Anar al contingut

Fragaria chiloensis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
frutilla chilena (Fragaria chiloensis)


La frutilla chilena, fraula chilena o frutilla blanca (Fragaria chiloensis), frutilla d'arena, frutilla de la costa de Chiloé o frutilla selvada,[1] és una planta herbácea perenne de la família de les rosáceas, que creix en Amèrica del Nort i Amèrica del Sur en una gran varietat de climas i sols. Junt en F. virginiana, és la progenitora del fresón o frutilla ananá (F. × ananassa), la varietat més consumida actualment.

Descripció

[editar | editar còdic]

És una planta de creiximent postrat, que colonisa el terreny estenent els seus estolones (talles rastreros). Els seus tallos són de color rojós, i estan coberts de pèls curts; els seus fulls són d'un color vert lluent, i tenen tres foliolos; els seus florés tenen entre 5 i 15 pétals, segons la subespecie.

La part comestible és un eterio de color blanc, rosat o roig. Està formada per un engrosamiento de la base de la flor, sobre la que es distribuïxen "pepites", que no són llavors, sino menuts fruts secs (aquenios).

Eixe eterio, a efectes gastronòmics, és un menut frut de pell molt prima i pàlida, la qual en madurar tendix a prendre un color rosat molt tènue, conservant el color blanc en el seu interior, junt a un perfum fi, herbáceo, que ho fa molt agradable i delicada en boca.

Hàbitat i distribució

[editar | editar còdic]

Habita a lo llarc de la costa chilena i en la Patagonia; en Chile creix des de la regió del Maule fins a la regió de Aysén, incloent el archipèlec de Chiloé, es distribuïx des del nivell de la mar fins als 1850 m d'altitut, en llocs de clima templat mediterràneu i marítim plujós, encara que també s'adapta a atres climes.[2]

Esta espècie va ser introduïda en èxit en Equador i Perú durant el

Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

CR. No va ser fins a començos de el

Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

que alguns eixemplars d'esta espècie varen ser duts a Europa.[2] Les senyes disponibles per a Amèrica del Sur indiquen que la dispersió de l'espècie Fragaria chiloensis es va realisar des de Chile a partir de l'arribada dels espanyols.[3]

Se li considera una planta originària de Chile i de les costes del Pacífic en Amèrica. L'espècie es troba també en costa occidental d'Estats Units i HawáiCR.

Història

[editar | editar còdic]

Els primers en cultivar-la varen ser els mapuche, en el territori que correspon al centre i el sur de Chile.[4]

===

Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

===

Les primeres referències històriques d'esta espècie daten de 1542, quan el conquistador Pedro de Valdivia va fer referència a l'existència de «frutillas», creant-se aixina un nou vocablo alternatiu al que s'utilisava en Europa per als fruts del mateix gènero, cridats fins a eixe moment «fraules».[2]

És imponderable l'abundància de frutilla, perla que produïxen els camps des dels 36° per al pol.

Igualment, del croniste espanyol Jerónimo de Vivar en 1558, qui acompanyava a Pedro de Valdivia en la conquista de Chile, va informar.[2]

De la frutilla que vaig dir en la ciutat de Santiago aparrada pel sol hi ha molt gran cantitat, de la qual fan un brebaje els indis per a beure. És gustoso i passada imita a figues.

Pocs anys despuix va ser mencionada pel soldat espanyol Pedro Mariño de Lobeira en 1562 i que va quedar plasmada posteriorment en la Cronica del Regne de Chile.

Hai també pels camps grans frutillares, que aixina es diuen, els que donen una fruta casi a manera de madroños, encara que en la cantitat alguna cosa major, i en el sabor més dolç, i delicat incomparablemente i aixina per excelència es diu frutilla de Chile.

Igualment, el pare jesuïta José d'Acosta va mencionar en 1590 el cultiu de la frutilla en Chile.

La que criden frutilla de Chile, té també apetitós menjar, que cuasi tira al sabor de guindes, més en tot és molt diferent: perque no és arbre sino yerba, que creix poc, i s'escampa per la terra, i dona aquella frutilla, que en el color i granillos tira a mores, quan estan blanques per madurar, encara que és més ahusada, i major que mores. Diuen, que en Chile es troba naturalment naixcuda esta frutilla en els camps. A on yo l'he vist, siembrase de branca, i criara com una atra hortaliça.

