Sakia

Sakia va ser un clan indi de la Dinastia solar de l'Edat del Ferro en el subcontinent indi una expressió exacta derivada seria: «de Sajijaya vindrà Sakya, de Sakya vindrà Suddhoda, i de Suddhoda vindrà Langala, per eixemple Rahula (com el Buda Sidarta va abdicar al tro), de Langana vindrà Prasenajit i de Prasenajit» del tipo chatria (guerrera) de l'antic periodo védico (c. 1500 - 500 a. C.)

Els Sakias varen formar un Estat republicà independent (janapada) conegut com Sakya Gana-rajya. La seua capital va ser Kapilavastu, que es troba prop de la frontera entre l'actual Nepal i l'estat d'Uttar Pradesh, Índia.

El més famós dels sakias va ser el príncip Siddhartha Sakiamuni (V) en les ensenyances de la qual es va fundar el budisme i que després seria conegut com el Buda Gautama. Siddharta era fill del líder electe de la República Sakia Sudodana. Ya que Sidarta Gautama va abdicar al tro en alcançar l'allumenament, va anar el seu fill Rajula qui va continuar en el linaje real.

Etimologia

Alguns erudits sostenen que els Shakya eren escitas d'Àsia Central o Iran, i que el nom Śākya té el mateix orige que "escita", cridat Sakas en Índia. El nom s'origina en la paraula sánscrita sakia que significa ‘capaç’, ‘competent’, ‘poderós’, ‘apte’, ‘inteligent’, ‘hàbil’, ‘fort’, ‘calificat’ i també pot significar ‘descendent dels saka’, segons el hipòtesis devan Geel et al., 2004.

Sakia en escritura devanagari és: शाक्य

La transcripció fonètica en els diversos sistemes és com seguix:

• D'acort al sistema AITS: Śākya
• D'acort al sistema AFI per al pali: Sākya

Història

Els relats dels purana

Archiu:Tibetan - Buddha Shakyamuni - Walters 543082 - Three Quarter.jpg

Al voltant de l'any 1000, es va fer comú en Pala Índia representar al Buda Sakiamuni en una corona en el cap per a indicar que en el moment del seu allumenament va ser coronat per Budas còsmics. Esta creència es va dur al Tibet. Tenia una contraparte de la vida real en les iniciacions diadema practicades per rituals tántricos budistes que simbolisaven el pas a un estat espiritual encara major. Bronze en visos dorats. XI. Walters Art Museum.

Vore també: Visnú purana, Bagavata purana, i Brahma purana

La genealogia dels sakias es troba en el IV llibre dels Visnú purana, en els Bagavata purana i en els Brahma purana.

El rei sakia va ser un dels últims descendents de la dinastia iksuakú, coneguda comunament com una dinastia solar. Branca va ser el primer descendent d'esta dinastia. Atres descendents famosos inclouen a Satyavarta, Jarischandra, Baguirata, Raghú —que després va aplegar a ser conegut com Raghuvansha—, Dásarata (pare de Branca) i aixina successivament.

El capítul I del Visnú purana diu que Brahma va crear a Daksa del seu polze. Daksa tenia una filla Áditi, que és la mare de la deidad solar Suria. El Sol va engendrar a Manu. Ya que el deu Sol era el pare de Manu, el seu linaje va aplegar a ser conegut com el Suryavamsha (els descendents del Sol). Manu va tindre molts fills, 50 d'ells varen perir barallant uns contra uns atres. Només dèu d'ells varen sobreviure, entre els que es trobava Iksuakú.

També i segons els puranas com el Garuda purana, Matsia purana, etc. El Buda Sidarta Sakiamuni va ser el nové avatar de Visnú, successor de Branca i Krisná.

Els relats dels texts budistes

Els sakia són mencionats en els texts tardans del budisme, com també en el Majavastu (c. últims anys de el II), en el Majavansa i en el Sumangalavilasini (c. V), sobretot en els relats del naiximent del Buda Gautama com a part dels Adicabandus (parents del sol) o en els Adica (raça solar Suryavansh) i com a descendents del llegendari rei Iksuakú, conegut també com Okkaka.

Érase una volta un rei dels 'Sakia, un refillol de la raça solar el qual es dia Sudodana. Ell era pur en conducta i amat pels sakias com a la lluna d'autumne. Tenia una esposa, esplèndida, bella i tenaz a la que cridaven la Gran Maya, per la seua semblança en la deesa Maya.

