Magadha
Magadha va ser un antic regne del noreste de l'Índia, que es va desenrollar entre els sigles VI i VI
El mapa a la dreta mostra aproximadament el territori d'eixe regne cap al 500 a. C.
Reis de Magadha
[editar | editar còdic]Reis llegendaris
[editar | editar còdic]Va durar 138 anys, segons el Visnú-purana.
- Bimbisara de Magadha (545-493 a. C.), fundador del primer Imperi magadha[1][2]
- Ayatasatru de Magadha (493-461 a. C.).
- Udaia Bhadra (461-445 a. C.).
- Aniruddha
- Munda
- Nagadasaka (437-413 a. C.).
Història
[editar | editar còdic]-
Expansió de Magadha -
L'imperi de Nanda -
Imperi Chandragupta Maurya -
L'imperi de Bindusara -
Mapa de l'Imperi Maurya de Ashoka -
L'Imperi Maurya va alcançar la seua màxima extensió despuix d'això va començar a declinar.
Reis històrics
[editar | editar còdic]Inicialment s'estenia per les regions de Malwa (Patna) i Gaia (actual Bijar). Les seues capitals varen ser Ralla Grija (actual Rashguir) i posteriorment la célebre Pataliputra o Pataliputta. Després es varen estendre a les regions d'Anga (Bengala), Kosala, Kashi; en tal ampliació territorial el regne va ser anomenat en sánscrito majá-yanapada (‘gran país’).
L'expansió de Magadha es va iniciar a fins de el VI en el rasha (rei) cuasi llegendari Bimbisara (circa 543 a. C. a circa 491 a. C.). El seu fill Áyata Shatru, que va regnar entre el 491 i el 459 a. C., va proseguir l'ampliació del regne, de modo que en el IV, Magadha ocupava la major part del nort de l'Índia.
Segons varis texts ―com els Puranas, les cròniques budistes de Sri Lanka, aixina com atres texts budistes i jainas―, el regne de Magadha va ser inicialment liderat pel clan sísunaga (possiblement en el 650 a. C.), originaris de Kashi (antic nom de Benarés) i despuix de 300 anys (cap al 350 a. C.) els sísunaga varen ser derrocats per qui es va fer cridar Majápadma (‘gran loto’) el qual va resultar ser primer monarca del clan nanda.
- Bimbisara (va regnar 52 anys).
- Áyata Shatru (va regnar 30 anys, el Buddha hauria fallit en l'octau any del regnat de Áyata Shatru).
- Udayin o Udayibhadra (16 anys).
- Anuruddha (prop 4 anys).
- Munda (c. 4 anys).
- Nagnasaka (24 anys).
- Sísunaga (18 anys).
- Kalasoka (28 anys).
- Els fills de Kalasoka (dels quals Nandivardhana va ser el preeminent) varen regnar en total atres 22 anys.
En canvi els Puranas donen per al mateix clan shishunāga una llista en diferent orde, noms i de llarcs regnats estesos durant un periodo de 321 anys:
- Sísunaga o Sáisunaga (hauria regnat 40 anys).
- Kakavarna (26 anys).
- Ksemadharman (36 anys).
- Ksema Shit o Ksatraushas (24 anys).
- Bimbisara (28 anys).
- Áyata Shatru (27 anys).
- Darsaka (24 anys).
- Udayin (33 anys).
- Nandivardhana (45 anys).
- Nahamandir (43 anys).
Segons els texts budistes de Sri Lanka, el clan sísunaga va donar els següents sobirans a Magadha:
- Sisunaga (684-644 a. C.), estabeleceu o regne de Magadha
- Kakavarna (644-618 a. C.).
- Ksemadharma (618-582 a. C.).
- Ksatrauyas (582-558 a. C.).
- Darshaka o Darbhaka (des de 461 a. C.).
- Udayin o Udaiasua
- Nandi Vardhana
- Majanandi, el seu imperi va ser heretat pel seu fill illegítim Majapadma Nanda.
