Amarilladesma mactroides
La pechina groga[1] (Amarilladesma mactroides = Mesodesma mactroides) és l'única espècie del gènero Amarilladesma. És un molusc bivalvat marino comestible que habita en aigües costeres i poc profundes de l'est i surest de Sudamérica.
Taxonomia
[editar | editar còdic]- Descripció original
Esta espècie va ser descrita originalment en l'any 1854 pel conquiliólogo i malacólogo anglés Lovell Augustus Reeve.
Durant sigle i mig va ser coneguda com Mesodesma mactroides fins que en l'any 2010 Michael I. Huber va crear per a ella un gènero monotípico: Amarilladesma.[2]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Esta pechina es localisa en aigües llitorals del oceà Atlàntic sudoccidental, des d'àrees tropicals fins a templades, distribuint-se pel nort des de Sants (estat de São Paulo), Brasil, aplegant pel sur fins a la desembocadura del riu Negre, en l'extrem sur de la província de Buenos Aires, centre-este de la Argentina.[3]
Esta espècie habita en la zona intermareal i de l'agranada de l'onage en plages arenenques, aixina com també a major profunditat. Freqüentment viuen alineades verticalment en altes concentracions anomenades “bancs”. Quan les ones deixen als eixemplars exposts, caven molt ràpidament en el seu peu (o “llengua”), enterrant-se en pocs segons, fins a una profunditat d'uns 40 cm quan es tracta d'eixemplars adults. Els bancs es troben des de la vora de la plaja fins que la profunditat de les aigües alcança uns 20 m.[3]
Característiques
[editar | editar còdic]Esta espècie presenta fràgils i primes valvas, les que exhibixen un patró cromàtic que va des del blanc brut fins al groguenc. Abdós s'unixen per un condróforo (a on s'ubica el lligament proteic) i per una charnela dorsal. El seu tamany promig en l'adult és d'al voltant de 80 mm.[3]
Conta en 2 llarcs sifones retràctils (gràcies a músculs retractores situats en el sen paleal de la valva), un d'ells posseïx la funció inhalante i el restant l'oposta (exhalante) permetent que un adequat fluix d'aigua banye a la brànquia.[3]
Hàbits de vida
[editar | editar còdic]La seua alimentació consistix en un tipo de filtració, denominat suspensívoro.
En aplegar a una llongitut de 42 a 44 mm alcança la madurea sexual. Cada eixemplar posseïx un únic sexe (no hi ha hermafroditas); la proporció de cada sexe és similar. La fecundació és externa. La lliberació dels gamets ocorre en dos polsos, un des de setembre a octubre i l'atre en març. Els anells de creiximent es marquen en les valvas durant l'hivern. En medir-los es va constatar que la longevitat màxima que pot viure és de 8 anys.[4]
Aprofitament
[editar | editar còdic]Les pechines grogues són recolectades pels pobladors i turistes per a servir d'aliment. Li l'ampra també com a esc per a la peixca recreativa. En les seues closques es confeccionen #artesania, característiques de localitats del llitoral marítim.
