Bhagavata-purana
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
El Bhāgavata-purāṇa és un dels principals Purāṇas (una colecció de decenes de texts religiosos del hinduismo), que el seu famós dècim khaṇḍa (llibre) ―entre dotze― es dedica a presentar les llegendes de la vida del deu pastor Kṛṣṇa, a qui una tradició considera el màxim avatar de Vaig voreṣṇo.
Nom i etimologia
[editar | editar còdic]
Este llibre es coneix en varis noms:
- Nom més comú
- bhāgavatapurāṇa, en el sistema AITS (alfabet internacional per a la transliteraació del sánscrito).[2]
- भागवतपुराण, en escritura devanagari del sánscrito.[2]
- Pronunciació:
- Etimologia: ‘les històries de Krisna’,
- bhāgavata: ‘lo que es relaciona en Bhágavat’.[2]
- bhágavat (‘el que posseïx riquees’) és un nom de Krisna o de Visnú, sent bhaga: ‘riquea’ i van: ‘posseïdor’.[2]
- Segons el Visnú-smriti, el Visnú-sutra i el Vaisnava-dharma-sastresa, el terme sánscrito bhágavat significa també ‘com una vulva’ (sent bhaga: ‘vulva’, i ‘perineo masculí’, la zona entre l'ano i l'ouera).[2]
- purāṇa: ‘lo antic’, històries, llegendes.[2]
- bhāgavata: ‘lo que es relaciona en Bhágavat’.[2]
Orige i datació
[editar | editar còdic]Els estudiosos senyalen que els Puranas són texts dinàmics, que a sovint citen material més antic i varen ser somesos sistemàticament a interpolacions posteriors.[3] No tindria sentit llavors definir una data específica per a un Purana perque en la seua transmissió i adaptació han estat involucrats generacions de narradors.[4][5]Erro en la cita: Còdic d'obertura <ref> sense el seu còdic de tancament </ref>[5][6]
El propi Bhagavata-purana pot haver estat basat en un prototip més vell, i qualsevol intent de datar-ho es referix al moment en que el text va alcançar la seua «forma bàsica final».[3]
El consens acadèmic sosté que el text va ser completat a més tardar entorn a l'any 1000 de nostra era, quan apareix una primera menció en un text d'Abhinavagupta (950-1020) ―que copia una frase, mencionant la font― i poc despuix ho menciona Al Biruni (973-1048). Les sugerències més antigues d'este Purana són la composició del Visnú-purana i el Jari-vamsa, i el moviment bhakti visnuista en el sur de l'Índia, que llimitarien la seua composició a despuix del 500 de la nostra era.[7][8]
La majoria dels escritors ho ubiquen en el periodo posterior als Alvar (que no mostren haver-ho conegut), al voltant de l'any 1000.[5][7] Alguns estudiosos han estimat les següents dates (presentades ací en orde cronològic):
| Any estimat | Autor i publicació | Any de publicació |
|---|---|---|
| 1200-1000 a. C. | S. D. Gyani (Dona't of the Puranas, NIA 5, pág. 132) | 1943 |
| 900 a 800 a. C. | Ramnarayan Vyas, en Bhāgavata-purana, pág. 34-35 | 1974 |
| 200 a 300 | V. R. Ramachandra Dikshitar (1896-1953), en The Purana index, pág. 55: 1.xxix | 1951 |
| 300 a 400 | Ganesh Vasudeo Tagare, en Bhāgavata, pág. 1.xxxiv-xxxvii | 1978 |
| 400 a 500 | B. N. Krishnamurti Sharma, en Bhāgavata-purana, págs. 190-218 | 1933 |
| 400 a 500 | Dra. T. S. Rukmani (1932-), en Bhāgavata-purana, pág. 12-14 | 1970 |
| 500 a 550 | R. C. Hazra (1905-1982) | 1938 |
| 500 a 600 | Bimanbehari Majumdar (n. 1900 aprox.), en Bhāgavata-purana, pág. 384 | 1961 |
| 500 a 600 | N. Ranganatha Sharma (1916-2014), en Bhāgavata-purana | 1978 |
| 550 a 600 | Ray (Bhāgavata-purana, pág. 79) | 1935 |
| 750 | Gail (Bhāgavata-purana, pág. 16) | 1969 |
| 800 a 850 | Nilakanta Sastri (1892-1975) (Bhāgavata-purana, pág. 139)[10] | 1941 |
| 800 a 900 | Kane (Bhāgavata-purana, pág. 899) | 1962 |
| 800 a 900 | Pargiter (Bhāgavata-purana, pág. 80) | 1922 |
| 800 a 900 | Walter Elliot (1803-1887), en Bhāgavata-purana, introducció | 1921 |
| 800 a 1000 | Daniel H. H. Ingalls (1916-1999), en Milton Singer (ed.): Krishna: Myths, Rites and Attitudes, prefacio, pág. vaig vore) | 1966 |
| 850 a 900 | T. Hopkins (en Singer, pág. 6)[11] | 1966 |
| 850 a 1000 | R. K. Mukerjee (Lord of the Autumn Moons. Bombay: APH, pág. 65-66) | 1957 |
| 900 | Bhaktivinoda Thakura (1838-1914), en el Sri Krisna-samhita (introducció)[12] | 1880 |
| 900 | John Nicol Farquhar (An outline of the religious literature of Índia, pág. 233)[13] | 1920 |
| 900 | Sarvepalli Radhakrishnan (1888-1975), en Indian philosophy, pág. 2667 | |
| 900 | Wendy Doniger O'Flaherty (Bhāgavata-purana) | 1974 |
| 950 | Sharma (en Morgan, pág. 38) | 1953 |
