Anar al contingut

Amblyrhynchus cristatus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
iguana marina (Amblyrhynchus cristatus)


La iguana marina (Amblyrhynchus cristatus), una espècie de reptil escamoso de la família Iguanidae.[1] És l'única espècie de la seua gènero,[1] el qual es troba emparentat en el gènero de les iguanas terrestres i més estretament en el gènero Conolophus (iguana terrestre de Galápagos).

És una espècie endèmica de les illes Galápagos, habita les costes rocoses d'este archipèlec equatorià, si be és possible trobar-les en manglars i plages. És l'únic fardacho modern que depén del mig ambient marí; alimentant-se casi exclusivament d'algas marines.[2] Per a alimentar-se és capaç de nadar en la mar, pero esta activitat solament és realisada pels machos adults, ya que són de major tamany; les femelles i les crío s'alimenten quan baixa la marea i les algues queden al descobert. Com a resultat de la seua alimentació, deuen lliurar-se de l'excés de sal que ingerixen, excretando sal concentrada en forma de cristals des d'una glándula salífera nassal.[2]

Evolució

[editar | editar còdic]

Es calcula que les iguanas d'Amèrica del Sur (terrestres) varen aplegar a les Galápagos per mig d'un procés de dispersió transoceànica fa millons d'anys abans d'evolucionar fins a convertir-se en l'espècie actual.[3]

Característiques

[editar | editar còdic]

Els machos adults alcancen aproximadament 2,3 m de llarc, mentres que les femelles 1,6 m. Els machos apleguen a pesar 15 kg.

Quan no estan alimentant-se, passen molt temps prenent el sol en les roques de la costa, per a elevar la seua temperatura corporal.[2] Ademés, la seua coloració negra els facilita la ràpida absorció de la calor despuix d'eixir de les fredes aigües.[2]

Quan naden, estos animals ralentisen el seu ritme cardíac per a no perdre calor, inclús poden parar la seua cor sense risc algun.CR

Depredadors

[editar | editar còdic]

En estat natural, les iguanas marines no tenen molts depredadors naturals pel seu tamany, ya que en el seu hàbitat no hi ha molts depredadors en el tamany suficient per a amenaçar-les. Pero les femelles són de menor tamany que els machos pel seu dimorfisme sexual, i es tornen vulnerables sobretot quan deixen la costa per a desovar i poden ser preses del gavilà de Galápagos (Buteo galapagoensis) i serps corredores de Galápagos (Pseudalsophis biserialis). També les iguanas jóvens recent naixcudes sofrixen este mateix problema; pero una iguana mascle adulta pot despreocuparse d'estes amenaces pel seu tamany que ho protegix.

Subespecies

[editar | editar còdic]

Es reconeixen les següents subespecies:[1]

Vejau també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 Bisby F., Roskov I., Culham A., Orrell T., Nicolson D., Paglinawan L., Bailly N., Appeltans W., Kirk P., Bourgoin T., Baillargeon G., Ouvrard D., eds. Species 2000 & ITIS Catalogue of Life, 30th April 2012 (ed.): . Archivat des d'el original, el 10 de juliol de 2018. Consultat el 17 de maig de 2012.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Bauer, A. M. (1998). «Lizards», Harold G. Cogger, David Kirshner (ed.). Encyclopedia of Reptils and Amphibians, 2ª edició (en anglés), Londres, Regne Unit: Academic Press, pp. 240. ISBN 0-12-178560-2.
  3. .