Alt Chicamocha
El Alt Chicamocha és la part alta de la conca del riu Chicamocha, subregión ubicada en l'orient del departament de Boyacá (Colòmbia), en mig de la Cordillera Oriental dels Vages. L'Alt Chicamocha ho conformen els municipis de Tunja, Cómbita, Oicatá, Tuta, Sotaquirá, Paipa. Duitama, Santa Rosa de Viterbo, Tibasosa. Nobsa, Sogamoso, Firavitoba i Issa. L'Alt Chicamocha es pot dividir en les següents zones geogràfiques:[1][2]
- El naiximent del riu Chicamocha per la confluència del riu Tuta que naix en la població del mateix nom i del riu Jordán que naix en l'occident de Tunja passant per Cómbita i Oicatá.[3]
- La vall que conformen Tuta i Sotaquirá.
- La vall que conformen Duitama i Paipa.
- La vall que conformen Tibasosa, Nobsa i la vereda de Cuche ubicada en Santa Rosa de Viterbo.
- La vall que conformen Sogamoso, Firavitoba i Issa.
Geografia, clima i recursos naturals
[editar | editar còdic]Aspectes biòtics
[editar | editar còdic]En la major part de l'Alt Chicamocha, la vegetació s'ha transformat casi en la seua totalitat, pel predomini del minifundi i a la sobreexplotació de les terres per la ganaderia, l'agricultura i la mineria. No obstant, en les montanyes que rodegen a la vall encara es troben alguns relictos de boscs a on les principals espècies presents són: aliso, ensenillo, arrayán, cucharo, raque, juco, tumo esmerado, cordoncillo, cucubo, mora, siro, chilco, bejuco pencoso i curuba nativa. D'uns anys a esta época, els cultius de pins i eucaliptos han reemplaçat a moltes de les espècies natives, provocant una alteració séria i profunda dels sistemes hídrics que enriquien els cabals de quebrades i rius naixcuts en l'alta montanya.
En l'Alt Chicamocha els ecosistemes són múltiples i estan dominats pels terrestres, després els aquàtics com lagunillas, charcas, chapulls, quebrades i rius.
Páramo
[editar | editar còdic]Es considera que la flora dels páramo ha tingut un doble orige. D'una part, estan els elements extra tropicals tant australs com boreals, preadaptados a les baixes temperatures i, de l'atra, estan els elements d'orige tropical originats en els pisos mesotérmicos de la mija montanya tropical adaptats a les baixes temperatures.
La vida animal en els páramo depén dels aliments, les condicions climàtiques i dels substrats habitats per animals. En els páramo la fauna és menys variada i rica; no obstant, els animals es desplacen i busquen condicions favorables. Per a la seua Reserva.
Alguns páramo importants que podem trobar en les montanyes que rodegen a la vall són:
- @Páramo de Roro Vell
- @Páramo Pa de Sucre.
- @Páramo de la Rússia.
- @Páramo de Siscunsí.
- @Páramo de Ruruscu
- @Páramo de Lulartegonmianda
- @Páramo de Lulo picho
- @Páramo de Singordur
- @Páramo d'Holgazan
Fauna
[editar | editar còdic]La zona andina i les àrees d'páramo són un escenari únic de corredor de diversitat animal que sosté un alt número d'espècies de la fauna selvada i és aixina que trobem: Rajoletes, Àguila Negra, Muçols, Mirla negra, Mieleros, Mirlas, Carpinteros, Cucaracheros, Colibríes, Cheus, Currucutus, Copetones o Cheus, Garzas Reals, Fruters, Gavilans, Oronetes, Chisgas, Colomes, Ànets, Perdices, Toches, Torcazas, Guaras, etc. Entre els reptils tenim al fardacho, lagartija, serp bejuca, i la culebra. De mamífers: Fara o Chucha mantequera, Rabosot, Comadreja, Conill, Rat penat, Runchas i la Rata. De mamífers i aus extints: Orso d'Anteojos, Tinajo, Venado coa blanca, Armadillo. Borugo, Tigrillo, Àguila, Pava i El Còndor.
A pesar de la pèrdua de cabals i la contaminació dels caixers sobreviuen encara algunes espècies d'amfibis, com: granotes diferents, salamandres i sapos. En les aigües de les quebrades i rius varen existir vàries espècies de peixos hui extinguits.