| 950 | Nilakanta Shastri (History of South Índia, pág. 342). | |
| 900 a 1000 | Vaidya (Bhāgavata-purana) | 1925 |
| 900 a 1000 | Moris Winternitz (1863-1937), pág. 556 | 1925 |
| 900 a 1000 | Moris Winternitz (1863-1937), pág. 487 | 1963 |
| 1000 | Surendranath Dasgupta (1887-1952) | 1949 |
| 1000 | R. G. Bhandarkar (1837-1925), pág. 49 | 1913 |
| 1200 a 1300 | Henry Thomas Colebrooke (1765-1837) | |
| 1200 a 1300 | Horace Wilson (1786-1860) | |
| 1200 a 1300 | Eugène Burnouf (1801-1852) | |
| 1200 a 1300 | Christian Lassen (1800-1876) | |
| 1200 a 1300 | Arthur Macdonell (1854-1930) |
Com és usual en els Puranas, el Bhagavata-purana va ser escrit en un estil arcaizante (sánscrito semblat al clàssic, de l'época de Panini).[14]
El mateix Bhagavata-purana presumix de tindre orígens primordials, encara que reconeix que des de llavors ha segut editat per mans humanes i divines.[3] El text mateix i la tradició hinduista atribuïx la seua autoria a Viasa, qui també és reconegut com l'escriga dels quatre Vedas i tots els demés Puranas.[7]
El Bhagavata-purana conté alguna referència aparent als Alvar (sants del sur d'Índia) i fa un vaticini post factum (profecia escrita despuix dels fets) sobre la propagació del cult a Visnú en el país tamil (el sur d'Índia)[7][8][15]
El Bhagavata-purana no «profetiza» res posterior al sigle XII, per lo que no pot haver segut escrit més vesprada.
Estos fets, junt en el seu émfasis sobre el bhakti emocional dirigit a Krisna i sobre la refutació de la doctrina aduaita (no dual, que pregona que Deu i les ànimes no són dos entitats diferents) de Shankara Acharia (788-821), va dur a molts escritors a remontar els seus orígens al Sur d'Índia, i al sigle IX o X.[10]
No obstant, J. A. B. van Buitenen (1928-1979, professor de Indología en l'Universitat de Chicago) senyala que els teòlecs visnuistas Iamuna Acharia (sigle X-XI) i Ramanuya Acharia (1077-1157) no mencionen al Bhagavat-purana en els seus numerosos comentaris a tots els texts hinduistas que parlen del bhakti (devoció a Visnú o Krisna). Serà necessari explicar esta anomalia abans de poder definir clarament la datació.[7][8]
Vore també
[editar | editar còdic]- Mitra (mitologia hinduista)
- Puranas
- Visnú
- Krisna
- Nárada
- Batut de la mar de llet
- Yaia i Viyaia
- Uddhava
- Yoga sutra
- Ioga-vásista
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Beach 1965
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Vore l'accepció – purāṇa, que es troba 14 renglons per baix de l'entrada Bhāgavata, que es troba en el rengló 13 de la tercera columna de la pág. 751 en el Sanskrit-English Dictionary del sanscritólogo britànic Monier Monier-Williams (1819-1899).
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Brown 1983
- ↑ Bryant 2007
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Matchett 2003 Erro en la cita: Etiqueta
<ref>no válida; el nombre «Blackwell» está definido varias veces con contenidos diferentes - ↑ Ludo Rocher señala que los estudios modernos sobre los en el seu conjunt».Rocher 1986
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Sheridan 1986
- ↑ 8,0 8,1 8,2 van Buitenen, J. A. B (1966). «The archaism of the Bhāgavata Purāṇa», Milton Singer (ed.). Krishna: myths, rites, and attitudes, pp. 23-40.. Reprinted in van Buitenen 1996
- ↑ Taula que es troba en el llibre The Purāṇas, de Ludo Rocher.
- ↑ 10,0 10,1 Kumar Dones 2006
- ↑ Segons The Advaitic theism of the Bhāgavata purāṇa, escrit per Daniel P. Sheridan.
- ↑ Bhaktivinoda Thakura: Sri Krisna-samhita, capítul «Introduction» (1880). Mencionat en «When was Bhagavatam written by Vyasadeva?», artícul en el lloc web Veda Hare Krsna.
- ↑ John Nicol Farquhar: An outline of the religious literature of Índia. Oxford (Anglaterra), 1920.
- ↑ Sheridan 1986
- ↑ El meu volgut rei, els habitants de l'era satiá iuga i d'atres eres desigen nàixer en esta era de Kali, ya que en esta era hi haurà molts devots de Naraiana. Estos devots naixeran en varis llocs, pero seran especialment numerosos en Dravida (el sur d'Índia). Oh, amo dels hòmens, en l'era de Kali eixes persones que beuen les aigües dels sants rius (tals com el Tamra Parní, el Krita Mala, el Paia Suini, l'extremadament piadós Kaveri, el Pratichi i el Majánadi, seran casi tots devots purs del deu Vasudeva.Bhagavata-purana 11.5.38-40
Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bhagavata-purana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.