A fins de el

Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

, l'escritor Pedro de Oña la va referir en la seua obra Arauco Domat en 1596.

De la cantitat de la frutilla no tracte, perque el ser tan regalada, i rica fruta [...] que la té donada a conéixer per tota la terra. [...] és d'apetitós menjar.

Sigle XVII

[editar | editar còdic]

Durant la primera mitat de el

Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

, la presència en distints relats de cronistes permet determinar la distribució de l'espècie F. chiloensis, en La Araucanía, en Biobío i en Concepció, ademés de la seua exportació al Callao en Perú.[2]

Fra Diego d'Ocaña la va descriure en 1605 de la següent manera:

Nacese per estos camps molta frutilla, que és com madroños, una miqueta més llarga en prats, en unes mates menudes i a raïl del sol. Té atres chacras d'esta frutilla que cultiven, de la qual fan molta pansa i chicha per a beure, en lo que se sustenten.
Fra Diego d'Ocaña, 1605

En 1614, Alonso de Ovalle va conéixer estos fruts blancs, perfumados i dolços, i els va classificar com Fragaria chiloensis. En 1646 va escriure la seua obra Històrica Relació del Reyno de Chile, a on descriu el cultiu de la frutilla, la seua comercialisació i ademés descriu les tres varietats: roja, blanca i groga.

La fruta generalment no es compra sino que en facilitat deixen entrar en les hortes, i a menjar la que volen. Solament la que criden frutilla i en Itàlia frauli es ven, perque encara que és pròpia de la terra, i he vist llegües sanceres de frutillares que naixen de seu en el camp, haze tanta ventaja a les demés que els que la cultiven fan molts diners d'ella, són molt diferents de les que he vist ací en Roma allí en el sabor com en l'olor, i en la cantitat perque creixen tan grans com a peres, i encara que d'ordinari són roges, les ai també en la concepció blanques, i grogues.

El sacerdot jesuïta Bernabé Cobo va mencionar a la frutilla en Chile.

La frutilla de Chile es va trobar solament en aquell regne, i per això li varen donar este nom els espanyols (destacant-la com) una fruta molt saborosa i regalada, la qual encara que en Chile és selvada i naix en llocs no cultivats.

Sigle XVIII

[editar | editar còdic]

En 1714, Amédée-François Frézier, ingenier militar al servici de Luis XIV, va dur alguns eixemplars a Europa. En aquell llavors, el viage durava sis semanes. Solament varen aplegar cinc plantes vives.

Es cultiven camps sancers en una espècie de fraules diferent de la nostra pels seus fulls més redonejats, més carnosas i molt vellosas; els seus fruts, per lo general, són grans com una anou i a voltes com un ou de gallina; són d'un color roig blanquecino i d'un gust menys delicat que les nostres fraules del bosc. Vaig entregar alguns peus al senyor de Jussieu per al jardí Real, a on s'ocuparan de fer-los fructificar. Ademés d'estes, no falten en els boscs unes atres de la mateixa espècie que les europees

En 1788, l'abat Juan Ignacio Molina va descriure la frutilla i va fer referència al seu nom mapuche com quelguén. En eixe periodo Molina residia en Europa i va informar del cultiu d'esta espècie en Bolonya (Itàlia), París (França), i en Chelsea (Anglaterra).

El Quelguen, o llamese la fraula Chilena, solament es distinguix de l'europea en els fulls, que són carnosas i peludes, i en el tamany de les seues fraules, que igualen, per lo general, a una anou comuna, i a voltes a un ou menut de gallina. Encara que el color d'estes fraules siga per lo comú blanc o roig, com les d'Europa, les hi ha també en grogues en les províncies de Puchacay i de Huilquilemu, que és a on acodixen millor que en cap atra part. Ya fa alguns anys, que transportada a Europa esta planta, fructifica molt be en alguns parages, especialment en el jardí real de París, en el de Chelse, immediat a Londres; i en este hort de les plantes exòtiques que hi ha en Bolonya, el seu atent director, que ho és el doctor Gabriel Brunelli (que la seua basta erudición en este gènero de coses naturals he admirat diverses voltes en les conversacions que ha tingut en mi), em va manifestar la varietat més comuna de les fraules chilenes, convé a saber, la blanca: pero si he de dir veritat, esta planta ha degenerado notablement en la seua transmigración, puix les seues frutes no adquirixen ací jamai el tamany, la fragància ni el delicat sabor que tenen en el seu natiu terreny; sent aixina que les fraules comunes que naixen espontàneament en Chile i en Europa, tenen allí totes les bones qualidades que es poden apetir