Dinastia Nanda (424-321 a. C.)
[editar | editar còdic]- Majapadma Nanda (des de 424 a. C.), fill illegítim de Majanandi; va fundar la dinastia Nanda.
- Pandhuka
- Panghupati
- Bhutapala
- Rastrapala
- Govisanaka
- Dasa Siddhaka
- Kaivarta
- Dhana (Agrammes o Xandrammes) (fins al 321 a. C.); va perdre el seu imperi quan Chandragupta Mauria ho va derrotar.
Alejandro Magne va aplegar a dominar els territoris occidentals d'este regne corresponents al vall del Indo, passant després casi la totalitat del regne de Magadha breument al control del Regne grecobactriano i del Regne indogriego, aixina com posteriorment a estar baix el poder del Imperi kushan. Chandragupta, el fundador del clan mauria reconquistó Magadha en el 321 a. C.
Dinastia maurya (324-184 a. C.)
[editar | editar còdic]- Chandragupta Mauria (324-301 a. C.), fundador de l'Imperi mauria despuix de derrotar al Imperi nanda i al Imperi seléucida. Els indogriegos ho cridaven Sandrakottos. Afirmava ser descendent de la Dinastia sakia.
- Bindusara Amitraghata (301-273 a. C.).
- Ashoka Vardhana (273-232 a. C.), és considerat el major emperador en el història de l'Índia. Va ser el primer que la va unificar. Va adoptar el budisme com a religió oficial de l'imperi; des de llavors va començar el vegetarianisme i l'idea de la no violència.
- Dasharatha (232-224 a. C.).
- Samprati (224-215 a. C.).
- Salisuka (215-202 a. C.).
- Deva Varma (202-195 a. C.).
- Śatadhanvan (195-187 a. C.)
- Brijad Ratha (187-184 a. C.), assessinat per Pusyamitra Shunga
Aixina el territori de Magadha seria el núcleu dels dos més conspicuos imperis hindús, el dels mauria (sigles IV a II) i el dels Gupta (sigles IV a V).
Dinastia Shunga (185-73 a. C.)
[editar | editar còdic]- PusiaMitra Sunga (185-149 a. C.), va fundar la dinastia despuix d'assessinar a Brihad Ratha
- Agnimitra (149-141 a. C.), fill de Pusiamitra
- Vasujyeshtha de Magadha (141-131 a. C.).
- Vasumitra de Magadha (131-124 a. C.).
- Andhraka de Magadha (124-122 a. C.).
- Pulindaka de Magadha (122-119 a. C.).
- Ghosha de Magadha
- Vajramitra de Magadha
- Bhagabhadra de Magadha, mencionat en els Puranas
- Devabhuti de Magadha (83-73 a. C.), últim rei Sunga.
Dinastia kanua (73-26 a. C.)
[editar | editar còdic]- Vasudeva de Magadha (des de 73 a. C.), a qui siguión entre el 75 i el 66 a. C. un periodo de rebelions, del que varen sorgir varis regnes.
- Bhumimitra de Magadha (66 a. C. a 52 a. C.).
- Narayana de Magadha (52 a. C. a 40 a. C.).
- Susarman de Magadha (40 a. C. a 30 a. C.).
Despuix d'ell (entre el 30 a. C. al 275 d. C.) va seguir un periodo sense un regne unificador fins que va sorgir la dinastia gupta, en el 240 a. C.
Dinastia gupta (c. 240-550 d. C.)
[editar | editar còdic]- Sri-Gupta I de Magadha (c. 240-290).
- Gatotkacha Gupta (290-305).
- Chandragupta I de Magadha (305-335), fundador del Imperi gupta. Es considera que esta va ser l'Edat d'or de la cultura de l'Índia.
- Samudragupta de Magadha (335-375).
