Anar al contingut

Amaranthus hypochondriacus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Amaranthus hypochondriacus (Amaranthus hypochondriacus)


Amaranthus hypochondriacus és una espècie de planta ornamental i medicinal pertanyent a la família de les amarantáceas.

En Àfrica i El Salvador, com atres espècies de la família Amaranthaceae, és una valorada font d'alimentació.[1]


Descripció

[editar | editar còdic]

Planta monoica. Els brots alcancen un tamany de 30-250 cm de llarc, erectos o ascendents, glabros o escassament a moderadament pubescentes i cap a la punta en poc visibles, pèls multicelulares, desarmats. Fulls llarc pecioladas. Làmines foliares de 2-15 cm de llarc, lanceoladas a ovadas o elíptiques, estretes o es reduïx a una punta bruscament o rarament en puntes romas, estreta o cònica en la base, les superfícies glabras o la superfície inferior escassament pubescente. Les inflorescèncias per lo general de color roig o groc, vert lluent en la seua majoria, en menys freqüència, axilars i terminals, les #inflorescència axilars en mechons, l'inflorescència terminal generalment en una panícula en mechons densos. Bràcteas 2.6-3.4 mm de llarc, casi tan llargues com els fruts, lanceoladas a ovadas, s'estretixen o es reduïxen a una punta puntaguda, en un nervi central vert moderadament gros i ample. Frutes de 2.0-2.4 mm de llarc, en dehiscencia, la superfície plana o finamente arrugada quan està seca. Llavors d'1.0-1.3 mm de diàmetro, la superfície pàlit marró obscur a groc blanquecino comunament negre o menys. Té un número de cromosomas de 2 n = 32. De juliol a octubre.[2]

Esta espècie es cultiva en el Valle de Mèxic en dos varietats: una que produïx mechons morats i en la que la vora dels fulls és llaugerament rosat, i una atra en mechons de color vert clar i els fulls de color uniforme. Els climes més favorables per a esta espècie són el càlit o templat, en sols humits, permeables i solts. Es troben en els estats de Mèxic, Durango, Jalisco, Sonora i Guerrero, i en alguns llocs de la vall de Mèxic, principalment en Tulyehualco.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

És originari de Mèxic,[3] a on és endèmic, des d'ahí s'ha estés a atres parts del món, creixen abundantment en les zones tropicals, especialment d'Amèrica, també en el nort d'Àfrica, en Àsia (Índia, Java) i en el sur d'Europa.

Etnobotánica i farmacognosia

[editar | editar còdic]
Història

Els aztecas ya la coneixien pel seu gra comestible. Moctezuma feya pagar els imposts en sacs de dacsa i amaranto. També s'usava en rituals màgic-religiosos, per lo que els espanyols varen prohibir el seu cultiu aduint herejía, encara que açò amagara #finalitat purament colonials.

Farmacognosia

Indicacions: Astringente, regulador menstrual, tònic, diurético, demulcente. Per a casos de menstruació excessiva, diarreas i disenteria. Externament s'usa en llavats i gargarismos para aftas i ulceracions bucals. Irrigaciones intravaginales en cas de leucorrea.[4]


S'usen els fulls. Decocció de 50 g de fulls per litro d'aigua, com astringente per via interna. Es pot fins a cuadruplicar la concentració per a aplicació externa (gargarismos i irrigaciones).[4][5]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Amaranthus hypochondriacus va ser descrit per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 991. 1753.[2]

