Ananda

Ananda

Ananda (del sánscrito आनन्द, ānanda, ‘alegria, felicitat suprema’) va ser primer germà de Śākyamuni (Buda Gautama, el buda històric) i un dels seus principals discípuls.

Els erudits es mostren escèptics sobre la historicitat de molts events en la vida de Ananda, especialment el Primer Consell, i encara no s'ha establit un consens al respecte. Es pot extraure un relat tradicional dels primers texts, comentaris i cròniques poscanónicas. Ananda va tindre un paper important en l'establiment de l'orde de bhikkhunīs (Plantilla:Lang-sa), quan li va demanar al Buda en nom de la mare adoptiva d'este últim Mahāpajāpati Gotamī (Plantilla:Lang-sa, Mahāprajāpatī Gautamī) per a permetre-li ser ordenada. Ananda també va acompanyar al Buda en l'últim any de la seua vida i, per lo tant, va ser testic de molts dogmes i principis que el Buda va transmetre abans de la seua mort, inclós el conegut principi de que la comunitat budista deu prendre la seua ensenyança i disciplina com a refugi. i que no nomenaria un nou líder. El periodo final de la vida de Buda també mostra que Ananda estava molt apegado a la persona de Buda, i va vore la mort de Buda en gran tristor.

Biografia

Va nàixer en la regió de Kapila Vastu, en la tribu dels Śākia i dins de la casta dels chatría; la seua mare va ser Mriguí i el seu pare, segons diferents versions, va ser Amitodana o Sukkhodana (en tot cas, abdós varen ser germans de Suddhodana, el pare de Buda).

Es va unir a la sangha, junt en el seu germà Anuruddha i uns atres nobles shakias, quan contava en 37 anys, durant el segon any de predicació de Buda, qui posteriorment ho va seleccionar personalment d'entre el seu sèquit per a que fora el seu assistent personal.

Ananda va estar d'acort en servir al seu mestre, no obstant, volent evitar que sorgira enveja en els demés discípuls i orgull en ell a causa del seu càrrec, va demanar que es compliren certes condicions: no gojaria de privilegis tals com a regals, menjar, roba o estage especial; tampoc acompanyaria a Buda a les invitacions personals en que algunes persones lo agasajaban; per un atre costat, pensant que les seues ocupacions no li apartaren de la sendera espiritual, va solicitar a Buda tindre la possibilitat de consultar-li en qualsevol moment sobre els dubtes de dharma (deure religiós) que pogueren sorgir-li aixina com poder tornar a escoltar les ensenyances que el seu mestre haguera impartit estant ell absent; finalment va demanar ser ell personalment qui presentara davant el seu mestre a les persones de fòra que acodiren a vore-li.

Buda va acceptar les seues condicions i aixina va ser com Ananda va permanéixer junt a ell fins al moment de la seua mort, servint-li en gran dedicació durant vinticinc anys, segons consta en el Cànon Pali. No obstant, va anar molt més que un sirviente i la seua relació en Buda va aplegar a ser la d'una estreta amistat.

Ananda era tingut en alta consideració pel restant dels monges, els qui a sovint, després de que Buda haguera impartit una ensenyança, acodien a ell en busca d'exposicions detallades gràcies a la seua reputació de poder expondre el Dharma en claritat; inclús, va aplegar a reemplaçar al seu mestre en certes ocasions, rebent despuix paraules d'admiració i regocijo per part del mateix Buda.

Segons el Anguttara-nikaya (3.78), despuix d'una exposició de Ananda, després de que este s'haguera retirat de la reunió, Buda va dir davant els monges: “Ananda encara està en la sendera de l'adestrament. No obstant, és difícil trobar a algú que ho iguale en saber”.

Està escrit que, gràcies a l'intervenció de Ananda, les dònes varen poder ingressar en l'orde budista; es diu que Mahāprajāpatī Gautami, tia i mare adoptiva de Buda, havent pres la decisió d'abandonar la vida mundana despuix de la mort del seu marit i liderant a moltes atres esposes śākia, va solicitar al mestre que els permetera ordenar-se, a lo que este es va negar fins a en tres ocasions.

En una demostració de férrea voluntat, les dònes varen seguir a Buda a peu des de Kapilavastu fins a Veusāli, presentant-se de nou davant ell en el cos cobert de pols i els peus unflats reiterant el seu desig de pertànyer a la Sangha; Ananda, commogut, va decidir intercedir per elles i va plantejar ell mateixa la petició a Buda, rebent també la negativa del mestre; sense desanimar-se, Ananda va insistir preguntant-li si les dònes que decidiren abandonar la vida mundana i vixqueren segons els preceptes monásticos podrien alcançar guanys espirituals i, finalment, l'estat d'Arhat, a lo que va respondre afirmativamente; posteriorment, va resaltar el fet que Mahāprajāpatī havia cuidat d'ell quan era un chiquet, despuix de la mort de la seua mare Mahamaya, argument que va terminar per convéncer a Buda qui des d'eixe moment va acceptar la conformació d'una orde femenina.

