Estòmec
El estòmec (del llatí stomăchus, derivat del grec στόμαχος [stomachos], a partir del prefix στόμα [stoma], «boca») és la porció del tubo digestiu situada entre l'esòfec i l'intestí.[1] En l'espècie humana es localisa en la regió superior esquerra del abdomen, per baix del diafragma. És una cambra en la que es mesclen i almagasenen els aliments ingerits que es van buidant en menuts intervals cap al duodeno gràcies als moviments peristálticos. El vaciamiento gàstric complet necessita vàries hores despuix d'un menjar copiós. L'estòmec és molt distensible, per lo que varia considerablement de tamany depenent de si està ple o buit. Té forma de “J”, conta en dos extrems o orificis, el superior es diu cardias i es comunica en l'esòfec i l'inferior es diu pilor que es comunica en l'intestí prim. Està dividit en quatre regions: cardias, fondo, cos i regió antropilórica.[2] Segrega vàries substàncies que reben en conjunt el nom de suc gàstric, format principalment per àcit clorhídric i pepsina, enzima proteolítica que dividix les proteïnas en fragments de menor tamany per a facilitar la seua absorció. En l'estòmec els aliments es transformen en una papilla pastosa que es diu quimo.[3]
Anatomia humana
[editar | editar còdic]El tamany de l'estòmec és variable depenent del seu grau de distensió, quan està mig ple medix per terme mig 25 cm d'alt, 12 d'ample i 8 en sentit anteroposterior.[4]
La capacitat mija és d'al voltant de 1200 milílitros (ml). En casos extrems la ruptura es pot produir en volums de 4000 ml.
[5]
Es troba situat en la regió superior esquerra de l'abdomen, per baix del diafragma; la seua posició és variable depenent de si la persona es troba de peu o tendit.
La forma aplanada de l'estòmec en repòs determina la presència d'una cara anterior i una cara posterior. Aixina mateix delimita una curvatura menor, que s'estén des del cardias fins al pilor i forma la vora cóncava de l'estòmec, i una curvatura major, que forma el costat convexo de l'estòmec i té una llongitut quatre voltes major que la de la curvatura menor.
Anatómicamente es dividix en vàries àrees: cardias, fundus, cos, antre i pilor.[6]
- Cardias. El cardias de l'estòmec és un orifici que comunica l'estòmec en la porció inferior de l'esòfec. Conta en fibres musculars que contribuïxen a impedir que el contingut àcit de l'estòmec refluya cap a l'esòfec.
- Fundus. El fondo (fundus)[7] és la porció superior de l'estòmec, pròxima al cardias.
- Cos. El cos (corpus) és la porció central o principal, més extensa de l'estòmec que comprén abdós curvatura. En este sector es troben les glándulas gàstriques oxínticas que secretan àcit clorhídric.
Antre. L'antre (antrum)[8] és el nom de la regió inferior de l'estòmec, en forma d'embut, a on convergixen els plecs de la mucosa abans del pilor. Pilor. El Pilor està situat entre l'estòmec i el duodeno. És un engrosamiento de les fibres musculars de la paret del tubo digestiu que forma un esfínter en la finalitat de controlar el buidat gàstric. Normalment es troba en estat de contracció.
La paret de l'estòmec està formada per les capes característiques de tot el tubo digestiu: mucosa, submucosa, muscular i serosa. La mucosa conta en cèlules que produïxen moc, àcit clorhídric i enzimes digestives. La capa muscular consta de fibres llongitudinals, circulares i oblicuas. La serosa correspon a la envoltura més externa del orgue.cita requerida
Plecs gàstrics
[editar | editar còdic]La mucosa que cobrix la capa interna de l'estòmec no és plana, presenta un conjunt de plecs llongitudinals grans i allargats que tenen la funció de multiplicar la superfície de la mucosa. Quan l'estòmec s'ompli, els plecs desapareixen i reapareixen de nou quan té lloc el procés de buidat. En la superfície interna dels plecs, existixen un conjunt d'orificis que es diuen criptes, fositas gàstriques o foveolas en a on desemboquen les glándulas gàstriques.[9]
L'estòmec té uns sistemes de fixació en els seus dos extrems, els quals queden units per la curvatura menor a través del omento (epiplón) menor. A nivell del cardias existix el lligament gastrofrénico per la part posterior, que ho unix al diafragma. Per la part pilórica queda unit a la cara inferior del fege pel lligament gastrohepático. Estos sistemes de fixació determinen les seues relacions en atres òrguens abdominals.
