800 m
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Construcció naval i força a flotació en els primers anys del sigle XX Revista de l'Armada Espanyola
- ↑ Travessies classe «Viscaya»
- ↑ 1898: El fi d'un imperi
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Infanta María Teresa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.