Quan Ananda va vore que estava prop el paranirvāṇa de Buda, va expressar el seu abatimiento per no haver alcançat encara l'estat de Arhat a pesar d'haver estat tan prop del seu mestre, davant lo que va rebre les paraules de consol d'est, qui li va indicar que havia guanyat molt saber i mèrit en el transcurs dels vinticinc anys que havia passat al seu servici, instant-li a que s'esforçara una miqueta més puix rebria el seu recompensa en poc temps.

Per la seua extraordinària memòria, reconeguda pel restant de la comunitat budista, Ananda hauria d'eixercitar un paper molt important en el Primer Concilie Budiste, convocat per Mahākāśyapa en Rājagṛha despuix de la mort de Buda en el propòsit de recopilar i organisar la seua doctrina.

Segons es diu, Anuruddha va propondre que, encara que la presència de Ananda fora indispensable, no se li permetera assistir a no ser que alcançara la lliberació; aixina va ser com Ananda va decidir entrar en retir i aplicar-se en totes les seues forces en alcançar tal objectiu; la matinada del dia del Concilie, davant el fet de que encara no havia alcançat lo que es proponia, va decidir anar-se a dormir, alcançant l'estat de Arhat en eixe moment.

Va ser aixina que Ananda es va presentar al Concilie i, gràcies als seus recorts, es va confeccionar el Sutra-pitaka (lit.: ‘cistella dels discursos’), la segona de les tres parts que componen el denominat Tripiṭaka o Cànon Pali, que són les escritures budistes oficials.

En estes escritures, en els quatre primers Nikayas, es pot llegir freqüentment la frase: "Aixina vaig sentir yo dir" abans de les paraules de Buda; eixe "yo" se supon que és pronunciat per Ananda qui es convertiria en el segon successor de Buda, despuix de Mahākāśyapa.

El Cànon Pali no menciona la mort de Ananda, no obstant, el célebre monge budiste chinenc Fa Hsien, va arreplegar en el seu pelegrinage a l'Índia una antiga tradició segons la qual, quan Ananda rondava els 120 anys, presentir la seua mort, va nomenar com el seu successor a Śānavāsika i va decidir realisar un viage de Rājagṛha a Veusāli; una volta aplegat allí, va decidir estajar-se en una illa en mig del Ganges.

Tan pronte els príncips i habitants de Veusāli es percataron de la presència de Ananda, varen acodir a vore-li des d'una de les riberes del riu; en l'atra ribera, es varen presentar el rei Ajātashatru (rei de Magadha) i el seu sèquit, que havien anat despuix de Ananda des de Rājagṛha.

Uns i uns atres, li demanaven a Ananda que fòra cap al seu costat del riu per a morir i ell, demostrant la seua gentilea i compassió, per a evitar qualsevol classe de disputa entre els dos bandos a causa seua, va usar els seus poders psíquics elevant-se pels aires i fent que el seu cos fora consumit pel fòc per a, finalment, deixar que les seues cendres es dividiren caent a abdós costats del riu.

Llegat

Ānanda és representat com un eloqüent orador, que a sovint ensenyava sobre el yo i sobre la meditació. Existixen numerosos texts budistes atribuïts a Ānanda, entre ells el Atthakanāgara Sutta, sobre métodos de meditació per a alcançar el Nirvana; una versió del Bhaddekaratta Sutta (Plantilla:Lang-sa, pinyin, shanye), sobre viure el moment present; el Sekha Sutta, sobre la formació superior d'un discípul del Buda; el Subha Suttanta, sobre les pràctiques que el Buda va inspirar a uns atres a seguir. En el Gopaka-Mogallānasutta, va tindre lloc una conversació entre Ānanda, el brahmán Gopaka-Mogallāna i el ministre Vassakara, sent este últim el més alt funcionari de la regió de Magadha. Durant esta conversació, que va tindre lloc poc despuix de la mort del Buda, Vassakara va preguntar si ya estava decidit quí succeiria al Buda. Ānanda va respondre que no s'havia designat tal successor, pero que en el seu lloc la comunitat budista prenia com a refugi les ensenyances i la disciplina del Buda. Ademés, els saṅgha ya no tenien al Buda com a mestre, sino que honraven a aquells monges que eren virtuosos i dignes de confiança. Ademés d'estos suttas, una secció del Theragāthā s'atribuïx a Ānanda. Inclús en els texts atribuïts al propi Buda, a voltes es representa a Ānanda donant nom a un text concret, o sugerint un símil al Buda per a que ho utilise en les seues ensenyances.