A fins de el

Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

, es parlava de la presència d'esta espècie en la ciutat de Santiago.[2]

Sigle XIX

[editar | editar còdic]

Diversos autors i especialistes reporten la presència de F. chiloensis en Santiago, Chillán, la cordillera de Nahuelbuta i zones de Concepció al sur. Finalment Robert Arthur Darrow planteja una distribució natural de l'espècie des de les #Termes de Chillán als 36° 50' S fins a Coyhaique en els 45° 35' S, inclosa la regió dels Lagos i el archipèlec de Chiloé.[2]

El naturaliste francés Claudio Gai en 1844 va fer referència al cultiu de la frutilla o fraula de Chile cridada quellghen pels mapuches, i va donar a conéixer que en Chile creixia en forma espontànea, especialment en el sur del país. El seu cultiu es feya en hortes i en jardins. La descriu llavors del tamany d'una anou i de color rosat. Encara que el seu color es torna blanca una volta cultivada, especialment en el nort del país.[5]


El seu cultiu no és menys comú en Europa en a on es veu una gran cantitat de varietats, totes generalment coneguda en el nom de fraula de Chile i de fraula anana. Encara que desprovista del perfum de la fraula ordinària, no obstant moltes persones la preferixen á esta per la seua gruixa i per la seua delicadea. La seua producció data d'un sigle i mig, i va ser li autor del viage en i Mar del Sur, l'ingenier Frezier, que, en molta dificultat, va dur cinc plantes a França, de les quals va tindre que donar dos dos al capità del buc en compensació de l'aigua dolça que necessitava per a regar-les, i de les tres que li varen quedar, una va ser entregada al ministre Souzy, una atra al professor A de Jussieu i l'ultima la va deixar en el port de Brest. D'estos cinc eixemplars han eixit tots els individus que es cultiven en França á lo menys fins a 1820, época en que la llibertat de comerç va permetre introduir-la en major cantitat.

Genètica

[editar | editar còdic]

Totes les fraules tenen un reconte haploide, és dir en un sol joc de 7 cromosomas. La Fragaria chiloensis en canvi és octoploide, és dir, té huit jocs d'estos cromosomes en un total de 56 cromosomas.

Estos huit genomes s'agrupen en quatre conjunts distints, de dos tipos diferents, en poc o cap parage entre conjunts.

La composició del genoma de l'espècie de fraula octoploide s'ha indicat generalment com AAA'A'BBB'B'. Els genomes tipo A provablement varen ser contribuïts per ancestros diploides relacionats en la Fragaria vesca o espècies similars, mentres que els genomes tipo B semblen descendir d'un parent propenc de la Fragaria iinumae.

El procés exacte d'hibridació i especiación que va donar lloc a les espècies octoploides encara es desconeix, pero sembla que les composicions genómicas de Fragaria chiloensis i Fragaria virginiana són idèntiques, i, per extensió, la fraula octoploide cultivada Fragaria × ananassa també és idèntica a estes dos.

