Anar al contingut

Luma apiculata

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Luma apiculata (Luma apiculata)

Luma apiculata és una espècie arbòrea perennifolia de la família de les mirtáceas.

Luma apiculata és conegut com arrayán, arrayán roig,[1] arrayán chilé o pal colorat, mirto o quellí.[2][3] La paraula arrayán té un orige àrap: ar-rihan o ar-rayhan, que vol dir 'l'aromàtic'. Es va usar en l'àrap andalusí o hispànic per al mirto i d'ahí el vocablo va passar a Amèrica.[4] Els conquistadors espanyols ho varen cridar arrayán per la semblança de les seues flors en les del arrayán europeu o mirto. En idioma mapuche li'l denomina quetri.[3] En ocasions és també cridat temu,[5] encara que este terme s'aplica en major freqüència a Blepharocalyx cruckshanksii.




Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Creix majoritàriament en els boscs templats d'Argentina i Chile, també en Perú, en certes zones; en especial junt a cursos d'aigua. En Argentina es distribuïx en la zona andina des del centre de la província del Neuquén fins al nort de la província del Chubut, i en Chile es distribuïx des de la Regió de Valparaíso a la d'Aysén, és dir dels 33° a 45° latitut sur. També ha segut introduït en països com Colòmbia.[6]

En la major part de la seua àrea de distribució creix com un arbust molt ramificat, d'uns 3-5 m d'altura. Pero en certs llocs com el parc nacional Els Arrayanes (Neuquén, Argentina) o en la vora nort del riu Colecole (Chiloé, Chile) existixen boscs a on alcancen fins a 20 m d'altura i 1 m de diàmetro. El seu creiximent no obstant és molt llent, i s'ha destinat especial protecció als renovales per a evitar la seua destrucció accidental pels visitants.

Els arrayanes més antics es poden trobar en el Parc Nacional Els Arrayanes en Argentina en 600 anys, aproximadament, i en la illa Chaullín, en Chile, que apleguen a alcançar els 1000 anys.

Característiques

[editar | editar còdic]

La seua corfa és de color castany quan l'arbre és jove i anaranjado quan és adult; està coberta per una capa de textura pilosa i sedosa que es desprén al contacte.

Els seus fulls són simples, de forma redona o ovalada; lluents pel fes i terminades en una espícula o mucrón, vert obscur en la cara superior i clar en l'inferior, coriáceas. Produïx florés hermafroditas en grups de 3 a 5 unitats, blanques o lleument rosades i aromàtiques, de fins a dos centímetros de diàmetro, reunides en grups de 3 a 5, en estams molt evidents. Corola de 4 pétals grans. Els seus bayas són comestibles.

Usos i cultiu

[editar | editar còdic]

La floració té lloc en l'estiu i com flora apícola, és rellevant per a la producció de mel de bosc.


El seu frut és una baya comestible de color mora-violeta negruzco cridat arrayán per algunes persones, a semblança del frut de la patagua; en el frut localment es realisen diferents preparacions, principalment meladas. D'estos fruts, els indígenes igualment elaboraven chicha, una particular beguda alcohòlica.[7] Els fulls, corfa i flors, són estimulants, tòniques, diuréticas, anticatarrales i astringentes.[8]

Per la seua característica corfa rojosa i per la seua floració, s'utilisa com arbre ornamental.

S'ha naturalizado en parts d'Irlanda i Gran Bretanya i s'ha plantat en Espanya.[9]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

L. apiculata va ser descrita per (DC.) Burret i publicat en Notizblatt dones Botanischen Gartens und Museums zu Berlin-Dahlem 15(3): 523. 1941.[10]

Sinonímia
  • Eugenia affinis Gillies ex Hook. & Arn.
  • Eugenia apiculata DC. basónimo
  • Eugenia apiculata var. arnyan Hook.f.
  • Eugenia cuspidataPhil.
  • Eugenia ebracteata Phil.
  • Eugenia gilliesii Hook. & Arn.
  • Eugenia hookeri Steud.
  • Eugenia luma O.Berg
  • Eugenia modesta Phil.
  • Eugenia mucronata Phil.
  • Eugenia palenae Phil.
  • Eugenia proba O.Berg
  • Eugenia spectabilis Phil.
  • Luma gilliesii (Hook. & Arn.) Burret
  • Luma hookeri (Steud.) Burret
  • Luma spectabilis (Phil.) Burret
  • Myrceugenella apiculata (DC.) Kausel
  • Myrceugenella apiculata var. australis Kausel
  • Myrceugenella apiculata var. nahulhuapensis Kausel
  • Myrceugenella apiculata var. spectabilis (Phil.) Kausel
  • Myrceugenella grandjotii Kausel
  • Myrceugenia apiculata (DC.) Nied.
  • Myrceugenia apiculata var. australis Kausel
  • Myrtus chekenilla Kuntze
  • Myrtus chequenilla Kuntze[11]

Relació en Argentina

[editar | editar còdic]

El arrayán (Luma apiculata) cobra un protagonisme destacat en la numismàtica contemporànea de la República Argentina en ser la figura central de la moneda de 5 pesos, emesa pel Banc Central de la República Argentina. Esta peça va ser posada en circulació oficial a fins de 2017 com a part del llançament de la nova família de monedes de curs llegal denominada «Arbres de la República Argentina». La série va ser dissenyada en un fort sentit federal per a celebrar i incentivar la concientización sobre la flora autòctona i la preservació ecològica de les diverses regions del país.[12]

En l'anvers de la moneda s'exhibix una representació artística i estilisada de l'arbre de arrayán. En l'arc superior s'inscriu el text «REPÚBLICA ARGENTINA», mentres que en la part inferior es llig la paraula «ARRAYÁN», nom comú de l'espècie.[12]

Vejau també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Nom vulgar en Arbres: guia de camp; Johnson, Owen i More, David; traductor: Pijoan Rotger, Manuel, ed. Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1. Versió en espanyol de la Collins Tree Guide.
  2. Els noms temu i pal colorat també són donats a una espècie emparentada prou semblant; Blepharocalyx cruckshanksii.
  3. 3,0 3,1 Lauría Sorge (2017). , 11va edició. ISBN 987-05-0434-5.
  4. (abril de 2026) , Debat, p. 25. ISBN 9789566452027.
  5. (2008) [1], Springer, p. 162. ISBN 9783764388386.
  6. «mirto dorat, (Luma apiculata)». catalogoarbolesurbanos.eia.edu.co. Consultat el 2023-01-02.
  7. Parc Nacional Els Arrayanes, informació general.
  8. Recetario Patagónico de Flores i Plantes Medicinals Natives i Exòtiques, Lic. Biologia Marcelo R. Lauría Sorge. Giner de 2009
  9. «Plantes chilenes cultivades en Espanya». Archivat des d'el original, el 20 de març de 2009. Consultat el 20 de març de 2008.
  10. «Luma apiculata». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 14 de juny de 2014.
  11. Luma apiculata en The Plant List
  12. 12,0 12,1 «Moneda de $5 | BCRA» (en és-és). www.bcra.gob.ar. Consultat el 2026-06-11.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Luma apiculata en Wikispecies. Luma apiculata en el Viccionari.