- Chandra Gupta II de Magadha (Chandragupta Vikramaditya) (375-415), fill de Samudra Gupta, l'Imperi gupta va alcançar el seu apogeu durant el seu regnat. El peregrí chinenc Fa-Hsien va descriure la cultura índia durant el seu regnat.
- Kumara Gupta I de Magadha (415-455).
- Skanda Gupta de Magadha (455-467).
- Purugupta (467-473)
- Kumara Gupta II de Magadha (473-476).
- Buddha Gupta de Magadha (476-495).
- Narasimhagupta (495-500).
- Kumara Gupta III de Magadha (530-540).
- Vishnu Gupta de Magadha (c. 540-550).
En desaparéixer l'Imperi gupta baixe els atacs dels hunos heftalitas, Magadha va perdre la seua importància, la qual va anar breument recuperada en el regnat de Dharmapala entre el 770 i el 810.
Esta dinastia va tindre onze reis i es va estendre entre el 560 i el 800/820.
En el XII va passar a estar baix el control dels musulmans, época en la qual Magadha va passar a ser solament una vilaia (província) del sultanato de Delhi.
Cultura
[editar | editar còdic]L'importància de Magadha en la cultura és enorme, durant el periodo d'apogeu d'este regne el territori del mateix va passar a ser el núcleu d'orige tant del budisme com del jainisme. També té gran rellevància en el hinduismo: el regne de Magadha és mencionat tant en el Majábharata com en el Ramaiana (abdós aproximadament de el III).
L'idioma clàssic d'este regne va ser el magadhí (actualment magají) variant del prácrito parlat en la regió de Patna del com deriven els actuals asamés, bengalí, bijarí i oría.
Budisme i jainisme
[editar | editar còdic]Varis moviments Śbrancaṇic havien existit abans de el VI, i estos varen influir tant en les tradicions āstika i nāstika de la filosofia índia.[3] El Śbrancaṇa va donar lloc a diverses creències heterodoxas, que van des de l'acceptació o negació del concepte d'ànima, l'atomisme, l'ètica antinómica, el materialisme, l'ateisme, l'agnosticisme, el fatalisme al lliure albir, l'idealisació de l'ascetisme extrem al de la vida familiar, l'estricta ahimsa (no violència) i el vegetarianismo a la permisibilidad de la violència i el consum de carn.[4] El regne de Magadha va ser el centre neuràlgic d'esta revolució.
El Jainismo va ser revixcut i restablit despuix de Mahavira, l'últim i vigèsim quarto ___protected_title_0___, que va sintetisar i va reviure les filosofia i promulgació de les antigues tradicions Śbrancaṇic establides pel primer tirthankara jainista Rishabhanatha millons d'anys arrere.[5] Buda va fundar el budisme que va rebre el patrocini real en el regne.
Segons l'especialiste en Índia Johannes Bronkhorst, la cultura de Magadha diferia en aspectes fonamentals dels regnes védicos dels indoarios. Segons Bronkhorst, la cultura śramana va sorgir en "Gran Magadha", que era indoaria, pero no Védica. En esta cultura, els Kshatriyas estaven per damunt dels Brahmanés, i rebujava l'autoritat i els rituals Védicos.[6][7] Defén un àrea cultural denominada "Gran Magadha", definida aproximadament com la zona geogràfica en la que varen viure i varen ensenyar Buda i Mahavira.[8] Sugerent d'esta distinció, en alguns rituals védicos i post-védicos, un "home Magadha" representa el canònic no védica "bàrbar", el Magadhan de peu en la presència de tots i cada u dels pobles no védicos o el ritualment impuro.[9]
Sobre el Buda, esta zona s'estenia per lo general des de Śrāvastī, la capital de Kosala, en el noroest fins a Rājagṛha, la capital de Magadha, en el surest".[10] Segons Bronkhorst "va haver de fet una cultura del Gran Magadha que es va mantindre reconociblement distinta de la cultura védica fins a l'época del gramàtic Patañjali (ca. 150 AEC) i més allà".[11] Texts védicos com el Satapatha Brahmana demonizan als habitants d'esta zona com a demoníacs i en un parla bàrbara. El budiste Alexander Wynne escriu que hi ha una "cantitat marejant de proves" que sugerixen que esta cultura rival dels aris védicos va dominar la planura oriental del Ganges durant el periodo budiste primerenc. Brahmanes védicos ortodoxos eren, per tant, una minoria en Magadha durant este periodo primerenc.[12]
Les religions magadánicas es denominen tradicions sramana i inclouen el jainisme, el budisme i el Ājīvika.El budisme i el jainisme varen ser les religions promogudes pels primers reis magadanes, com Srenika, Bimbisara i Ajatashatru, i la dinastia Nanda (345-321 a. C.) que li va seguir va ser majoritàriament jainista. Estes religions Sramana no adoraven a les deidades védicas, practicaven alguna forma d'ascetisme i meditació (jhana) i tendien a construir túmulos funeraris redons (cridats estupas en el budisme).[11] Estes religions també buscaven algun tipo de lliberació de les rondes cíclicas de la renaixença i la retribució kármica a través del coneiximent espiritual.
