Amblyrhynchus cristatus
La iguana marina (Amblyrhynchus cristatus), una espècie de reptil escamoso de la família Iguanidae.[1] És l'única espècie de la seua gènero,[1] el qual es troba emparentat en el gènero de les iguanas terrestres i més estretament en el gènero Conolophus (iguana terrestre de Galápagos).
És una espècie endèmica de les illes Galápagos, habita les costes rocoses d'este archipèlec equatorià, si be és possible trobar-les en manglars i plages. És l'únic fardacho modern que depén del mig ambient marí; alimentant-se casi exclusivament d'algas marines.[2] Per a alimentar-se és capaç de nadar en la mar, pero esta activitat solament és realisada pels machos adults, ya que són de major tamany; les femelles i les crío s'alimenten quan baixa la marea i les algues queden al descobert. Com a resultat de la seua alimentació, deuen lliurar-se de l'excés de sal que ingerixen, excretando sal concentrada en forma de cristals des d'una glándula salífera nassal.[2]
Evolució
[editar | editar còdic]Es calcula que les iguanas d'Amèrica del Sur (terrestres) varen aplegar a les Galápagos per mig d'un procés de dispersió transoceànica fa millons d'anys abans d'evolucionar fins a convertir-se en l'espècie actual.[3]
Característiques
[editar | editar còdic]Els machos adults alcancen aproximadament 2,3 m de llarc, mentres que les femelles 1,6 m. Els machos apleguen a pesar 15 kg.
Quan no estan alimentant-se, passen molt temps prenent el sol en les roques de la costa, per a elevar la seua temperatura corporal.[2] Ademés, la seua coloració negra els facilita la ràpida absorció de la calor despuix d'eixir de les fredes aigües.[2]
Quan naden, estos animals ralentisen el seu ritme cardíac per a no perdre calor, inclús poden parar la seua cor sense risc algun.CR
Depredadors
[editar | editar còdic]En estat natural, les iguanas marines no tenen molts depredadors naturals pel seu tamany, ya que en el seu hàbitat no hi ha molts depredadors en el tamany suficient per a amenaçar-les. Pero les femelles són de menor tamany que els machos pel seu dimorfisme sexual, i es tornen vulnerables sobretot quan deixen la costa per a desovar i poden ser preses del gavilà de Galápagos (Buteo galapagoensis) i serps corredores de Galápagos (Pseudalsophis biserialis). També les iguanas jóvens recent naixcudes sofrixen este mateix problema; pero una iguana mascle adulta pot despreocuparse d'estes amenaces pel seu tamany que ho protegix.
Subespecies
[editar | editar còdic]Es reconeixen les següents subespecies:[1]
- Amblyrhynchus cristatus albemarlensis
- Amblyrhynchus cristatus cristatus
- Amblyrhynchus cristatus hassi
- Amblyrhynchus cristatus mertensi
- Amblyrhynchus cristatus nanus
- Amblyrhynchus cristatus sielmanni
- Amblyrhynchus cristatus venustissimus
Vejau també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Bisby F., Roskov I., Culham A., Orrell T., Nicolson D., Paglinawan L., Bailly N., Appeltans W., Kirk P., Bourgoin T., Baillargeon G., Ouvrard D., eds. Species 2000 & ITIS Catalogue of Life, 30th April 2012 (ed.): . Archivat des d'el original, el 10 de juliol de 2018. Consultat el 17 de maig de 2012.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Bauer, A. M. (1998). «Lizards», Harold G. Cogger, David Kirshner (ed.). Encyclopedia of Reptils and Amphibians, 2ª edició (en anglés), Londres, Regne Unit: Academic Press, pp. 240. ISBN 0-12-178560-2.
- ↑ .
- Este artícul conté una traducció derivada de «Amblyrhynchus cristatus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.