Budacarita del poeta Asvagosa, I.1—2

El text budiste Majavansa (II, 1-24), remonta l'orige dels sakia fins al rei Okkaka (Ikshvaku) i origina la seua genealogia des de Maja samata, ancestro de Okkaka. Esta llista inclou els noms de varis reis prominents de la dinastia iksuakú que inclouen a Mandjata i a Sagara. Segons este text, Okkamukha era el fill major de Okkaka. Sivisamjaya i Sijassara eren el fill i el net de Okkamukha, respectivament. El rei Sijassara tenia ochenta y dos mil fills i nets quer varen ser coneguts com els Sakias. El fill menor de Sijassara era Llayasena. Est va tindre un fill, Sajanu i una filla, Yasodara —que no deu ser confosa en l'esposa del príncip Sidarta Gautama—, que va estar casada en Devadhasakka. Est va tindre dos filles, Anjan i Kaccana. Sijajanu es va casar en Kaccana i varen tindre cinc fills i dos filles: Sudodana era un d'ells. Sudodana tenia dos reines: Maya i Prajapati abdós filles de Anjana. Sidarta (el Buda Gautama) era fill de Sudodana i Maya. Rajula era fill de Sidarta i Yasodara (coneguda també com Bhaddakaccana), filla de Supabuda i neta de Anjana.

El linaje Gautama

La tribu Sakia es proclamava com a descendent del sabio Gautama Maharishi, un dels Sèt sabio (Saptarshi). Per lo tant, pertanyia al gotra (linaje) Gautama, seguint la seua ascendència fins als Brhamánés. És per açò que el Buda és conegut com el Buda Gautama.

Administració Sakia

D'acort en el Majavastu i el Lalitavistara, la sèu administrativa dels sakia era el samstagara (cambra d'assamblees) en Kapilavastu. Durant l'época del Buda Gautama, va ser construït un nou edifici per a la samstagara sakia que va ser inaugurat per ell. La màxima autoritat adiministrativa era el sidart que estava composta per 500 membres que es reunien en la samstagara per a tractar qualsevol assunt important. El Sakya parisjad va estar encapçalada per un rajá electe que presidia les reunions.

Els Sakias varen formar un estat republicà (japanada) conegut com Sakia Ganarajya en les estribacions de la cordillera del Himalaya. La seua capital era Kapilavastu. Este sistema administratiu va ser adoptat constitucionalment per l'Índia que l'identifica com un estat republicà o Ganatantra (república).

El text budiste Majabaga senyala que:

गण पूरकोवा भविस्सामीति

Gaṇa pūrkovā bhavissāmītu

Açò indica que va haver un funcionari que usava el número de ganás i els seus koram en la Rajasaba (assamblea estatal).

Durant el periodo budiste, els llibres com el Pali Tipitaka, el Mallima Nikaya, el Majabaga i el Avadana Chataka es menciones ganás i sangas moltes voltes. Durant el periodo del Buda hi havia 116 ganasangas o repúbliques en l'antiga Índia.

En esta mateixa época els Gana eren assamblees de les Sanga que en les repúbliques democràtiques primerenques eren conegudes com a Gana-rajya que vol dir textualment: «la norma de l'assamblea», un terme paralel a demo-kratía o al concepte sóviet. El terme va ser restablit com Bharata Ganarajya en el nom oficial de l'Índia.

L'incorporació per Kosala

El fill de Pasenadi i Vasavakatriya —cridada Majanama per una jove esclava—, filla del sakia Vidaduba, va ascendir al tro de Kosala despuix de derrocar al seu pare, en un acte de venjança per haver enganyat a Kosala enviant a la seua mare, filla d'una esclava, per a casar-se en el seu pare; va invadir el territori Sakia massacrant-ho i anexionándolo.

Vore també

• Cronologia del budisme
• Janapadas
• Koliya
• Poble Newa

Bibliografia adicional

• (1926).Bulletin of the School of Oriental and African Studies.University of London.Londres:4(01)

29 - 44.ISSN 0041-977X.

• (2008).Bulletin of the School of Oriental and African Studies.University of London.71(03)

433 – 464.ISSN 0041-977X.

• Journal of Archeological Science.Elsevier.31(12)doi:10.1016/j.jas.2004.05.004.Consultat el 31 de giner de 2014.
• (1997).Inside the Texts, Beyond the Texts. New Approaches to the Study of the Vedas.Opera Minora.2 Materials on Vedic Śākhās(8)

257 - 345.

• Baroni, Helen J. (2002). The Illustrated Encyclopedia of Zen Buddhism, The Rosen Publishing Group.