Varietats

[editar | editar còdic]

En térmens generals existixen dos varietats naturals de l'espècie Fragaria chiloense en Chile, una de frut roig cridada pels mapuches llaweñ, que correspondria segons Staudt (1962) a la subespecie chiloensis f. patagonica, la distribució del qual es troba entre els 35° 30' de latitut S, prop de Vilches i els 47° 33' de latitut S, al sur de Cochrane, les plantes d'esta espècie es distribuïxen entre els 2 m s. n. m. fins als 1850 m s. n. m., pero la varietat de fruts rojos solament es troba sobre els 500 m s. n. m.[2]

L'atra varietat, de frut de color blanc cridada pels mapuches com kelleñ, podria correspondre a la subespecie chiloensis f. chiloensis, la distribució del qual s'estén des dels 34° 55' Latitut S, prop d'Iloca, fins als 41° 50' latitut S, en Mar Brava, Illa de Chiloé, es troba en zones d'influència costera i en altures menors a les del frut roig.[2]

Primers híbrits

[editar | editar còdic]

Els primers híbrits documentats entre F. virginiana i F. chiloensis varen ser obtinguts a principis de el

Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

en França. Abdós espècies són octoploides, i la descendència que s'origina en creuar-les presenta característiques intermiges entre les dos.

Finalment, la frutilla moderna va sorgir en Brest, França, en 1766, despuix del creuament de Fragaria virginiana, provinent d'Estats Units, i Bianca chiloensis (Fragaria ch.), provinent de Chile. Este híbrit va ser descrit per Antoine Nicolas Duchesne en el seu llibre Història natural de les fraules i constituïx el primer híbrit, Fragaria x ananassa, que ha segut el propulsor de totes les distintes formes de frutillas comercials o fresones que coneixem.

La colecta d'eixemplars selvats de Fragaria chiloense es considera una font important de germoplasma per a rehabilitar els híbrits en Fragaria viriginiana com també per al seu consum directe.[2]

Usos de l'espècie

[editar | editar còdic]

Use gastronòmic pel poble mapuche

[editar | editar còdic]

L'us d'esta espècie s'associa al poble mapuche en Chile, en la llengua del qual es coneixen com kelleñ[6] i abans com llaweñ[7][8] i que posteriorment, els espanyols cridarien "frutilla".

Els indis fan della vi, i curant-la al sol, panses, que són de bon menjar. Naix esta fruta d'una humil yerbezuela que es planta per a molts anys, a les possessions dels quals crides els nostres frutillares

Posteriorment, el capità espanyol Francisco Núñez de Pineda i Bascuñán en el seu llibre Captiveri Feliç que parla de les vivències entre els indígenes en l'any 1629 menciona en vàries oportunitats el consum de frutillas fresques i ademés el consum de frutillas panses o seques entre els mapuches.[9]

Despuix d'haver-me posat per davant un cànter de chicha, em varen dur un plat de bon porte de frutillas fresques, i sense exageració hi havia algunes que de dos mossos no els podíem donar fi, perque de la sòrt que entre nosatres es beneficien les vinyes, de la pròpia i encara en més conte llauren ells els seus frutillares, de que fan molta cantitat de pansa per a les seues begudes

D'igual manera, Nuñez de Pineda menciona en el seu llibre de forma reiterada una beguda fermentada o chicha la qual contenia frutillas seques. Esta beguda era considerada la millor per l'autor i menciona que també era apreciada com un regal entre els mapuches.

Em varen traure un cànter de chicha de frutilla seca, extremada, clara, gustosa i picante, que és de les millors que s'usen
Els recent vinguts em varen saludar i em varen presentar unes gallines per al meu viage, uns bollos de dacsa que criden tamales i dos tinajuelas de chicha de frutilla seca o pansa, que és lo millor que es platica i de major regal

A mitan de el

Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

, el chilé Vicente Carvallo i Goyeneche escriu la seua obra “Descripció històric jeografica del Regne de Chile”, la qual va ser publicada solament en 1876. En ella descriu breument l'us de la Fragaria chiloensis i el seu processament i preparació com a beguda fermentada pels mapuches.


