Anar al contingut

Alvaradoa amorphoides

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Alvaradoa amorphoides (Alvaradoa amorphoides)


Alvaradoa amorphoides és una espècie de planta, anteriorment colocada en la família Simaroubaceae pero s'ha canviat a la família Picramniaceae. És originària de Mèxic i també del sur de Florida, a on està considerada en perill d'extinció.

Descripció

[editar | editar còdic]

Són arbusts a arbres menuts de 3 a 8 m d'altura. Plantes dioicas. Fulls pinnadas, generalment en 20–50 folíols, folíols elíptic-oblongos, de 8–30 mm de llarc i 7–11 mm d'ample, vert obscuros i glabros en la fes, vert pàlits, glaucos i puberulentos en el envés. Les inflorescèncias en arracades de 10–25 cm de llarc; sàpia-hos 5, 1–2 mm de llarc, velloso-puberulentos; pétals absents; estams 5, filaments 3–5 mm de llarc; estils 2–3, ovari 2–3 carpelar, òvuls 2 per lóculo. Frut una càpsula samaroide en 1 llavor i generalment en 2 ales; llavors café obscuras.[1]

Els fulls estan dividits, semblen plomes redonejades. Les flors són verdes o blanc-groguenques, molt menudes i en arracades colgantes. Els fruts es veuen també com a arracades allargades i colgantes, tenen una ala membranosa, allargada i en pèls.[2]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

És originari de Mèxic, a on habita en climes càlits, semicálidos i templats entre els 5 i els 1000 metros. Planta selvada, està associada a boscs tropicals caducifolios, subcaducifolio, subperennifolio i perennifolios; bosc espinós, bosc mesófilo de montanya; boscs d'encino i de pi.

[editar | editar còdic]

A esta planta se li ampra popularment en el surest de la república mexicana (Quintana Rosegue i Yucatán) i en el estat de Mèxic per a aliviar la comezón i en general afeccions de la pell com gras, sarna, tinya i dermatitis.Plantilla:Demostrar

La part més amprada de la planta és la corfa. Es pren un té elaborat en esta, per a curar la tós i com digestiu; si a este se li agreguen els fulls, llavors s'ampra en casos de dermatitis.

Història

[editar | editar còdic]

En el

Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

, Maximino Martínez l'indica contra abscesos, antiescabiático, antiprurítico, antirreumático, eupéptico contra dermatosis i tinya. Posteriorment, Narciso Souza referix: "el cocimiento de la seua corfa és usat com a tònic per al tubo digestiu".

Principis actius

[editar | editar còdic]

Només la raïl ha segut investigada detectant-se el àcit crisofánico, el crisofaneín i el triterpeno chaparrín.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Alvaradoa amorphoides va ser descrita per Frederik Michael Liebmann i publicat en Videnskabelige Meddelelser fra Dansk Naturhistorisk Forening i Kjøbenhavn 1853(3–4): 101–103. 1853[1854].[1]

Sinonímia
  • Picramnia filipetala Turcz.[3]

Noms comuns

[editar | editar còdic]

Ardillo tamarindillo, camarón, coa de farda, pal bermejo, pal de formiga, peu de gall.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 «Alvaradoa amorphoides». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 4 de novembre de 2012.
  2. «amorphoides en Medicina tradicional mexicana». Archivat des d'el original, el 10 de juny de 2013. Consultat el 4 de novembre de 2012.
  3. Alvaradoa amorphoides en PlantList

Enllaços externs

[editar | editar còdic]