Amaranthus hypochondriacus

Amaranthus hypochondriacus és una espècie de planta ornamental i medicinal pertanyent a la família de les amarantáceas.
En Àfrica i El Salvador, com atres espècies de la família Amaranthaceae, és una valorada font d'alimentació.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]Planta monoica. Els brots alcancen un tamany de 30-250 cm de llarc, erectos o ascendents, glabros o escassament a moderadament pubescentes i cap a la punta en poc visibles, pèls multicelulares, desarmats. Fulls llarc pecioladas. Làmines foliares de 2-15 cm de llarc, lanceoladas a ovadas o elíptiques, estretes o es reduïx a una punta bruscament o rarament en puntes romas, estreta o cònica en la base, les superfícies glabras o la superfície inferior escassament pubescente. Les inflorescèncias per lo general de color roig o groc, vert lluent en la seua majoria, en menys freqüència, axilars i terminals, les #inflorescència axilars en mechons, l'inflorescència terminal generalment en una panícula en mechons densos. Bràcteas 2.6-3.4 mm de llarc, casi tan llargues com els fruts, lanceoladas a ovadas, s'estretixen o es reduïxen a una punta puntaguda, en un nervi central vert moderadament gros i ample. Frutes de 2.0-2.4 mm de llarc, en dehiscencia, la superfície plana o finamente arrugada quan està seca. Llavors d'1.0-1.3 mm de diàmetro, la superfície pàlit marró obscur a groc blanquecino comunament negre o menys. Té un número de cromosomas de 2 n = 32. De juliol a octubre.[2]
Esta espècie es cultiva en el Valle de Mèxic en dos varietats: una que produïx mechons morats i en la que la vora dels fulls és llaugerament rosat, i una atra en mechons de color vert clar i els fulls de color uniforme. Els climes més favorables per a esta espècie són el càlit o templat, en sols humits, permeables i solts. Es troben en els estats de Mèxic, Durango, Jalisco, Sonora i Guerrero, i en alguns llocs de la vall de Mèxic, principalment en Tulyehualco.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]És originari de Mèxic,[3] a on és endèmic, des d'ahí s'ha estés a atres parts del món, creixen abundantment en les zones tropicals, especialment d'Amèrica, també en el nort d'Àfrica, en Àsia (Índia, Java) i en el sur d'Europa.
Etnobotánica i farmacognosia
[editar | editar còdic]- Història
Els aztecas ya la coneixien pel seu gra comestible. Moctezuma feya pagar els imposts en sacs de dacsa i amaranto. També s'usava en rituals màgic-religiosos, per lo que els espanyols varen prohibir el seu cultiu aduint herejía, encara que açò amagara #finalitat purament colonials.
- Farmacognosia
Indicacions: Astringente, regulador menstrual, tònic, diurético, demulcente. Per a casos de menstruació excessiva, diarreas i disenteria. Externament s'usa en llavats i gargarismos para aftas i ulceracions bucals. Irrigaciones intravaginales en cas de leucorrea.[4]
S'usen els fulls. Decocció de 50 g de fulls per litro d'aigua, com astringente per via interna. Es pot fins a cuadruplicar la concentració per a aplicació externa (gargarismos i irrigaciones).[4][5]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Amaranthus hypochondriacus va ser descrit per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 991. 1753.[2]
- Varietats
- Amaranthus hypochondriacus var. powellii (S.Watson) Pedersen
- Etimologia
Amaranthus: nom genèric que procedix del grec amaranthos, que significa "flor que no es marchita".[6]
hypochondriacus: epítet
- Sinonímia
- Amaranthus flavus L.
- Amaranthus hybridus subsp. hypochondriacus (L.) Thell.
- Amaranthus hybridus var. erythrostachys Moq. in DC.
- Amaranthus hybridus auct.[7]
- Amaranthus anardana Buch.-Ham. ex Moq.
- Amaranthus atrosanguineus Moq.
- Amaranthus aureus Besser
- Amaranthus bernhardii Moq.
