Fragaria vesca

Fragaria vesca (Fragaria vesca)

Fragaria vesca, cridada comunament fraula selvada, (en algunes regions meruéndano o mayueta) és una planta herbàcea perenne, de la família de les rosáceas, que creix comunament en boscs ralos i en els clars d'Eurasia. No és la varietat selvada del fresón o fraula ananá (Fragaria x ananassa), la varietat més consumida actualment, sino una espècie completament independent. Va ser la preferida en Europa des de la Antiguetat, i des de el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

es va mamprendre el seu cultiu organisat, que només va cedir davant el desenroll d'híbrits de varietats americanes de frut més gran. El seu sabor és, no obstant, més intens, i alguns gourmets la preferixen.

Descripció

F. vesca és una planta vivaz, siempreviva, estolonífera, que els seus tallos alcancen uns 40 cm d'altura. Presenta una roseta basal d'a on sorgixen els fulls, trifoliadas, i els tallos si i no florals, abdós de la mateixa llongitut. Els peciols dels fulls són pilosos. Cada u soporta un full compost en tres foliolos ovales dentados. Estos són vert lluents pel fes; més pàlits pel envés, que manifesta una nervadura molt destacada i una gran pilosidad. De la roseta basal sorgixen també un atre tipo de tallos rastreros —estolones— que produïxen raïls adventicias d'a on naixeran eventualment atres plantes, encara que en F. vesca este tipo de brot és menys freqüent que en atres espècies del mateix gènero.

Els tallos florals no presenten fulls. En el seu extrem apareixen entre abril i juny les florés, no més de cinc, blanques, de cinc pétals blancs, cinc sépals i una vintena d'estams grocs i alt contingut en polen; la planta és hermafrodita, colocant-se les flors femenines més altes que les masculines per a previndre la autopolinización. L'agent polinisador més habitual són els insectes, en especial abellas i dípters; vàries espècies de formigas s'alimenten a voltes del néctar de la flor, encara que sense contribuir a la polinisació.

El frut, que coneixem com "fraula", és en realitat un engrosamiento del receptàcul floral, sent els puntitos que hi ha sobre ella els autèntics fruts, aquenios d'al voltant d'1 mm de diàmetro. És un eterio de color roig, dolç i aromàtic, que concentra els nutrients del talle floral, que es decolora i aprima a mida que el eterio aumenta de tamany.

Distribució i hàbitat

F. vesca és nativa d'Eurasia, i creix de forma selvada en tota Europa i el nort d'Àsia. Preferix sols humits, be drenados, rics en nutrients i en humus; requerix una miqueta de sol pero no en excés, creixent en els clars i màrgens dels boscs o en zones ralas.

En l'estat de Nou #León al nort de Mèxic es va trobar esta espècie de manera selvada, en l'àrea coneguda com el Barrial, en el municipi de Santiago, Nou #León. S'adjunta una fotografia i queda disposició d'algú més coneixedor per a confirmar que l'eixemplar correspon a esta espècie.

Utilisació

La fraula selvada es consumix des de la prehistòria, com atesten numeroses troballes arqueològics. Va ser coneguda de grecs i romans; varis poetes li varen dedicar versos, entre ells Ovidio, Plinio i Virgilio. A partir de el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

es va mamprendre el seu cultiu, conseguint-se fruts de major tamany i menor acritud. A Jerónimo Bock se li deu la primera descripció botànica científica de la planta.

En el descobriment de la fraula chilena (F. chiloensis), la fraula de #Virginia (F. virginiana) i el desenroll d'híbrits entre abdós, el seu cultiu va decréixer, i per a el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

havia segut completament desplaçada.

Pel seu sabor més intens, es consumix ocasionalment com a frut de gourmet, encara que les núculas resulten agres al paladar, lo que fa que els confits de fraula selvada es mesclen habitualment en atres fruts.

Modernamente li l'aprecia com planta medicinal; és rica en taninos, per lo que s'utilisa com astringente. La decocció dels fulls s'ampra per a la anèmia i les afeccions hepàtiques. Mesclada en fulls de menta piperina (Mentha x piperita) s'amprava com lavaje antiséptico per a la roba blanca. També es va amprar la decocció per a tractar la gota; es conta que Linneo es va curar de l'afecció en un tractament a pur de té de fraula selvada.

Principis actius

Els fulls contenen taninos condensados, flavonas, flavonoides, leucoantocianósidos, traces d'oli essencial, menudes cantitats d'àcit ascórbico, alcohol triterpénico: fraganol, sales potásicas.

Les raïls contenen taninos catéquicos (12%) i pirogálicos; alcohol triterpénico: fraganol, sales potásicas.

Els fruts: abundants derivats antociánicos, oli essencial, pectina, heterósido (fragarósido).

Taxonomia

Fragaria vesca va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 494–495. 1753.

Sinonímia

• Fragaria chinensis Losinsk.
• Fragaria concolor Kitag.
• Fragaria nipponica auct.

Noms comuns

Fraula, fraula selvada, mayueta, miezdago, mariangana de Canàries, metra, miruéndano, amorodo.

Bibliografia

1. AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees dones Plantes a Fleurs D'Afrique.
2. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
3. Davidse, G., M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. 2014. Saururaceae a Zygophyllaceae. 2(3): ined. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera (eds.) Fl. Mesoamer.. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Mèxic.
4. Flora of China Editorial Committee. 2003. Flora of China (Pittosporaceae through Connaraceae). 9: 1–496. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
5. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Riu de Janeiro.
6. Hokche, O., P. I. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nou Cat. Fl. Vasc. Veneçola 1–860. Fundació Institut Botànic de Veneçola, Caracas.
7. Luteyn, J. L. 1999. Páramo, a checklist of plant diversity, geographical distribution, and botanical literature. Mem. New York Bot. Gard. 84: viii–xv, 1–278.
8. Staudt, G. 1962. Taxonomic studies in the genus Fragaria typification of Fragaria species known at the clave of Linnaeus. Canad. J. Bot. 40(6): 869–886.

Enllaços externs

• Wikispecies té un artícul sobre Fragaria vesca.