Varietats
Etimologia

Amaranthus: nom genèric que procedix del grec amaranthos, que significa "flor que no es marchita".[6]

hypochondriacus: epítet

Sinonímia
  • Amaranthus flavus L.
  • Amaranthus hybridus subsp. hypochondriacus (L.) Thell.
  • Amaranthus hybridus var. erythrostachys Moq. in DC.
  • Amaranthus hybridus auct.[7]
  • Amaranthus anardana Buch.-Ham. ex Moq.
  • Amaranthus atrosanguineus Moq.
  • Amaranthus aureus Besser
  • Amaranthus bernhardii Moq.
  • Amaranthus frumentaceus Buch.-Ham. ex Roxb.
  • Amaranthus hybridus Vell.
  • Amaranthus hybridus f. hypochondriacus (L.) H.Rob.
  • Amaranthus hybridus var. hypochondriacus (L.) H.Rob.
  • Amaranthus hybridus var. leucocarpus (S.Watson) Hunz.
  • Amaranthus leucocarpus S.Watson
  • Amaranthus leucospermus S.Watson
  • Amaranthus macrostachyus Mérat ex Moq.
  • Amaranthus monstrosus Moq.[8]

Noms comuns

[editar | editar còdic]
  • En Mèxic: quelite, blero, alegria, amaranto, bledo,[3] i quintonil.[9][10]
  • En El Salvador: blero
  • En Espanya: amaranto, moc de pavo.[7]
  • En Argentina: yuyo colorat

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Grubben, G.J.H. & Denton, O.A. (2004) Plant Resources of Tropical Africa 2. Vegetables. PROTA Foundation, Wageningen; Backhuys, Leiden; CTA, Wageningen.
  2. 2,0 2,1 «Amaranthus hypochondriacus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 21 d'octubre de 2012.
  3. 3,0 3,1 «Cultius andinos: Amaranto». FAO: Oficina Regional de la FAO para Amèrica Llatina i el Carib. Archivat des d'el original, el 20 d'octubre de 2012. Consultat el 4 de febrer de 2011.
  4. 4,0 4,1 «Amaranthus hypochondriacus». Plantes útils: Linneo. Archivat des d'el original, el 23 de novembre de 2010. Consultat el 9 d'octubre de 2009.
  5. «en Prota». Archivat des d'el original, el 12 de juny de 2018. Consultat el 23 d'octubre de 2009.
  6. Amaranthus en Flora de Canàries
  7. 7,0 7,1 «Amaranthus hypochondriacus». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 23 d'octubre de 2009.
  8. Amaranthus hypochondriacus en PlantList
  9. «Llavors de Amaranto». UNAM: Colecció Etnobotánica. Archivat des d'el original, el 22 de juliol de 2011. Consultat el 4 de febrer de 2011.
  10. «El amaranto». Universitat de Guadalajara: Centre Univeritario de Biològiques i Afropecuarias. Archivat des d'el original, el 2 de giner de 2011. Consultat el 4 de febrer de 2011.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Brako, L. & J. L. Zarucchi. (eds.) 1993. Catalogue of the Flowering Plants and Gymnosperms of Peru. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 45: i–xl, 1–1286.
  • Burger, W. C. 1983. Family 64. Amaranthaceae. In: W. C. Burger (ed.), Flora Costaricensis. Fieldiana, Bot., n.s. 13: 142–180.
  • CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  • Flora of China Editorial Committee. 2003. Fl. China 5: 1–506. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  • Flora of North America Editorial Committee, i. 2003. Magnoliophyta: Caryophyllidae, part 1. 4: i–xxiv, 1–559. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
  • Macbride, J. F. 1937. Amaranthaceae, Flora of Peru. Publ. Field Mus. Nat. Hist., Bot. Ser. 13(2/2): 478–518.
  • Pedersen, T. M. 1987. Amaranthaceae, Caryophyllaceae. In A. Burkart. 3: 160–203,. In A. Burkart Fl. Il. Entre Rius. Institut Nacional de Tecnologia Agropecuaria, Buenos Aires.
  • Standley, P. C. & J. A. Steyermark. 1946. Amaranthaceae. In Standley, P.C. & Steyermark, J.A. (Eds), Flora of Guatemala - Part IV. Fieldiana, Bot. 24(4): 143–174.
  • Enciclopèdia de Mèxic Prenc 2, Editorial SEP, 1987, Mèxic, p. 1000

Enllaços externs

[editar | editar còdic]