- Amaranthus frumentaceus Buch.-Ham. ex Roxb.
- Amaranthus hybridus Vell.
- Amaranthus hybridus f. hypochondriacus (L.) H.Rob.
- Amaranthus hybridus var. hypochondriacus (L.) H.Rob.
- Amaranthus hybridus var. leucocarpus (S.Watson) Hunz.
- Amaranthus leucocarpus S.Watson
- Amaranthus leucospermus S.Watson
- Amaranthus macrostachyus Mérat ex Moq.
- Amaranthus monstrosus Moq.[8]
Noms comuns
[editar | editar còdic]- En Mèxic: quelite, blero, alegria, amaranto, bledo,[3] i quintonil.[9][10]
- En El Salvador: blero
- En Espanya: amaranto, moc de pavo.[7]
- En Argentina: yuyo colorat
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Grubben, G.J.H. & Denton, O.A. (2004) Plant Resources of Tropical Africa 2. Vegetables. PROTA Foundation, Wageningen; Backhuys, Leiden; CTA, Wageningen.
- ↑ 2,0 2,1 «Amaranthus hypochondriacus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 21 d'octubre de 2012.
- ↑ 3,0 3,1 «Cultius andinos: Amaranto». FAO: Oficina Regional de la FAO para Amèrica Llatina i el Carib. Archivat des d'el original, el 20 d'octubre de 2012. Consultat el 4 de febrer de 2011.
- ↑ 4,0 4,1 «Amaranthus hypochondriacus». Plantes útils: Linneo. Archivat des d'el original, el 23 de novembre de 2010. Consultat el 9 d'octubre de 2009.
- ↑ «en Prota». Archivat des d'el original, el 12 de juny de 2018. Consultat el 23 d'octubre de 2009.
- ↑ Amaranthus en Flora de Canàries
- ↑ 7,0 7,1 «Amaranthus hypochondriacus». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 23 d'octubre de 2009.
- ↑ Amaranthus hypochondriacus en PlantList
- ↑ «Llavors de Amaranto». UNAM: Colecció Etnobotánica. Archivat des d'el original, el 22 de juliol de 2011. Consultat el 4 de febrer de 2011.
- ↑ «El amaranto». Universitat de Guadalajara: Centre Univeritario de Biològiques i Afropecuarias. Archivat des d'el original, el 2 de giner de 2011. Consultat el 4 de febrer de 2011.
- Pink, A. (2004). , Project Gutenberg Literary Archive Foundation.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Brako, L. & J. L. Zarucchi. (eds.) 1993. Catalogue of the Flowering Plants and Gymnosperms of Peru. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 45: i–xl, 1–1286.
- Burger, W. C. 1983. Family 64. Amaranthaceae. In: W. C. Burger (ed.), Flora Costaricensis. Fieldiana, Bot., n.s. 13: 142–180.
- CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
- Flora of China Editorial Committee. 2003. Fl. China 5: 1–506. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
- Flora of North America Editorial Committee, i. 2003. Magnoliophyta: Caryophyllidae, part 1. 4: i–xxiv, 1–559. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
- Macbride, J. F. 1937. Amaranthaceae, Flora of Peru. Publ. Field Mus. Nat. Hist., Bot. Ser. 13(2/2): 478–518.
- Pedersen, T. M. 1987. Amaranthaceae, Caryophyllaceae. In A. Burkart. 3: 160–203,. In A. Burkart Fl. Il. Entre Rius. Institut Nacional de Tecnologia Agropecuaria, Buenos Aires.
- Standley, P. C. & J. A. Steyermark. 1946. Amaranthaceae. In Standley, P.C. & Steyermark, J.A. (Eds), Flora of Guatemala - Part IV. Fieldiana, Bot. 24(4): 143–174.
- Enciclopèdia de Mèxic Prenc 2, Editorial SEP, 1987, Mèxic, p. 1000
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Carl von Linnés digitala växtbibliotek
- PROTAbase on Amaranthus hypochondriacus
- Este artícul conté una traducció derivada de «Amaranthus hypochondriacus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.