Irrigación arterial
[editar | editar còdic]
l'irrigación corre a càrrec de branques de l'aorta abdominal. El tronc celíaco dona lloc a l'artèria gàstrica esquerra, que recorre la curvatura menor fins a anastomosarse en l'artèria gàstrica dreta, branca de l'artèria hepàtica pròpia (que ix de l'artèria hepàtica comuna, branca del tronc celíaco); estes dos artèries apleguen a formar lo que és la coronaria gàstrica superior. De l'artèria hepàtica comuna sorgix també l'artèria gastroduodenal, que dona lloc a l'artèria gastroepiploica dreta que recorre la curvatura major fins a anastomosarse en l'artèria gastroepiploica esquerra, branca de l'artèria esplènica (que prové del tronc celíaco); estes formen lo que és la coronaria gàstrica inferior. Esta irrigación ve complementada per les artèries gàstriques curtes que, procedents de l'artèria esplènica, alcancen el fundus de l'estòmec.[10]
Tornada venoso
[editar | editar còdic]La tornada venoso és molt paralel a l'arterial, en venes gàstriques dreta i esquerra, ademés de la vena prepilórica, que drenan en la vena porta; venes gàstriques curtes i gastroepiploica esquerra que drenan en la vena esplènica; vena gastroepiploica dreta que termina en la mesentèrica superior. A través de les venes gàstriques curtes s'establix una unió (anastomosis) entre el sistema de la vena porta i de la vena cava inferior per mig de les venes de la submucosa de l'esòfec.cita requerida
Drenage limfàtic de l'estòmec
[editar | editar còdic]Plantilla:Retallar image En l'estòmec els gots limfàtics són numerosos, i comencen davall l'epiteli, en la gruixa del conjuntiu de la capa mucosa cridada làmina pròpia. Els gots limfàtics s'originen en extrems en fondo de sac dilatats. Després es anastomosan a uns atres, aumentant aixina el seu diàmetro, fins a conductes colectors.
El drenage limfàtic ve dau per cadenes ganglionares que recorren la curvatura major (nòduls gastroepiploicos drets i esquerres i nòduls gàstrics dret i esquerre). Es complementen en els ganglis limfàtics celíacos i pilóricos. Existixen setze grups ganglionares que corresponen a tres seccions: ganglis perigástricos, com els de curvatura menor i major, localisats en els troncs arterials com el tronc celíaco, i ganglis alluntats de l'estòmec, com els retropancreáticos i els paraaórticos. No obstant, s'ha comprovat que el drenage limfàtic de l'estòmec no té un patró fix i qualsevol gangli limfàtic pot ser el primer en vore's afectat per la disseminació d'un procés neoplásico.[11]
Histologia
[editar | editar còdic]La paret de l'estòmec està formada per les capes característiques de tot el tubo digestiu: mucosa, submucosa, muscular i serosa.
Mucosa
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Mucosa.
El corfoll mucosa de l'estòmec presenta múltiples plecs, crestes i criptes. Es dividix en tres capes: epiteli, làmina pròpia de la mucosa i làmina muscular de la mucosa.[9]
- Epiteli. En la superfície de la mucosa existixen cèlules epiteliales simples que reben el nom de cèlules mucoses superficials.
- Les cèlules epiteliales formen tubos simples de cèlules secretoras, que es diuen glándulas gàstriques les quals desemboquen en les foveola gàstrica en la llum de l'estòmec.
- En les glándulas gàstriques existixen diferents tipos de cèlules, cada una de les quals produïx una substància diferent:[11]
- Cèlules mucoses: Produïxen mucus
- Cèlules parietals: Produïxen àcit clorhídric i factor intrínsec.
- Cèlules principals: produïxen pepsinógeno i lipasa gàstrica.
- Cèlules endocrinas
- Cèlules G. Es localisen en l'antre pilórico i produïxen gastrina, substància que passa directament a la sanc i estimula la secreció d'àcit clorhídric i pepsinógeno.
- Cèlules D que segreguen somatostatina. No obstant la major part d'esta hormona és produïda per les cèlules delta situades en els illots de Langerhans del pàncrees.
- Cèlules enterocromafines (cèlules EC) que segreguen serotonina.[12]
- Cèlules ECL liberador de histamina, substància essencial per a estimular la secreció d'àcit clorhídric per les cèlules parietals.
