Amuq

Amuq, també Amuk, Amik o Amaq (àrap ٱلْأَعْمَاق, al-ʾAʿmāq), és un vall que es troba en la província de Hatay, prop de la ciutat d'Antioquía (antiga Antioquía del Orontes) en la partix sur de Turquia. Junt en Dabiq en el noroest de Síria, es creu que és un dels dos possibles llocs de la batalla del Armagedón segons l'escatologia islàmica.[1][2][3][4][5]
Importància arqueològica
[editar | editar còdic]Destaca per una série de llocs arqueològics en la denominada planura de Antioquía.[6] Els llocs principals de la série són Tell al-Judaidah, Çatalhöyük (Amuq) (que no deu confondre's en Çatalhöyük en Anatolia), Tell Tayinat, Tell Kurdu, Alalakh i Tell Dhahab.[7] Tell Judaidah va ser examinat per Robert Braidwood i excavat per C. MacEwan del Institut Oriental de l'Universitat de Chicago en la década de 1930.[8][9]
També hi ha evidència arqueològica de tigres del Caspio en esta vall (Ellerman i Morrison-Scott, 1951; Vallino i Guazzo Albergoni, 1978).[10]
Escatologia islàmica
[editar | editar còdic]En un hadiz, Abu Hurairah, un companyer del islàmic Nabi (Profeta) Mahoma, va informar que este va dir:
Els erudits islàmics i comentaristes de hadices sugerixen que la paraula "romans" es referix als cristians.[12] El hadiz relata ademés la subsegüent victòria musulmana, seguida de la pren pacífica de Constantinopla en invocacions de takbir i tasbih, i finalment la derrota del Anticristo despuix de la tornada i descens de Jesucristo.[13][14] Atres hadices relaten l'aparició del Iman Mahdi immediatament abans de la segona vinguda de Jesús.[15]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «MELHAME-I KÜBRA (ARMAGEDDON) SAVAŞI». Archivat des d'el original, el 2015-12-12. Consultat el 2015-09-11.
- ↑ «Amik Ovası veu Armageddon Savaşı Plantilla:In lang». Archivat des d'el original, el 21 de juliol de 2016. Consultat el 25 de febrer de 2021.
- ↑ IŞANEU’in nihai hedefi Plantilla:In lang
- ↑ «MELHAME-I KÜBRA / BÜYÜK SAVAŞ». Archivat des d'el original, el 15 de maig de 2018. Consultat el 25 de febrer de 2021. MELHAME-I KÜBRA / BÜYÜK SAVAŞ Plantilla:In lang]
- ↑ «Büyük savaş melhamei kübra Plantilla:In lang». Archivat des d'el original, el 18 d'octubre de 2018. Consultat el 25 de febrer de 2021.
- ↑ Robert John Braidwood; Richard C. Haines, {{{nom2}}}; Lindo S. Braidwood, {{{nom3}}} (1971). Excavations in the Plain of Antioch, University of Chicago Press.
- ↑ Robert John Braidwood; Richard C. Haines, {{{nom2}}}; Lindo S. Braidwood, {{{nom3}}} (August 1971). Excavations in the Plain of Antioch: The structural remains of the later phases, Chatal Hüyük, Tell Al-Judaidah, and Tell Taʻyinat, by R.C. Haines, University of Chicago Press. ISBN 9780226621982.
- ↑ Joseph Ward Swain (1950). The ancient world, Harper.
- ↑ Krijna Nelly Ciggaar; David Michael Metcalf, {{{nom2}}} (2006). East and West in the Medieval Eastern Mediterrean: Antioch from the Byzantine reconquest until the end of the Crusader principality, Peeters Publishers, pp. 323–. ISBN 9789042917354.
- ↑ Masseti, M. (2009). «Carnivores of Syria», E. Neubert (ed.). Animal Biodiversity in the Middle East. Proceedings of the First Middle Eastern Biodiversity Congress, Aqaba, Jordan, 20–23 October 2008., ZooKeys 31: 229–252, pp. 229–252. doi:10.3897/zookeys.31.170.
- ↑ Sahih Muslim, per Abu Huraira from Quran/Hadith study site: The Only Quran. Consultat el 16 de novembre de 2014
- ↑ Farzana Hassan (15 Jan 2008). Prophecy and the Fundamentalist Quest: An Integrative Study of Christian and Muslim Apocalyptic Religion, illustrated edició, McFarland, p. 41. ISBN 9780786480791.
- ↑ Farzana Hassan (15 Jan 2008). Prophecy and the Fundamentalist Quest: An Integrative Study of Christian and Muslim Apocalyptic Religion, illustrated edició, McFarland, pp. 41–2. ISBN 9780786480791.
- ↑ Muhammad Saed Abdul-Rahman (2009). The Meaning and Explanation of the Glorious Qur'an (Vol 2), 2 edició, MSA Publication Limited, pp. 311–12. ISBN 9781861797667.
- ↑ Sonn (2004) p. 209
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Amuq» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.