Alt Perú

Vore també: Estat de l'Alt Perú, República de l'Alt Perú, i Alt Perú (desambiguación)

Alt Perú és la denominació o renom d'orige rioplatense utilisada durant les últimes décades del domini d'Espanya, per a referir-se al mig geogràfic i social de l'occident de l'actual Bolívia. El terme es va identificar en el districte de la província de Charcas, dissolta en 1782.

La denominació de «províncies de l'Alt Perú», «territoris de la regió de l'Alt Perú» o simplement «Alt Perú» es referix a la Província de Charcas, la qual era una "Província Major" en característiques sui generis. Inicialment estava subordinada al Virreinato del Perú i posteriorment ho va ser al virreinato rioplatense. Existix una confusió entre la «província de Charcas» en la «Real Audiència de Charcas», la primera s'entén per l'entitat subnacional i territorial que va sorgir en 1542 fins a 1825 i, la segona, s'entén com el conjunt de províncies o intendencias depenents en lo judicial a dita real audiència.

L'Alt Perú va ser un territori històric, definit tant per les seues característiques geogràfiques i ètniques com per la seua estructura administrativa durant el periodo de la colónia espanyola. La regió es trobava parcialment dins del Altiplano andino o Puna i el Collao, llar de diverses ètnia andinas com els aimara, uru i quechua. Esta regió també va aplegar a comprendre regions com les de Mojos i Chiquitos. Tota la regió es considerava en característiques sui generis.

La regió de Charcas, que es va originar a partir del poble indígena del mateix nom, es va convertir en el núcleu administratiu de l'Alt Perú. En el temps, la seua jurisdicció es va expandir fins a comprendre les províncies de la Pau, Potosí, Oruro, Cochabamba, Santa Creu de la Serra, Puno i, posteriorment, les vastes regions de Moxos i Chiquitos. baix el sistema d'audiències, Charcas organisava judicialment les governacions i corregimientos del virreinato, servint com la "Província Major" que regulava l'administració colonial en tota la regió

Durant la colónia els corregimientos situats en la província de Charcas varen estar de iure baix el govern directe del virrey del Perú, encara que de facto l'Audiència de Charcas va mantindre certa independència tant judicial com a administrativa i que es va mantindre inclús en incorporar-se al Virreinato del Riu de l'Argent. Posteriorment Estes regions varen ser incorporades formalment al virreinato del Riu de l'Argent en 1776, i en un règim d'intendencias des de 1782. En l'independència, en maig de 1810, la junta revolucionària de Buenos Aires es va proclamar autònoma del govern monàrquic de Fernando VII, rei d'Espanya. Des del seu primer congrés en 1813 establix diputats per a les províncies de l'Alt Perú com partix integrant de les Províncies Unides del Riu de l'Argent. Es varen manar tres expedicions militars argentines per a la seua ocupació, pero cada una va ser derrotada per tropes del virrey del Perú, que des de juliol de 1810 havia decretat l'incorporació de les intendencias de l'Alt Perú al seu govern. El virrey del Perú, Abascal, en juliol de 1810, va anexar provisionalment les províncies de la Pau, Potosí i Chuquisaca al Virreinato del Perú. Durant la vigència de la constitució espanyola de 1812, les províncies de l'Alt Perú, es va posar de base en l'obediència central política i militar provisional en la Real Audiència de Charcas, basant-se en els llímits de l'Alt Perú, constituint-se provisionalment autònoma dels virreinatos del Perú i del Riu de l'Argent. Despuix de conéixer-se la capitulació del virrey del Perú, la monarquia, en juliol de 1825, va nomenar virrey del Riu de l'Argent a un caudillo espanyol que ya havia mort en el combat de Tumusla, d'un territori llimitat a les províncies de l'Alt Perú, que de fet estava lliberat del domini realiste per les forces independentistes de caudillos regionals, i que posteriorment va ser ocupat per l'Eixèrcit Libertador al mando de Sucre, qui, desobedint a Simón Bolívar, va procedir a organisar la reunió de delliberació sobre la sobirania de l'Alt Perú.

Orige del terme

Erro al crear miniatura:

En tons de verts, les intendencias com a depenents en lo judicial a l'Audiència de Charcas, les zones de la qual altiplanas d'estes equivalien a la regió cridada Alt Perú, dins del Virreinato del Riu de l'Argent, en 1783:

 Intendencia de la Pau

 Intendencia de Cochabamba

 Intendencia de Charcas

 Intendencia de Potosí

El terme Alt Perú és una denominació tardana per a referir-se a la regió alta de les intendencias del noroest del Virreinato del Riu de l'Argent, intendencias pertanyents en lo judicial a la Real Audiència de Charcas, ya en les postrimeries de la colónia, no va ser utilisat sino recent cap a fins del XVIII, fins a llavors no existix un sol document o crònica oficial que use este nom. Açò va ser advertit ya en 1851 per José María Dalence, qui afirmava que «La denominació Alt Perú aplicada exclusivament a Bolívia, és nova i molt impròpia... Lo cert és que ni en les lleis espanyoles, ni en els seus historiadors, es dona a lo que hui és Bolívia un atre nom que el de Charcas». La denominació Alt Perú recent va entrar en us en crear-se el Virreinato del Riu de l'Argent, i va prendre força com a sobrenom entre 1809 i 1810, utilisat principalment pels «rioplatenses». «El terme Alt Perú va tindre vigència durant uns cinquanta anys, des de que el territori va ser transferit a la jurisdicció del Virreinato del Riu de l'Argent fins a la fundació de la República» de Bolívia.

