Amazonita

La amazonita és l'escassa varietat verda de la microclina, un mineral del grup dels feldespats (potásicos). Durant molts anys es va pensar que el seu color es devia al coure ya que els composts d'este metal solen ser verts o blaus. No obstant estudis més recents sugerixen que el seu color vert-blavenc es deu a chicotetes cantitats de plom i aigua que conté.

Ya en l'antic Egipte l'amazonita es transformava en peces de joyeria. Científics posteriors varen deduir el nom pel riu Amazones, en el que fins al moment no s'ha trobat. Alexander von Humboldt (1769-1859) va informar lo contrari, que una tribu índia que vivia en el riu Negre portava amulets d'amazonita.

Utilisació

Archiu:Microcline-20436.jpg

Cristal d'amazonita de Take 5, prop de Florissant, Colorat (tamany: 4.4 x 4 x 3.5 cm)

Quan l'amazonita es polix adquirix un color vert clar. Per eixa raó s'usa en joyeria o com a adorn.

Jaciments

L'amazonita solia obtindre's exclusivament de l'àrea de Miass, al surest de Cheliábinsk en Rússia, a on es troba en roques granítiques. RecentmentPlantilla:Quàn s'han trobat cristals de gran calitat en Pike’s Peak (Colorat, Estats Units) a on es troba associada en cuarzo fumat o ortoclasa. Hi ha més jaciments en atres llocs dels Estats Units, Brasil, Etiopia i en Madagascar.

El nom amazonita ve del ric Amazones, d'a on es varen obtindre certes pedres verdes. No obstant, és dubtós que puguen trobar-se feldespat verts en l'àrea de l'Amazones.

No obstant, en Perú hi ha ocurrències en la part central de la Cordillera Oriental, a lo llarc del riu Mantaro i en la naixent del Valle del Vrae.^{cita requerida}