Aristotelia chilensis

Archiu:Maqui chileno.jpg

Aristotelia chilensis (Aristotelia chilensis)

Aristotelia chilensis o maqui, és una espècie botànica de planta fanerógama de la família de les elaeocarpáceas, nativa de Chile i zones adjacents del sur d'Argentina.

Archiu:Aristotelia chilensis - Vue générale.jpg

Vista general

Archiu:Aristotelia chilensis - leave - 01.JPG

Detall dels fulls

Característiques

És un chicotet arbre dioico, que alcança una altura d'entre 4-5 m, siempreverde, en tronc dividit que posseïx una corfa plana. Les seues branques són abundants, primes i flexibles.

Distribució i hàbitats

En Chile, l'espècie es distribuïx des de la regió de Coquimbo fins a la regió de Aysén, trobant-se també com espècie invasora en l'archipèlec Juan Fernández. En Argentina, es troba des de la província del Neuquén fins al nort de la província del Chubut. És molt adaptable a varis climes, ya que sol créixer en cerros a on hi ha competència pel aigua en la zona centre, mentres que per la zona sur, a on hi ha abundància d'aigua, competix en plantes com la mora, la correhuela o les frambuesa.

Usos

El seu frut, junt als de la murta (Ugni molinae), és un dels fruts natius comestibles més característics i coneguts del sur de Chile.

El frut és considerat un frut selvat, i ha segut consumit per la població des de sempre . Ademés, pot ser amprat per a la preparació de chicha, com va registrar el naturaliste francés Claudio Gai en el seu "Atles d'Història Física i Política de Chile" de 1844. Actualment, també se sol utilisar per a fer meladas, sucs i en la preparació de curanto.

Els fulls jóvens són totalment comestibles i es poden ingerir en forma d'ensaladas, similar a la preparació de la lletuga.

En medicina tradicional, el frut és amprat com astringente. Els fulls servixen per a cremades; el suc dels fulls per a malalties de gola; l'infusió de fulls s'utilisa per a ferides, tumorés, gola inflamada, diarrea; i com analgésico i febrífugo. Els fulls secs servixen per a curar ferides i com vulneraria.

Com planta ornamental s'ha cultivat en Espanya.

Us tradicional Mapuche

Existix registre del consum tradicional del seu frut per part del poble Mapuche. Al començament de el XX en els relats de Pascual Coña, ell fa menció a que la producció de la chicha de poma pels mapuches podia dur, entre uns atres, fruts del huingán, el litre, maqui, frutilla, i lingue.

També es cap a chicha de pomes. Els antics feyen begudes de molt distintes classes. Entrabar en la seua fabricació les bayas dels arbusts maqui, litre, huingán i la enredadera barbacoa; ademés la frutilla, la quinua i l'ordi; fins als fruts del lingue, els "canchahues" de la luma, els piñones de la araucaria i les papes (creïlles). Pero per a les seues festes mes concorregudes solien proveir-se de la musca, que és chicha de dacsa, i del chisco o chicha pura de pomes. A voltes mesclaven les dos classes i la bevien en ocasió de les seues festivitats.

Pascual Coña, 1927

Per al poble mapuche, el maqui es concep com el frut del vegetal denominat külon o külong, i baix la seua concepció de vida o az-mapuche mogen, este frut posseïx dimensions profundament lligades a identitat i espiritualitat. En eixa llínea, actualment el maqui es pot entendre com un recurs que enfortix dinàmiques en la societat mapuche, aixina com els seus sistemes de creències i cosmovisión

Usos nutracéuticos i suplements alimenticis

El maqui (*Aristotelia chilensis*) s'utilisa comercialment com a ingredient en suplements alimenticis i productes nutracéuticos, pel seu alt contingut de antocianinas i delfinidinas, composts en reconeguda activitat antioxidant.

S'han desenrollat extractes estandardisats de maqui, com Delphinol® i MaquiBright®, elaborats per l'empresa chilena MNL Group, que han segut objecte d'estudis científics per a evaluar els seus possibles efectes sobre el metabolisme de la glucosa, la salut ocular i atres paràmetros relacionats en l'estrés oxidativo. Alguns d'estos estudis han mostrat resultats prometedors, encara que es requerix més evidència clínica per a confirmar els seus beneficis i mecanismes d'acció.

Taxonomia

Aristotelia chilensis va ser descrita per (Molina) Stuntz i publicat en Stirpes Novae aut Minus Cognitae 31. 1785.

Les primeres varietats agroindustriales varen ser elegides per Axel Lovengreen.

Etimologia

Aristotelia: nom genèric otorgat en honor del filòsof grec Aristóteles.

chilensis: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en Chile.

Sinonímia

• Aristotelia glabra Miers
• Aristotelia glandulosa Ruiz & Pav.
• Aristotelia lluïda Salisb.
• Aristotelia macqui L'Hér.
• Aristotelia macqui var. alpestris Reiche
• Aristotelia macqui var. andina Phil.
• Aristotelia macqui var. brachystyla Kurz.
• Aristotelia macqui var. leucocarpa Dimitri
• Beaumaria macqui Deless. ex Steud.
• Cornus chilensis Molina

Noms comuns

• Maqui, clon, queldón, maque, Blau50.

Vore també

• Amomyrtus meli (Meli)
• Amomyrtus luma (Luma)
• Luma chequen (Chequén)
• Luma apiculata. (Cauchao o Arrayán chilé)
• Amelanchier lamarckii (Guillomo)

Enllaços externs

• Descripció de l'espècie
• Descripció de l'espècie (en anglés)
• Archivat el 8 de juny de 2009 archivat en Wayback Machine.
• Imàgens de l'espècie

«Aristotelia chilensis». Enciclopèdia de la Flora Chilena. Archivat des d'el original, el 7 de maig de 2010. Consultat el 30-032010.

• Wikispecies té un artícul sobre Aristotelia chilensis.