Analito

Archiu:Acidobazna titracija 002.jpg

Analito en un recipient de Matraces Erlenmeyer

En química analítica, un analito és un component (element, compost o ion) d'interés analític d'una mostra que se separa de la matriu (anàlisis químic). És una espècie química la presència de la qual o contingut es desija conéixer, identificable i quantificable, per mig d'un procés de medició química.

En metrologia química constituïx un tipo particular de mensurando, que és una magnitut, la cantitat de l'objecte de mida; és dir, la concentració de analito, la porció que se somet a la quantificació, una comparació prèvia en un patró que aporta l'informació requerida.

En conjunt en els elements intangibles, el analito i el mensurado són necessaris per a la definició i la solució del problema analític. Els elements intangibles requerixen planificació del disseny, la seua evolució i correcció.

L'informació obtinguda d'una mostra de analito pot ser:

• Qualitativa: Si existix analito en determinada cantitat en la mostra.
• Quantitativa: La proporció de la substància.
• Estructural

El analito que es determina en una mostra pot ser de naturalea inorgànica, orgànica o bioquímica. Segons el seu concentració de la mateixa, es classifica com macrocomponente (més de 1%), microcomponente (entre 0,01% i 0,1%) o traces (menys de 0,01%).

Per a fer un anàlisis químic d'una mostra de analito poden utilisar-se distints procediments com el método electroanalítico o els métodos espectrométricos.