La freza chilena, que els indis criden Quellghen, i els espanyols frutilla, abunda en tots els camps de Chile, i excedix a la d'Espanya en tamany i calitat; les hai blanques, grogues i encarnades, i totes mui dolces i de vivísimo olor. Els indis sequen moltes, i en l'hivern o primavera les posen en infusió d'aigua fins que fermenten, i resulta una sidra fragant i de bon beure.
Vicente Carvallo i Goyeneche, mediats sigle XVIII

A mitan de el

Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

Claudio Gai menciona que les fraules o frutillas eren abundants en els camps dels mapuches, els qui la cultivaven i li cridaven quellghen i que en la seua fruta es preparava una beguda fermentada.[5][10]

Al començament de el

Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

en els relats de Pascual Coña, ell aparte de la producció de chicha de poma, els mapuches elaboraven atres chichas, com la de maqui, huingán i frutilla, entre unes atres. Coña crida a les frutillas kelleñ i menciona que el seu nom antic és llaweñ.[11]

Us medicinal pel poble mapuche

[editar | editar còdic]

En 1674 l'misionero i historiador jesuïta espanyol Diego de Rosers, qui va escriure Història general del Regne de Chile: Flandes Indiano, senyala en la seua obra a la frutilla blanca indicant ademés la forma de preparació i propietats abortivas.

La Frutilla deste Reyno, que casi s'assembla al madroño, té tal virtut que cuites les seues raizes i despues agarrar un péntol de greda i cremar-la fins que estiga tira ascua i apagar-li en aquell cocimiento, és gran remei per a la muger que vullgues malparir, perque en bevent aquell cocimiento es deté la criatura i es sosiega la mare.
Pare Diego de Rosers, 1674, Tom I.

En 1910, l'misionero capuchino Félix José d'Augusta, fa menció a un us medicinal per part de les curanderas o machis.

Les machis combaten en (…) procediments a este ser. En la finalitat d'alluntar-se de les seues cases, guarden els indígenes damunt de les obertures d'estes, certa yerba molt olorosa, el Kellen-lawen, la fragància del qual li produïx al Weukufu segons ells, la sensació de la més repugnant hediondez, lo que és molt ben pensat ai aplicable també a lo moral, puix per al dimoni tot lo bo, tota la noblea de sentiment és repugnant

Us militar pel poble mapuche

[editar | editar còdic]

Els mapuches sembraven la frutilla en llocs alts i rebujats, propencs a formacions boscoses, a on s'amagaven per a assaltar als soldats espanyols que acodien golosos al reclam dels fruts.[3]

És, puix, que planten la frutilla en algunes ales i parts eminents, que de llunt es manifesten i descobrixquen arrimades per un costat a lo espés dels seus monts, en les quals s'embosquen en els temps que marcha el nostre camp o una atra gent nostra; perque saben per experiència que els inobedientes i poc advertits soldats, que mai falten, majorment entre els de la nostra cavalleria, tenen per costum el desmandarse als tals frutilleros, i com els soldats sense algun recato no solament es apean i derramen per ells, pero deixen els seus llances estacades junt als cavalls, i els arcabuces en les fongues de les cadires, i llevada cada u la celada, sense recelar la que els indis els tenen feta, les van hinchendo de la frutilla, quan els cautos enemics que els estan aguaitant, ho veuen ben ocupats i divertits en la verema de lo que para tal esc els varen plantar, ixen de improvisto a ells en els seus amoladas piques, i els lleven les vides com a gent que va voler més posar-se a perill de ser escarment a uns atres més recatados, que prendre-ho ells en els molts que cada dia degollen en tals escs.

Cultiu

[editar | editar còdic]

En la regió de la Araucanía, prop de la ciutat de Purén, nos trobem en un grup d'agricultors que cultiven este delicat frut, el qual té una breu temporada que s'estén des de la segona quinzena de decembre fins a fins de giner.

El seu cultiu està dispers en la zona de Manzanal Alt, en plena cordillera de Nahuelbuta, prop del oceà Pacífic. Els horts s'estenen en menudes ales de no més de 200 metros quadrats, entre boscs natius, entre els 650 i els 750 m. sobre el nivell de l'mar.

En la localitat de Huelón en la comuna de Curepto en la regió del Maule, es cultiva la frutilla blanca, enclavado en la cordillera de la Costa, entre boscs mixts de monocultivo de pi i extensions de montanya nativa de la zona.

