Anar al contingut

Alonsoa caulialata

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Alonsoa caulialata (Alonsoa caulialata)


Alonsoa caulialata, cridada herba de la quemazón,[1]és un arbust de la família Scrophulariaceae originari del Perú que es desenrolla principalment en el bioma tropical sec estacional.[2]

Descripció

[editar | editar còdic]

Arbusto d'entre 45 i 70 cm d'altura, en numerosos brots que emergixen des de la base, de forma quadrangular i alados, presenta fulls lanceoladas a ovadas, en màrgens serrats i flors d'un intens color taronja.[1]

Distribució

[editar | editar còdic]

Esta espècie de Alonsoa té com a distribució natural predominant en el Perú, en els departaments d'Amazones, Áncash, Arequipa, Cajamarca, Huánuco, Junín, Lambayeque, Lima, La Llibertat, Piura i Puno, entre els 1000 i 3500 m s. n. m.[3]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Descrit per primera volta pels botànics espanyols Hipólito Ruiz López i José Antonio Pavón Jiménez en 1798, publicat en Systema Vegetabilium Florae Peruvianae et Chilensis: p. 152.[4][5]

Sinònims

[editar | editar còdic]

Sinònims botànics:

  • Alonsoa bidentata López Guillén
  • Alonsoa meridionalis (L.f.) Kuntze (1798)[6]

Posseïx usos medicinals tradicionals: s'ampra per a aliviar resfríos, dolors de molga, lumbars i fractura, és molt apreciada tradicionalment per a curar “esglai” i el nom comú aludix al seu us per a cremades.[1]

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Plantilla:Lliure