Alopecurus arundinaceus
La coa de #rabosot (Alopecurus arundinaceus) és una herba de la família de les gramínees. És originària d'Eurasia.
Descripció
[editar | editar còdic]L Són plantes laxamente cespitosas, en estolones de fins a 6 cm. Tallos de 30-95 cm d'altura, recoberts en la base per baïnes marcescentes i fibrosas, a voltes subbulbosos, glabros. Fulls glabras, en lígula de 2-5 mm i llim de 5-25 cm x 3-11 mm; les superiors en baïna llaugerament inflada. Panícula de 3-7 x 0,8-1,2 cm, cilíndrica, rara volta ovoidea. Espiguillas de 4,5-6 mm, en durícia redonejada. Glumas anchamente lanceoladas, agudes, més o menys divergents, vilosas, a lo manco sobre els nervis i la quilla. Lema de 4-5 mm, anchamente lanceolada, oblicuamente truncada en l'àpiç, en màrgens soldats en l'1/3 o 1/4 inferior, glabra o cortamente ciliada en l'àpiç; aresta de 5-9 mm, inserta en l'1/3 inferior de la lema. Anteres de 2,5-4 mm. Cariopsis de 3 x 1,3 mm. Florix d'abril a juny.[1]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es troba en pasturages humits en les regions Mediterrànea, Irano-Turánica i Macaronésica. En la península ibèrica es distribuïx per Els Pedroches, Serra Nort de Sevilla, Aracena, Cordillera Subbética.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Alopecurus arundinaceus va ser descrita per Jean Louis Marie Poiret i publicat en Flora Petropolitana 16. 1799.[2]
Número de cromosomes de Alopecurus arundinaceus (Fam. Gramineae) i táxones infraespecíficos: 2n=28[3]
Alopecurus nom genèric que prové del grec alopes -ekos, (rabosot), i oura (coa), per la forma de la panícula.[4]
arundinaceus: epítet llatí que significa "similar a Arundo".
NOTA: Els noms que presenten enllaços són sinònims en atres espècies:
- Alopecurus aquaticus
- Alopecurus armenus
- Alopecurus arundinaceus subsp. armenus
- Alopecurus arundinaceus subsp. castellanus
- Alopecurus arundinaceus subsp. exserens
- Alopecurus arundinaceus var. pashkiensis
- Alopecurus arundinaceus var. ruthenicus
- Alopecurus baikalensis
- Alopecurus castellanus
- Alopecurus elatior
- Alopecurus exaltatus
- Alopecurus geniculatus var. ventricosus
- Alopecurus intermedius
- Alopecurus liouvilleanus
- Alopecurus muticus
- Alopecurus nigrescens
- Alopecurus nigricans
- Alopecurus nigricans var. humilis
- Alopecurus nigricans var. ventricosus
- Alopecurus pratensis subsp. aquaticus
- Alopecurus pratensis var. armenus
- Alopecurus pratensis subsp. arundinaceus
- Alopecurus pratensis var. arundinaceus
- Alopecurus pratensis var. castellanus
- Alopecurus pratensis subsp. liouvilleanus
- Alopecurus pratensis var. liouvilleanus
- Alopecurus pratensis subsp. nigricans
- Alopecurus pratensis subsp. ventricosus
- Alopecurus pratensis var. ventricosus
- Alopecurus pratensis var. exalatus
- Alopecurus pratensis var. exserens
- Alopecurus pratensis var. ruthenicus
- Alopecurus repens
- Alopecurus ruthenicus
- Alopecurus ruthenicus var. exserens
- Alopecurus ruthenicus var. nigricans
- Alopecurus salvatoris
- Alopecurus sibiricus
- Alopecurus ventricosus
- Alopecurus ventricosus var. exserens
- Alopecurus ventricosus var. glaucus
- Alopecurus ventricosus var. lobatus
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Alopecurus arundinaceus en Flora Vascular
- ↑ «Alopecurus arundinaceus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 18 de novembre de 2013.
- ↑ Cytotaxonomy of spanish plants. II. Monocotyledons. Löve, A. & I. Kjellqvist (1973) Lagascalia 3(2): 147-182
- ↑ (en anglés) Watson L, Dallwitz MJ.. «The grass genera of the world: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval; including synonyms, morphology, anatomy, physiology, phytochemistry, cytology, classification, pathogens, world and local distribution, and references». The Grass Genera of the World. Archivat des d'el original, el 4 de juliol de 2008. Consultat el 19 d'agost de 2009.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Montana Interagency Plant Materials Handbook
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alopecurus arundinaceus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.