Llocs religiosos en Magadha
[editar | editar còdic]
Entre els llocs budistes que es troben actualment en la regió de Magadha figuren dos Patrimoni de l'Humanitats de la UNESCO com el temple de Mahabodhi en Bodh Gaya[13] i el monasteri de Nalanda.[14] El temple de Mahabodhi és un dels llocs de pelegrinage més importants del món budiste i es diu que marca el lloc a on Buda va alcançar l'allumenament.[15]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Hugh George Rawlinson: A concise history of the indian people (pág. 46). Oxford University Press, 1950.
- ↑ F. Max Muller: The Dhammapada and Sutta-nipata (pág. xlvii). Londres: Routledge, 2001. ISBN 0-7007-1548-7.
- ↑ Ray, Reginald (1999). Sants budistes en l'Índia, Oxford University Press, pp. 237-240, 247-249. ISBN 978-0195134834.
- ↑ Jaini, Padmanabh S. (2001). Collected papers on Buddhist Studies, Motilal Banarsidass, pp. 57-77. ISBN 978-8120817760.
- ↑ Patel, Haresh (2009). Thoughts from the Cosmic Field in the Life of a Thinking Insect [A Latter-Day Saint], Strategic Book Publishing, p. 271. ISBN 978-1-60693-846-1.
- ↑ Bronkhorst, 2007, p. 104.
- ↑ Long, Jeffery D. (2009). Jainismo : una introducció, Londres: I. B. Tauris. OCLC 608555139. ISBN 978-1-4416-3839-7.
- ↑ y Bronkhorst, 2007, p. 200.
- ↑ Witzel, Michael (1997). “Macrocosmos, Mesocosmos, i Microcosmos: La naturalea persistent de les creències 'hindús' i formes simbòliques”. Journal Internacional d'Estudis Hindús 1 (3): 501-539. doi:.
- ↑ Bronkhorst, 2007, pp. xi, 4.
- ↑ 11,0 11,1 Bronkhorst, 2007, p. 265.
- ↑ Wynne, Alexander (2011). «Review of Bronkhorst, Johannes, Greater Magadha: Studies in the Culture of Early Índia».
- ↑ K.T.S. Sarao. aneu=H5n9DwAAQBAJ&pg=PA66 El història del temple Mahabodhi en Bodh Gaya, Springer Nature, pp. 66-. ISBN 9789811580673.
- ↑ Pintu Kumar. Buddhist Learning in South Àsia: Education, Religion, and Culture at the Ancient Sri Nalanda Mahavihara, Lexington Books. ISBN 978-1-4985-5493-0.
- ↑ (2012) Perspectives interdisciplinàries sobre un lloc budiste controvertit: Bodh Gaya Jataka, Routledge, pp. 18-21. ISBN 978-0-415-68452-1.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Magadha» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.