En el budisme d'Àsia oriental, Ānanda és considerat un d'els dèu discípuls principals. En molts texts sánscritos indis i d'Àsia oriental, Ānanda és considerat el segon patriarca del linaje que va transmetre les ensenyances de Buda, sent Mahākassapa el primer i Majjhantika o Saṇavāsī sent la tercera. Existix un relat que es remonta a les tradicions textuals Sarvāstivādona i Mūlasarvāstivādona que afirma que abans de morir Mahākassapa, va otorgar l'ensenyança de Buda a Ānanda com un traspàs formal d'autoritat, dient-li a Ānanda que transmetera l'ensenyança a l'alumne de Ānanda, Saṇavāsī.. Més vesprada, just ans que Ānanda morira, va fer lo que Mahākassapa li havia dit. Els estudiosos budistes Akira Hirakawa i Bibhuti Baruah han expressat escepticisme sobre la relació mestre entre Mahākassapa i Ānanda, argumentant que hi havia discòrdia entre els dos, com s'indica en els primers texts. En qualsevol cas, queda clar en els texts que es referix a una relació de transmissió d'ensenyances, en oposició a una relació upajjhāya en un linaje d'ordenació: cap font indica que Mahākassapa fora el upajjhāya de Ānanda. En l'iconografia Mahāiāna, Ānanda es representa a sovint flanquejant a Buda pel costat dret, junt en Mahākassapa a l'esquerra. En l'iconografia Theravādona, no obstant, Ānanda no sol representar-se d'esta manera, i el motiu de la transmissió del Dhamma a través d'una llista de patriarques no es troba en les fonts Pāli.

Degut a que Ānanda va ser instrumental en la fundació de la comunitat bhikkhunī, ha segut honrat pels bhikkhunīs per açò a lo llarc de l'història budista. Els primers rastres d'açò es poden trobar en els escrits de Faxian i Xuan Zang, que va informar de que les bhikkhunīs feyen ofrenes a un stūpa en honor de Ānanda durant les celebracions i dies d'observança. De forma similar, en la China de el V i el Japó de el X, es varen compondre texts budistes que recomanaven a les dònes mantindre els huit preceptes semimonásticos en honor i gratitut a Ānanda. En Japó, açò es feya per mig del format d'un ritual de penitència cridat keka (Plantilla:Lang-zh).En el XIII, en Japó s'havia desenrollat un interés de tipo cult per Ānanda en una série de convents, en els que s'utilisaven imàgens i estūpas i se celebraven cerimònies en el seu honor. En l'actualitat, l'opinió entre els estudiosos està dividida sobre si el cult a Ānanda entre les bhikkhunīs era una expressió de la seua dependència de la tradició monástica masculina, o tot lo contrari, una expressió de la seua llegitimitat i independència..

Els texts Pāli Vinaya atribuïxen a Ānanda el disseny del corfoll budiste monge. A mida que el budisme prosperava, més llaics varen escomençar a donar teles cares per als corfolls, lo que posava als monges en perill de robo. Per a disminuir el seu valor comercial, els monges tallaven la tela oferida abans d'coser un corfoll en ella. El Buda va demanar a Ānanda que pensara en un model de corfoll budiste, feta en menuts trossos de tela. Ānanda va dissenyar un model de corfoll estàndar, basat en els camps d'arròs de Magadha, que estaven dividits en seccions per bancs de terra. Una atra tradició relacionada en Ānanda és la recitació de paritta. Els budistes Theravādona expliquen que la costum de rosar aigua durant la recitació paritta té el seu orige en la visita de Ānanda a Veusālī, quan va recitar el Ratana Sutta i va rosar aigua del seu bol d'almoines. Una tercera tradició que a voltes s'atribuïx a Ānanda és l'us del arbre Bodhi en el budisme. Es descriu en el text Kāliṅgabodhi Jātaka que Ānanda va plantar un arbre Bodhi com a símbol de l'allumenament de Buda, per a donar a la gent l'oportunitat de presentar els seus respectes a Buda. Este arbre i santuari varen aplegar a conéixer-se com l'Arbre Bodhi de Ānanda, del que es diu que va créixer d'una llavor de l'Arbre Bodhi original baix el qual es representa que Buda va alcançar l'allumenament. Molts d'este tipo de santuaris en Arbre Bodhi en el Surest Asiàtic es varen erigir seguint este eixemple. En l'actualitat, l'Arbre Bodhi de Ānanda s'identifica a voltes en un arbre en les ruïnes de Jetavana, Sāvatthi, basant-se en els registres de Faxian.

Bibliografia

• Diccionari Akal del budisme, ISBN 84-460-1771-7
• Diccionari de religions comparades, ISBN 84-705-7189-3
• «A Rite of Their Own: Japanese Buddhist Nuns and the Anan kōshiki».Japanese Journal of Religious Studies.43(1)

207,50.doi:10.18874/jjrs.43.1.2016.207-250.

