Anar al contingut

Amatoxina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Les amatoxinas són un grup de toxinas, algunes d'elles hepatotóxiques, que es troben en vàries espècies de foncs dels gèneros Amanita, Galerina i Lepiota i una espècie, del gènero Conocybe, C. filaris. Amanita phalloides la oronja verda, és el fonc que les conté en major proporció.[1] Actuen bloquejant la transcripció de les ARN polimerasa 1 i 2 en eucarionte, és dir bloqueja la síntesis proteica en les cèlules. Tal volta les amatoxinas s'acomoden en un lloc simètric en la polimerasa o be en el complex ADN/RNA polimerasa.[2] Finalment provoquen la necrosis del fege i els renyons.

Síntomes

[editar | editar còdic]

El fege és l'orgue principalment afectat. L'enverinament provoca dolors d'estòmec, nàuseas, bossadas, diarrea greu, uns atres dolors extrems i hemorràgias, causant finalment la mort del pacient per desocupació cardíaca, aproximadament, als dos dies d'ingerir la toxina.

Estructura

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
L'estructura bàsica, en negre, és la mateixa en totes les amatoxinas. Cinc radicals, en roig, determinen el compost individual.

Hi ha a lo manco huit tipos de amatoxinas, tots ells són octapepticos en configuració biciclica. La α-amanitina i la β-amanitina són les més abundants i les principals causants de la toxicitat. Les restants γ-amanitina, ε-amanitina, proamanulina, amanulina, àcit amanulico, i amanina són pràcticament atóxicas. La concentració de amatoxinas en amanita phalloides és variable depenent de l'espècimen, la dosis mortal en humans és d'al voltant de 0.1 mg/kg.

Name R1 R2 R3 R4 R5
α-Amanitina OH OH NH2 OH OH
β-Amanitina OH OH OH OH OH
γ-Amanitina H OH NH2 OH OH
ε-Amanitina H OH OH OH OH
Amanulina H H NH2 OH OH
Àcit amanulínico H H OH OH OH
Amaninamida OH OH NH2 H OH
Amanina OH OH OH H OH
Proamanunila H H NH2 OH H


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Wilderness & Environmental Medicine.29(1)
    111–118.doi:10.1016/j.wem.2017.10.002.Consultat el 2020-11-24.
  2. Scientific American.232(3)
    90–101.doi:10.1038/scientificamerican0375-90.