- Cèlules X/A secretoras de ghrelina que és l'única hormona que es produïx en les cèlules gàstriques i que actua centralment (cervell) per a estimular l'ingesta d'aliments.
- Làmina pròpia de la mucosa: formada per teixit conectivo laxo.
- Làmina muscular de la mucosa: també cridada muscularis mucosae, presenta dos capes, poc diferenciades entre sí.
Corfoll submucosa
[editar | editar còdic]Està formada per teixit conjuntiu moderadament dens (teixit de sostingues que conecta o unix les diverses parts del cos), en el qual es troben numerosos gots sanguíneus, limfàtics i terminacions nervioses. Baix de la mucosa es forma una ret nerviosa denominada Plexe submucoso o plexe de Meissner.
Corfoll muscular
[editar | editar còdic]Dins d'ella es troben tres capes de múscul pla que són: interna o oblicua, mig o circular i externa o llongitudinal. El corfoll muscular està formada d'adins cap a fòra per fibres oblicuas, l'estrat circular i l'estrat llongitudinal. El corfoll muscular gàstric pot considerar-se com el múscul gàstric perque gràcies a les seues contracció, la birla alimentícia es mescla en els sucs gàstrics i es desplaça cap al pilor en els moviments peristálticos.cita requerida
El corfoll muscular posseïx les seues fibres en distintes direccions, des de més intern a més extern, tenint fibres oblicuas, un estrat circular i un estrat llongitudinal. En un tall travesser es distinguix clarament esta diferència en la disposició de les fibres musculars. Es pot observar que l'estrat circular, en alguns llocs està engrossat formant els esfínters que regulen el pas dels aliments.
Les cèlules musculars planes de l'estòmec estan inervadas pel Plexe mientérico o de Auerbach.
Corfoll serosa
[editar | editar còdic]El corfoll serosa, constituïda per teixit conectivo laxo tapizado per una capa epitelial cridada mesotelio, envol a l'estòmec en tota la seua extensió, expandint-se en les seues curvatura per a formar el omento menor, el omento major i el lligament gastrofrénico.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ OMS,OPS,BIREME (ed.): «Estòmec». Descriptores en Ciències de la Salut. Biblioteca Virtual en Salut..
- ↑ Cavaller A.M. (2007). «cap.3.2 Motilidad i sensibilitat normals de l'estòmec», M. Díaz-Rubio (ed.). Trastorns motors de l'aparat digestiu, 2.ª edició, Mèdica Panamericana, pp. 143-146. ISBN 978-84-9835-112-5.
- ↑ Informació per a pacients: Anatomia i fisiologia del tubo digestiu. Societat Catalana de Digestología. Consultat el 20 de maig de 2018.
- ↑ Villino Rodríguez A.. «Peritoneu, estòmec, duodeno, pàncrees». Universitat Central de Veneçola. Facultat de Medicina.
- ↑ Morris D. Kerstein, Barry Goldberg, Barry Panter, M. David Tilson, Howard Spiro, Gastric Infarction, Gastroenterology, Volume 67, Issue 6, 1974, Pages 1238–1239, ISSN 0016-5085, https://doi.org/10.1016/S0016-5085(19)32710-6
- ↑ Anatomia quirúrgica de l'estòmec i el duodeno. [1] archivat en Wayback Machine. Consultat el 23 de maig de 2018.
- ↑ OMS,OPS,BIREME (ed.): «Fundus Gàstric». Descriptores en Ciències de la Salut. Biblioteca Virtual en Salut.
- ↑ OMS,OPS,BIREME (ed.): «Antre Pilórico». Descriptores en Ciències de la Salut. Biblioteca Virtual en Salut..
- ↑ 9,0 9,1 Megías M.. «Atles d'histologia vegetal i animal.». Universitat de Vigo. Consultat el 21 de juliol de 2023.
- ↑ Latarjet, Michel; Liard, {{{nom2}}} (2004). Anatomia Humana (en és), Ed. Mèdica Panamericana. ISBN 978-950-06-1369-9.
- ↑ 11,0 11,1 Tortora-Derrickson: Principis d'anatomia i fisiologia. Consultat el 27 de maig de 2018.
- ↑ Actualisació de la Fisiologia Gàstrica. Med. leg. Costa Rica vol.27 n.2 Heredia sep. 2010.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estómago» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.