• «Richard Wagner and Buddhism».UniversityMedia.
• «III. La composition et els étapes de la formation progressive du Mahàparinirvânasûtra ancien».Bulletin de l'École française d'Extrême-Orient.66(1)

45,103.doi:10.3406/befeo.1979.4010.

• «Buddhist Sects and Sectarianism».Sarup & Sons.
• «Princeton Dictionary of Buddhism».Princeton University Press.
• «On the Death of the Charismatic Founder: Re-viewing Some Buddhist Sources».Journal for the Study of Religions and Ideologies.12

3,18.ISSN 1583-0039.

• (1990).«An Introduction to the Standards of Scriptural Authenticity in Indian Buddhism».

291,325.

• «Ananda and Vajrapāṇi: An Inexplicable Absence and a Mysterious Presence in Gandhāran Art».University of British Columbia Press.

270,85.

• «Ānanda's Hindrance: Faith (saddhā) in Early Buddhism».Journal of Indian Philosophy.20(3)

253,73.doi:10.1007/BF00157758.

• «Dāna: Giving and Getting in Pāli Buddhism».Motilal Banarsidass Publishers.
• «The Characterization of Ānanda in the Pāli Cànon of the Theravādona: A Hagiographic Study».McMaster University.
• «The Buddhist Path to Awakening».Oneworld Publications.
• (2018).«Buddhism and Pali».Mud Peu Books.

• «Modernism and Morality in Colonial Cambodia».Nordic Institute of Asian Studies.

35,61.

• «An Introduction to Buddhism: Teachings, History and Practices».Cambridge University Press.New York:
• «The Advent of the First Nuns in Early Buddhism».Indogaku Chibettogaku Kenkyū [Journal of Indian and Tibetan Studies].Association for the Study of Indian Philosophy.

222,37.ISSN 1342-7377.

• «A History of Indian Buddhism: From Śākyamuni to Early Mahāiāna».Motilal Banarsidass Publishers.
• (2001).«Collected Papers on Buddhist Studies».Motilal Banarsidass Publishers.
• «A Dictionary of Buddhism».Oxford University Press.
• «Histoire du Bouddhisme Indien, dones origines a l'ere Saka».Université catholique de Louvain, Institut orientaliste.

• «The Assessment of Textual Authenticity in Buddhism».Routledge.

188,198.Consultat el 31 de decembre de 2022.

• «Hyecho's Journey: The World of Buddhism».University of Chicago Press.
• «Inspired Speech in Early Mahāiāna Buddhism».Routledge.

312,43.Consultat el 31 de decembre de 2022.

• (1960).«Dictionary of Pāli Proper Names».Pali Text Society.1
• (1994).«The Riddle of the First Buddhist Council – A Retrospection».Chung-Hwa Buddhist Journal.7

452,73.

• «Pāli Literature: Including the Canonical Literature in Prakrit and Sanskrit of all the Hīnayāna Schools of Buddhism».Harrassowitz.
• «Debt to the Mother: A Neglected Aspect of the Founding of the Buddhist Nuns' Order».Journal of the American Academy of Religion.74(4)

861,901.doi:10.1093/jaarel/lfl026.

• «The Different Paths of Buddhism: A Narrative-Historical Introduction».Rutgers University Press.
• «Introduction to Tibetan Buddhism».Shambhala Publications.

• «Review of Scholarship on Buddhist Councils».Routledge.

224,43.Consultat el 31 de decembre de 2022.

• «Buddhist Saints in Índia: A Study in Buddhist Values and Orientations».Oxford University Press.
• «Buddhist Meditation: An Anthology of Texts from the Pāli Cànon».Routledge.
• «The Legend and Cult of Upagupta: Sanskrit Buddhism in North Índia and Southeast Àsia».Motilal Banarsidass Publishers.
• (1963).«Mahākaśyapa's Precedence to Ānanda in the Rājagṛha Council».Indogaku Bukkyogaku Kenkyu [Journal of Indian and Buddhist Studies].11(2)

824,817[sic].doi:10.4259/ibk.11.824.

• «Buddhist Monastic Life: According to the Texts of the Theravādona Tradition».Cambridge University Press.
• ^{[enllaç trencat]}

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ananda.
• Ananda/àlbum de Paulina Rubio
• Ananda: Guardian of the Dhamma by Hellmuth Hecker
• Buddhism Dictionary
• budisme.com (biografia de Ananda, en el Centre Budiste de la Ciutat de Mèxic)]
• What the Buddha Said in plain English!
• Relatives and Disciples of the Buddha by Radhika Abeysekera [1] archivat en Wayback Machine.