Comercialment és explotada intensament en raó de contar en carn de gran calitat i pel baix cost que demanda la seua extracció. S'abastix a peixcateries, restaurants (oferida per a integrar “picades” o “arròs en mariscs”) i per a preparar conserves.[3]
En l'Argentina l'explotació va començar en la década de 1940, acompanyant al desenroll local de l'indústria de les conserves enlatadas. En 1942 es varen establir les primeres regulacions per a intentar protegir al recurs. El pico d'extracció es va alcançar en l'any 1953, conseguint-se captures de 1078 tonelladas. A partir d'eixa data, la collita va entrar en una fase declinante, fins que en 1958 es va decretar la veda total per una década. Les #disminució significatives de talles varen continuar entre els anys 1968[5][6] i 1989, atribuïdes a intenses captures recreacionales aixina com comercials (furtivas).[7] Durant eixe periodo, gran part del llitoral marí va exhibir un explosiu cicle immobiliari i poblacional, destinat al turisme estival de plaja, lo que va afectar a les poblacions de l'espècie directament i a l'estat del seu hàbitat.[8]
A partir de l'any 1968, les poblacions bonaerenses varen ser protegides per mig del decret provincial 14410, declarant a l'espècie baix veda permanent, permetent-se fins a 2 kg per persona i per dia, i solament si es tracta de captura exclusivament recreativa. El seu complex estat de conservació es veu agravat pels forts impactes que produïxen en les seues poblacions estranyes i catastròfiques mortandades massives, tant en Brasil,[9] com en les plages del Uruguay[10] i en les poblacions argentines.[11]
Per a la segona década de el XXI, els bancs de l'espècie es trobaven en fase de recuperació paulatina.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Defeo, O. (1988). Dinàmica poblacional de la pechina groga Mesodesma mactroides en plages de la costa atlàntica uruguayana. In Simpòsium sobre Perquisició Pesqueira, Rio Gran, Brasil.
- ↑ Huber, M. (2010). Compendium of bivalves. A full-color guide to 3,300 of the world’s marine bivalves. A status on Bivalvia after 250 years of research. Hackenheim: ConchBooks. 901 pp.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Gutiérrez, D.; G. Darrigran & C. Damborenea (2015). Els Moluscs Marins d'Argentina i el seu Consum. Série Didàctica, N° 2. Secció Malacologia. Divisió Zoologia Invertebrats. L'Argent: Facultat de Ciències Naturals i Museu, UNLP.
- ↑ Olivier, S. R. (1971). Estructura de la comunitat, dinàmica de la població i biologia de la pechina groga (Mesodesma mactroides Desh. 1854) en Mar Blava (Pdo. de Gral. Madariaga, Bs. As., Argentina) (No. 122). Institut de Biologia Marina.
- ↑ Olivier, S. R., & Penchaszadeh, P. I. (1968). Efectius de la pechina groga (Mesodesma mactroides) en les costes de la província de Buenos Aires i pautes per a la seua explotació racional. Proy. Desarr. Pesq. FAO, Ser. Inf. Técn, 8, 1-10.
- ↑ Olivier, S. R., & Penchaszadeh, P. I. (1968). Evaluació dels efectius de pechina groga (Mesodesma mactroides DESH. 1854) en les costes de la província de Buenos Aires. Serie Informes Tècnics.
- ↑ Bastida, R. O., Roux, A., Bremec, C. S., Gerpe, M. S., & Sorensen, M. (1991). Estructura poblacional de la pechina groga (Mesodesma mactroides) durant l'estiu de 1989 en la Província de Buenos Aires, Argentina.[Population structure of the yellow clam (Mesodesma mactroides) during summer 1989 in the Buenos Aires Province, Argentina]. Front Marítim, 9, 83-92.
- ↑ Dadon, J. R., Castanyers, C., García, R. P., Chiappini, G. M. T., & Cruses, J. M. (2001). Efectes a llarc determini de les pesquería de pechina groga (Mesodesma mactroides) i berberecho (Donax hanleyanus), i de l'urbanisació sobre les comunitats intermareales. Chapter 37. 703–715. Sustentabilidad de la Biodiversitat. Universitat de Concepció. Chile.
- ↑ Defeo, O. M. A. R. (1996). Experimental management of an exploited sandy beach bivalve population. Revista Chilena d'Història Natural, 69, 605-614.
- ↑ Defeo, O., Ortiz, I., & Castella, J. C. (1992). Growth, mortality and recruitment of the yellow clam Mesodesma mactroides on Uruguayan beaches. Marine Biology, 114(3), 429-437.
- ↑ Thompson, G., & Bock, M. F. S. D. (2007). Mortandad massiva de Mesodesma mactroides (Bivalvia: Mactracea) en el partit de la costa, Buenos Aires, Argentina, en setembre 2004.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Amarilladesma mactroides» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.