Anar al contingut

Aloe dinteri

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Aloe dinteri (Aloe dinteri)

Aloe dinteri és una espècie de planta pertanyent a la família dels aloes. És endèmica de Namíbia. El seu hàbitat natural són les praderias seques de regions tropicalés i subtropicalés i zones rocoses.[1]

Descripció

[editar | editar còdic]

És una planta solitària, que alcança un tamany de 150-200 mm d'alt, exclosa la inflorescència. Els fulls, en número de 9-12,, es difonen en horisontal i són estretament lanceoladas a estretament deltoides, de 200-400 x 40-80 mm, en la secció en forma de V, de color vert obscur a gris-verdoso o marró en taques blanques. La inflorescència en 3-8 braços, 0,5-1,0 m d'alt; bràcteas estretament deltoides. Les flors de color rosa pàlit.

En esta espècie, les raïls formen molt més massa total de la planta que el talle, els fulls i les #inflorescència. Esta desproporció és única en el seu gènero. Les bràcteas de Aloe dinteri són tri-nervadas, no en un sol nervi, com en Aloe variegata i Aloe sladeniana.[2][3]

Distribució

[editar | editar còdic]

Aloe dinteri es troba en Namíbia en les àrees de pluges d'estiu, per lo general fermament sostinguda en els clavills de les roques calçisses. A voltes també es produïx en el granit, en la sabana prop de la vora del desert del Namib.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Aloe dinteri va ser descrita per Alwin Berger i publicat en Neue und wenig bekannte Pflanzen Deutsch-Südwest-Afrikas... 14, en l'any 1914.[4][5][2]

Etimologia

Vore: Aloe

dinteri: epítet otorgat en honor del botànic alemà Kurt Dinter.[6]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Aloe dinteri». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 30 de setembre de 2011.
  2. 2,0 2,1 «Aloe dinteri». Conservatori i Jardí Botànic de Ginebra: Flora africana. Consultat el 30 de setembre de 2011.
  3. Aloe dinteri en Jstor
  4. «Aloe dinteri». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 25 de març de 2013.
  5. Aloe dinteri en PlantList
  6. Urs Eggli, Leonard I. Newton: Etymological Dictionary of Succulent Plant Names. Springer, Berlin/Heidelberg 2010, ISBN 978-3-642-05597-3, S. 66-67.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]