La varietat blanca de l'espècie es cultiva en Chile en les localitats d'Iloca, Pelluhue, Buchupureo, Cañete, Contulmo, Llac Lleulleu, Carahue i Port Saavedra.[2]

Festa de la Frutilla Blanca

[editar | editar còdic]

Anualment des de 1984, durant l'última semana de decembre, s'ha celebrat en la comuna chilena de Contulmo, en la província de Arauco, la «Festa de la frutilla blanca». Aixina també, la localitat de Purén, ciutat veïna de Contulmo, i en particular el subsector de Manzanal, va ser el que va abastir de Fragaria chiloensis a l'extint ramal de ferrocarril que creuava des de Lebu a Renaico. No era estrany, en época de collita a mitan de el

Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

, observar des de Manzanal (i Pangueco) una processó de carretas, carregades en canastos de frutilla blanca, en direcció a l'estació de ferrocarrils de Purén, a on els menuts agricultors venien a comerciants que, per la seua banda, revendrien en Santiago i atres ciutats el cotisat producte.

Ademés, des de fins de novembre de 2013, en la comuna de Curepto en la Regió del Maule, s'ha realisat anualment la «Festa de la frutilla blanca», específicament en la localitat de Huelón, distant uns 4 km al norponiente de la capital de la comuna. En esta zona, la frutilla blanca es dona de forma natural, i també ha segut cultivada pels lugareño per moltes décades, i la localitat és reconeguda pel seu destacat ponche de frutilla blanca.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Fragaria chiloensis va ser descrita per (L.) Mill. i publicat en The Gardeners Dictionary: . . . eighth edition Fragaria no. 4. 1768.[13]

Etimologia

Fragaria: nom genèric que prové del llatí fraga, "fraula", que es deriva de fragum, "fragant", a on es referix a la fragància de la fruta.[14]

chiloensis: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en Chile.

Varietats

De totes les varietats descrites, solament ha segut acceptada una, sent les demés sinònims.

Galeria d'imàgens

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Descripció i imàgens de Fragaria chiloensis (Frutilla selvada), una planta chilena nativa, suministrat pel proveïdor de les llavors chilenes natives, Chileflora.com». www.chileflora.com. Consultat el 17 d'abril de 2020.
  2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 (2000).«Distribució actual de Fragaria chiloensis (L.) Durch. en Chile».Plant Genetic Resources Newsletter.Bioversity International and Food and Agricultural Organization of the United Nations (FAO).Roma:(122)
    1-6.ISSN 1020-3362.Consultat el 25 d'abril de 2019.
  3. ↑ 3,0 3,1 Patiño, Víctor Manuel (2002). [1], 1.ª edició, Cali, Colòmbia: Centre Interamericano d'Agricultura Tropical - CIAT, pp. 171-173. ISBN 958-694-037-3.
  4. ↑ https://www.portalfruticola.com/noticias/2016/07/19/chile-recuperant-un-tesor-perdut-la-frutilla-blanca/
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 (1844) [2], pp. 113.
  6. ↑ (1916) «kelleñ», [3] (en mapudungun i espanyol), Santiago de Chile: Universitària, p. 81.
  7. ↑ (1916) «kelleñ», [4] (en mapudungun i espanyol), Santiago de Chile: Universitària, p. 122.
  8. ↑ BBC News Món. «originar-en-chile/ Per qué totes les frutillas que mengem es varen originar en Chile» (en és). El Mostrador. Consultat el 20 de novembre de 2020.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 Núñez de Pineda i Bascuñán, Francisco (1863). «XIX», Diego Fancs Arana (ed.). [5] (en espanyol), Santiago, pp. 160-161.
  10. ↑ Gai, Claudio (2018). Diego Milos (ed.). [6], primera edició edició (en espanyol), Santiago: Penguin Random House Grup Editorial, pp. 191. ISBN 978-956-9635-26-7.
  11. ↑ Moesbach, Ernesto Whilhelm (1930). Rodolfo Lenz (ed.). [7], primera edició edició (en espanyol), Santiago: Editorial Universitària, pp. 149.
  12. ↑ (1866) [8], Santiago de Chile, pp. 168-169.
  13. ↑ «Fragaria chiloensis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 18 d'agost de 2014.
  14. ↑ En Noms Botànics
  15. ↑ http://www.gbif.org/species/7738624

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Atres fonts d'informació

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Fragaria_chiloensis&oldid=577876»