Anar al contingut

Amomyrtus luma

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
luma (Amomyrtus luma)


La luma o luma colorada (Amomyrtus luma) és una espècie d'arbre perennifolio siempreverde de la família de les mirtáceas. Creix en els boscs templats de Chile i d'Argentina.


Descripció

[editar | editar còdic]

Les seues fulls són simples, de forma lanceolada. Produïx flors blanques i olorosas, d'importància melífera. El seu frut és una baya comestible de color negre o morat.

És un arbre de creiximent llent que pot alcançar els 30 m d'altura. El tronc és prim i recte i la seua fusta és molt dura i difícil de treballar.

El frut comestible, cridat cauchagüe, cauchao o simplement luma, s'usa per a fer melades, i també per a fabricar chicha.

Arbre ornamental, i usat com a espècie de flora apícola.

La seua fusta servix per a fer mànecs de ferramentes i para els pilotes dels palafitos, ya que no es podrix en facilitat. En atres temps s'usava també per a fer armes contundents com el bastó de fusta que usaven els Carabineros de Chile que era cridat popularment "luma". Per la seua gran capacitat calòrica, s'usa molt com a llenya i en molts llocs s'ha tornat escassa. Se li ha plantat en Espanya.[1]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Amomyrtus luma va ser descrita per (Molina) D.Legrand & Kausel i publicat en Lilloa 13: 146. 1947.[2]

Etimologia

Amomyrtus nom genèric que prové del grec amo (odoríferas) + Myrtus (en referència al nom de la família).

luma: epítet

Sinonímia
  • Eugenia darwinii Hook.f. in Hook.f.
  • Myrcia lechleriana Miq.
  • Myrtus darwinii Barnéoud
  • Myrtus multiflora Juss. in Duhamel ex J.St.-Hil.
  • Myrtus valdiviana Phil.
  • Pseudocaryophyllus darwinii (Hook.f.) Burret[3]
  • Myrceugenia luma (Molina) I.M.Johnst.
  • Myrtus lechleriana (Miq.) Sealy
  • Myrtus luma Molina
  • Myrtus reloncavi Barnéoud ex F.Phil.
  • Pseudocaryophyllus multiflorus (Juss. ex J.St.-Hil.) Burret[4]

Vejau també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Plantes de la flora de Chile cultivades en Espanya». José Manuel Sánchez de Lorenzo-Càceres. Archivat des d'el original, el 20 de març de 2009. Consultat el 16 de juliol de 2010.
  2. «Amomyrtus luma». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 26 de giner de 2015.
  3. [enllaç trencat]
  4. «Amomyrtus luma». The Plant List. Consultat el 26 de giner de 2015.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. USDA, ARS, National Genetic Resources Program. GRIN. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. [enllaç trencat] (4 feb 2008)
  1. Bailey, L.H. & I.Z. Bailey. 1976. Hortus Third i–xiv, 1–1290. MacMillan, New York.
  2. Kausel, I. 1966. Llista de les Mirtáceas i Leptospermáceas Argentines. Lilloa 32: 323–368.
  3. Landrum, L. R. 1988. The Myrtle family (Myrtaceae) in Chile. Proc. Calif. Acad. Sci. 45(12): 277–317.
  4. Legrand, C. D. 1962. Llista actual de les Mirtaceas d'Argentina. Bol. Soc. Argent. Bot. 10(1): 46–51.
  5. Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catàlec de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157.
  1. Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Catàlec de les plantes vasculars del Con Sur. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1–3): i–xcvi, 1–3348.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Amomyrtus luma en el Viccionari.