Alogi
Els alogi (del grec ἄλογοι, també coneguts com alogianos o álogos, és dir, els negadores del Logos joánico) varen ser un grup de cristians heréticos que varen habitar en Àsia Menor, un dels centres del cristianisme primitiu.
S'haurien originat en l'Iglésia de Roma, baix el liderage d'un presbítero cridat Caio, que s'oponia a Montano.[1] El seu auge va tindre lloc entorn a el Plantilla:DC[2] Li'ls coneix a través dels seus oponents doctrinarios les obres dels quals seguixen existint, en especial l'obra d'Epifanio de Salamis o Salamina. Va ser el propi Epifanio qui va falcar el nom Alogi per a este grup com un joc de paraules que pretenia fer referència a que eren illògics (anti-logikos) i contraris a la doctrina cristiana del Logos.
Sant Epifanio (Panarion LI)[3] dona una llarga llista de grups heréticos que varen sorgir despuix del montanismo, com el cuartodecimanismo i uns atres. Estos grups no reconeixien l'autoria del Evangelio de Juan ni del Apocalipsis per part de Juan l'Evangeliste.[4]Concretament, Epifanio va rastrejar el seu orige fins a situar-ho en Teódoto de Bizancio (Panarion 54.100.1).</ref> En lloc de Juan, atribuïen estos dos llibres del Nou Testament al gnóstico Cerinto, que era en realitat enemic de Juan l'Evangeliste.
Respecte a les seues creències, Epifanio indica que els Alogi negaven la continuïtat d'els dons espirituals en l'Iglésia, opinió contrària a la dels montanistas.[5] Negaven frontalment, per un atre costat, la doctrina del logos proposta per Sant Joan i també l'autoria de Juan en els escrits que se li atribuïen.
A esta conclusió aplegaven per un anàlisis comparat dels evangelios sinópticos front al de Juan. El seu método de comparació va ser considerat com tramposo per Epifanio que va tachar als Alogi de "estúpits", en atribuir a Cerinto l'autoria d'un evangelio que havia segut escrit contra ell.[4]
Creències
[editar | editar còdic]Epifanio de Salamina ( Haer . LI) va fer un llarc relat sobre el partit de herejes que va sorgir despuix dels catafrigios, cuartodecimanos i uns atres, i que no varen rebre ni l'Evangelio de Sant Joan ni el seu Apocalipsis;[6][7] en canvi varen atribuir l'autoria d'estos llibres a a el gnóstico Cerinto, que era un enemic del Apòstol Juan.
Segons Epifanio, els alogianos:
- negaven la continuïtat dels dons espirituals en l'iglésia en oposició als montanistas;[8]
- Niegaban explícitament la doctrina del Logos, el principal respal dels quals és el Capítul 1 del Evangelio de Juan, perque neguen l'autoria juanina d'este Evangelio, basant-se en comparacions en els Evangelios Sinópticos.
Si coneix la seua metodologia a partir dels fragments supervivents de la refutació d'Hipólito de Roma, "Capita Adversus Caium", preservada en el "Comentari al Apocalipsis de Bar-Salibi".[9] En opinió de Epifanio, el seu método comparatiu va ser considerat molt mec, aixina els va ridiculisar com "sense raó".[6]
El siriaco John Gwynn, qui va publicar estos fragments en anglés, igualment indica que, "Les objeccions de Cayo són... les d'un crític alguna cosa capcioso, i indiquen poca amplitut de coneiximent de les Escritures o de concepcions escatológicas".[10]
Epifanio sosté que Cerinto no va poder haver escrit l'Evangelio de Juan perque mentres Cerinto negava la deidad de Crist, l'Evangelio de Juan ensenyava la divinitat de Crist. Epifanio contempla que no poden rebujar la deidad de Crist de pla, sino només la “forma del Logos baix la qual la doctrina va ser presentada en el Evangelio”.[6] Epifanio també afirma sobre els Alogi: “ells mateixos semblen creure com nosatres”.[6] Per lo tant, no està tan preocupat pel seu cristología com per la seua crítica bíblica . No obstant, Epifanio és dur en la seua condena d'ells i afirma que la conclusió per als Alogi és que neguen el Evangelio de Juan i en conseqüència la doctrina del Logos Paraula-Carn.
Ademés, Epifanio els distinguix clarament dels ebionitas i dels docetistas.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Rivas, Luis Heriberto (2008). El Evangelio de Juan. Introducció, teologia, comentari, Buenos Aires: Sant Benito, pp. 34-35. ISBN 987-1177-18-6.
- ↑ “Alogi,” in The Oxford Dictionary of the Christian Church, [ODCC] Edited by F. L. Cross. (New York: Oxford University Press, 1997), 45.
- ↑ Migne, J.-P. (1857-1936). Patrologiae cursus completus, pp. 887 i ss.
- ↑ 4,0 4,1 Havey, F. (1907). «Alogi», The Catholic Encyclopedia, Nova York: Robert Appleton Company.
- ↑ Philip Schaff, “Alogi” in A Dictionary of Christian Biography and Literature to the End of the Sixth Century A.D., with an Account of the Principal Sects and Heresies, by Henry Wace (Grand Rapids: CCEL, 2000), 34.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Alogi, en anglés, consultat el 07/12/2024.
- ↑ En particular, Epifanio remonta el seu orige a Teódoto de Bizancio (Panarion 54.100.1).
- ↑ Philip Schaff, “Alogi” in "A Dictionary of Christian Biography and Literature to the End of the Sixth Century A.D.", with an Account of the Principal Sects and Heresies, by Henry Wace (Grand Rapids: CCEL, 2000), 34.
- ↑ Gwynn, John (Juliol 1888). "Commentary on Revelation". Hermantha. 6: 397–418.
- ↑ Gwynn, John (Juliol 1888). "Commentary on Revelation". Hermantha. 6: 405.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alogi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.