La primera denominació oficial imposta per la Corona espanyola, a la regió que durant el incanato va ser coneguda com Collasuyo, va ser la de Nova Toledo, governació adjudicada al conquistador Diego d'Almagro, que junt en la de Nova Castella otorgada a Francisco Pizarro, rebien el nom globalizador de Perú. Esta organisació territorial va tindre, no obstant, una vigència curta quedant abolides abdós governacions per mig de la Real Cèdula que va erigir el Virreinato del Perú en 1542 i del que l'Audiència i Cancelleria Real de Charcas establida en 1559 va ser partix integrant fins a 1776. L'historiador espanyol Luis Suárez Fernández senyala que el terme Alt Perú no es populizaría sino fins a l'últim terç del XVIII en part degut a que les províncies altes del Virreinato peruà li varen ser desmembrades per a ser incorporades al del Riu de l'Argent. En avant i fins al final de l'época colonial dita regió seria coneguda popularment com l'Alt Perú, sent que el gentilici "altoperuano" encara és arreplegat pel diccionari de la Real Acadèmia Espanyola que ho definix com "pertanyent o relatiu a l'Alt Perú, territori en lo judicial de l'Audiència de Charcas, hui regió alta de Bolívia". Alt Perú ha segut també un terme freqüentment utilisat per alguns historiadors per a referir-se a l'etapa colonial de l'història boliviana.

Segons l'autor bolivià José María Dalence, la denominació Alt Perú correspon a les serres que s'estenen des de Copiapó en Chile fins a Quito en Equador.

Província espanyola de Charcas

Vore també: Província de Charcas

Vore també: Real Audiència de Charcas

Existix un equívoc principal en la denominació dels territoris quan es parla de la Província de Charcas, que és el confondre la Província de Charcas en l'Audiència i Chancillería Real de l'Argent, Província dels Charcas (1561-1825), el primer és una subdivisió del territori del Imperi espanyol que comprenia els territoris controlats per la Real Audiència de Charcas en certes atribucions administrativa; en canvi, dita audiència tenia un districte judicial d'apelacions que s'estenia molt més allà de la província i l'extensió de la qual va variar en el temps.

Inicialment la Província de Charcas es trobava baix l'administració del Virreinato del Perú en sèu en Llima, fins a 1776, data en que es va crear el Virreinato del Riu de l'Argent en sèu en Buenos Aires.

En 1561 es va instalar en la ciutat de l'Argent (actual Sucre) la Real Audiència de Charcas, suprema autoritat judicial de la província de Charcas, que posteriorment va estendre el seu districte judicial en lo que posteriorment seria part del districte judicial de la Real Audiència de Buenos Aires atenent la necessitat de crear un nou centre administratiu regional, des d'a on es poguera controlar en el degut cuidat i atenció la zona de major producció d'argent. La riquea de Potosí, l'instauració de l'Audiència de Charcas, el bisbat de l'Argent, despuix arzobispado de l'Argent i l'Universitat de Sant Francisco Xavier de Chuquisaca varen donar consistència a lo que seria conegut com a Província de Charcas. La Província de Charcas es va dissoldre en 1782 per a ser succeïts per les intendencias:

• Intendencia de Cochabamba
• Intendencia de Chuquisaca (o Charcas)
• Intendencia de la Pau
• Intendencia de Potosí
• Intendencia de Puno (1776-1796)

Els quatre territoris eren administrats per governadors intendents nomenats pel rei i els partits per subdelegats elegits pel virrey pel terme de cinc anys i a proposta dels intendents. Els governs de Moxos i Chiquitos es trobaven subjectes a reglaments especials, en dependència en lo judicial de la Real Audiència de Charcas i en matèria de Real Facenda. Existien també instàncies municipals en Cabildos, Ajuntaments o Consells formats per alcaldes i regidors al càrrec dels quals estaven la seguritat pública, el ornato, la comoditat i la moral.

En lo judicial, en les capitals de província eren juges de primera instància el tinent governador i dos alcaldes elegits anualment pels cabildos i en els partits els subdelegats. Els pleits seguits en les quatre províncies podien ser duts en apelació o súplica davant l'Audiència de Charcas; també podia apelar-se davant ella de les resolucions dels intendents en punts contenciosos de policia i govern. El president de la Real Audiència, era la suprema autoritat en matèries contencioses. La Real Audiència de Charcas es componia de cert número d'oidores nomenats pel rei i que duraven en la seua ocupació segons la voluntat del monarca, lo mateix que els intendents governadors.

Els assunts eclesiàstics seguien subordinats a l'autoritat dels bisbes, somesos a la seua volta, en grau d'apelació, a la de l'arquebisbe de l'Argent. Els de facenda i guerra estaven baix l'immediata inspecció dels respectius intendents.

En l'any 1809 en la Revolució de Chuquisaca, i la creació de la Junta Tuitiva, els realistes altoperuanos varen demanar auxili al virrey del Perú, que va respondre en l'enviament d'una força al mando de José Manuel de Goyeneche, en apoyo del virrey del Riu de l'Argent, en lo que es va restablir el govern monàrquic.

En 1810 es va donar un poder provisional d'administració de territoris a la Real Audiència de Charcas sobre el seu districte judicial, açò pels conflictes en Buenos Aires en les autoritats i els adherentes a la revolució de distintes intendencias o províncies; el districte judicial de la Real Audiència es va reduir en les províncies que comprenen la regió de l'Alt Perú, açò per a mantindre organisació i comunicació directa que seria aprofitat tant pels realistes com en els patriotes.

Bibliografia

• BARNades Josep M., Charcas (1535-1565). orígens històrics d'una societat colonial, La Pau 1973.
• Josep María Barnades, És molt senzill: criden-li Charcas. Sobre el problema dels antecedents colonials de Bolívia i de la seua històrica denominació, La Pau 1989.
• DALENCE José María, Bosqueig estadístic de Bolívia, Sucre 1851.