Flora
[editar | editar còdic]Es poden trobar diverses espècies vegetals com: Fique, Aliso, Salvio, Tuna o penco, Dividivi, Arboloco, Cortadera, Cañabrava, Junc, Sietecueros, Mortiño, Zarzamora, Cerezo, Lenguavaca, gurrubo, etc. es presenta vegetació exòtica en les vores de rius i tossals que són utilisats com cerques vives, com sauces, ciprer, roure, tabe, urapanes acacias, eucalipto i pi. Estos dos últims, es consideren altament perjudicials per a la conservació dels recursos hídrics, especialment per a rius, quebrades i nacederos d'aigua.
En els boscs humits montanyosos baixos, es troben: Patagallina, Espinos, Ungla de Gat, Braç de Tigre, Arboloco, Chic, Auyamo, Graniç, Carbonero, Gaque, Ají, Pal Blanco, Angelito, Tuno, Arrayán, Mortiño, Borrachero, Canelo d'páramo, etc. En les zones d'páramo trobem: Palles, Frailejón, Arnica, Romero, Orelles d'orso, etc.
Dins de l'inventari general de la vegetació podem nomenar. Falagueres, Cilantrillo, Coa cavall, Herba, Lianes, Candelero, Bejuco, Espino d'Or, Aliso, Cardón, Quiche, Dividivi, Zarcillejo, Garrancho, Penco - Tuna, Hauyamo, Viravira, Paico, Sanalotodo, Margarita, Graniç, Frailejón, Romero, Chicòria, Gamuzo, Dent de lleó, Chupla ou, Cortadera, Estrela, Raque, Pegamosco, Raïm de Mont, Roda mont, Pinito, Trompetillo, Drago, Mangle, Trébol, Carretón, Pegapega, Duraznillo, Chusque, Kikuyo, Lunaria, Junc, Matapalo, Esgall, Sietecueros, Tuno, Cucharo, Arrayán, Orquídea, Curava, Planten, Barbasco, Fraula, Mortiño, Mora, Lulo, Yerba mora, Orella de rata, Chipaca, Junc, Valeriana, etc.
També es troben herbes medicinals, ornamentals i aromàtiques com: Borraja, Sauco, Papayuela, Paico, Camamirla, Ajenjo, Caléndula, Viravira, Higuerilla, Mejorana, Tomello, Menta, Yerbabuena, Toronjil, Llantén, Granat, Uchuba, Api, Jolivert, Celiandre, Fenollera, Borrachero, Eneldo, Ortiga, Valeriana, Cidrón, Sanguinària, Verbena, etc. De les plantes ornamentals es pot nomenar, entre unes atres, les següents: Quiche, Begonia, Teresitas, Sietecueros, Clavitos, Chulco, Orquídea, Suches, Arboloco, Raque, Borrachero, etc.
Infraestructura
[editar | editar còdic]Districte de rec de l'Alt Chicamocha
[editar | editar còdic]Per a aprofitar el potencial agrícola de l'Alt Chicamocha, en 1998 es va construir el Districte de Rec i Drenage de l'Alt Chicamocha, l'objectiu del qual era dotar a les valls de l'Alt Chicamocha d'un gran sistema de rec i drenage per a transformar la vocació poc productiva que es tenia en la vall (a on predominava la ganaderia semi-intensiva) a un esquema d'agricultura extensiva, proyectada principalment cap a la producció de frutes i hortalices. A este districte de rec ho abastixen les aigües provinents de la represa de la Copa, en Toca, la qual va ser construïda per a este proyecte. El districte de rec i drenage té un camp d'acció de 9332 ha[4] i està valorat en 2.741 millons de pesos.[4]
No obstant, no s'ha conseguit complir en l'objectiu de dotar a l'Alt Chicamocha de grans sembradíos d'hortalices i frutes, per diversos factors com la falta de capacitació als cultivadores sobre un adequat aprofitament del sistema de rec i drenage, la carència d'organisació en la poscosecha i la comercialisació, entre uns atres.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Boyacá: Aspectes Geogràfics Pàgina Web Governació de Boyacá
- ↑ Boyacá: Hidrografia Boyacense Pàgina Web Governació de Boyacá
- ↑ Característiques del riu Chicamocha [1] archivat en Wayback Machine. Contaminació de la conca alta del riu Chicamocha i algunes aproximacions sobre La salut humana. UPTC. Pag. 5
- ↑ 4,0 4,1 [enllaç trencat]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alto Chicamocha» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.