Periodo védico
El periodo védico (o era védica) és el periodo en el que es varen compondre els Vedas, els texts sagrats més antics dels indoarios, que es comprén entre el final de la civilisació de la vall del Indo i la segona urbanisació, que comença en la zona central de la planura indogangética. Basant-se en evidència lliterària, els científics ubiquen esta época entre l'any 1500 a. C. i l'any 500 a. C.
La cultura relacionada en este periodo, a voltes cridada «cultura védica», està centrada en les zones nort i noroest del subcontinent indi. La seua fase més antiga va vore la formació de varis regnes. En la seua fase més moderna (des del 600 a. C.) va vore l'auge dels 16 menuts regnes Majayanapadas, i que varen ser succeïts pel Imperi mauria (des de ca. 320 a. C.) l'edat d'or, l'era clàssica de la lliteratura sánscrita, i els regnes mijos de l'Índia.
L'edat védica primerenca es data històricament en la segona mitat del segon mileni a. C.[1] Històricament, despuix del colapse de la civilisació de la vall del Indo, que va ocórrer al voltant de 1900 a. C.,[2][3] grups de pobles indoarios migraron al noroest de l'Índia i varen començar a habitar el nort de la vall del Indo.[4] Els indoarios representaven un subgrup que va divergir d'atres tribus indoiraníes en el horisó de andrónovo[5] abans de mitan del segon mileni a. C.[6] Els indoiraníes es varen originar en la Cultura de Sintashta, de la qual va sorgir el posterior horisó de Andronovo.[5] Els indoarios migraron a través de l'àrea adjacent de Bactria-Margiana (actual nort d'Afganistan) al noroest de l'Índia,[7] seguit pel sorgiment de la cultura Yaz iraní en c. 1500 a. C., i les migracions iranís a Iran al voltant del 800 a. C.
El «Rig-veda»
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Sánscrito védico.
En base en el desenroll llingüístic dels texts dels quatre Vedas s'han reconstruït alguns detalls del principi de l'història de l'Índia.
- Etapa rigvédica: El Rig-veda es va compondre oralment a lo llarc de varis sigles, i —llevat els capítuls més nous (la primera part de l'1 i tot el 10)—, deu haver-se terminat de completar cap al 1000 a. C. Des del punt de vista arqueològic, este periodo pot correspondre en la cultura de tombes de Gandhara (entre Afganistan i el nort de Pakistan), la cultura del Cementeri H (en la regió pakistaní de Panyab) i la cultura de l'alfarería ocre coloreat, més propenques a Iran. No hi ha evidència llingüística o arqueològica àmpliament acceptada d'una continuïtat cultural directa des de la cultura de la vall del Indo (en el sur de Pakistan).
- Etapa mantra: correspon a l'Edat del Ferro primerenca (cap al 1000 a. C.) en el noroest de l'Índia.
- Etapa samjita: es va desenrollar aproximadament entre el 1100 i el 800 a. C. Des del punt de vista arqueològic, este periodo correspon a la cultura de l'alfarería grisa pintada (d'al voltant del 900 a. C.) i al corriment del centre polític de l'Índia —sempre sobre el riu Ganges—, des de la regió dels kurus cap a la dels panchalas.
- Etapa de la prosa bráhmana: es va desenrollar aproximadament entre el 900 i el 600 a. C..
- Etapa sutra: últim estrat del sánscrito védico, cap al 500 a. C.
El sánscrito épico i el sánscrito de Pánini
[editar | editar còdic]L'idioma dels texts épicos Majábharata i Ramaiana, i el sánscrito clàssic descrit pel gramàtic Pánini ―despuix del 400 a. C.― es considera un idioma diferent del sánscrito védico.
Des del punt de vista arqueològic, este periodo correspon a la ràpida difusió de l'alfarería polida negra del nort per tot el nort de l'Índia. Esta també va ser l'época dels principis del Voreānta, i també l'aparició de Gautama Buda, i del idioma pali en que es varen escriure les escritures budistes.
Des del punt de vista arqueològic, este periodo correspon a la cultura de l'alfarería grisa pintada i al corriment del centre polític de l'Índia, des dels kurus cap als panchalas, sobre el riu Ganges.
Només existixen registres històrics despuix del final del periodo védico, i varen ser molt escassos a lo llarc de l'Edat Mija en l'Índia. El fi l'Índia védica va estar marcat per canvis culturals, llingüístics i polítics. La gramàtica de Panini marca l'apogeu de la codificació dels texts sutras i representa al mateix temps el començ del sánscrito clàssic. L'invasió de Darío I al vall del riu Indo a principis del sigle VI a. C. va marcar el començ de les influències externes, continuat pels regnes dels indogriegos, noves ones inmigratorias des del 150 a. C. (els ábhiras, els shakas), els kushanes i finalment els sultans islàmics. La font històrica més important de la geografia de l'Índia posvédica és el historiador grec Flavio Arriano (II sigle d. C.) els informes del qual es basaven en Megástenes, l'embaixador mauria en Patna.
Periodo rigvédico
[editar | editar còdic]L'orige de la cultura védica i la seua relació en la cultura de la vall del riu Indo (en Pakistan), la cultura de tombes de Gandhara (en Afganistan) i la migració indoaria seguix sent controvertit (vore teoria de l'invasió ària) i influït per la política en la societat índia, generant disputes (vore la teoria Out of Índia sobre el història de la cultura védica.
El Rig-veda és fonamentalment una colecció de himnes religiosos, en alusions (encara que cap explicació) de varis mits i històries, principalment en els llibres menys antics: el llibre 1 i 10. Els himnes més antics —possiblement entre els llibres 2 i 7 (encara que alguns sostenen que el llibre 9, el «Soma-mandala» és encara més antic)—, contenen molts elements heretats d'una societat prevédica indoirania. Per això és difícil definir el començ precís del periodo védico, ya que emergix sense costures des de l'era que li precedix. Ademés, per la naturalea seminómade de la societat descrita, no es pot localisar clarament, i en la seua fase més primerenca descriu a tribus que essencialment estaven en moviment.
Els aris rigvédicos tenen molt en comú en la cultura de Andrónovo ―de la que es creu que va ser el lloc dels primers carros tirats per cavalls―, en els regnes Mittanni i en els antics iranios.
Organisació política
[editar | editar còdic]Les unitats polítiques dels primers aris védicos nómades era
- yana (grup de gent) o "krishti"
- vish (subdivisió de l'anterior), dirigit per un vish-pati
- grama (lliteralment ‘llogaret’, encara que es referix a un carro tirat per bous o cavalls, ocupat per una família), l'unitat més menuda. Era dirigit per un gramani (el varó pare de família).
El rashtra (província) era governat per un raer (‘rei’, cap, líder). A voltes al rei li'l cridava gopa (‘protector’) i ocasionalment samrat (cap suprem). Era elegit d'entre els membres dels rayania (la casta hereditària real, que despuix es convertiria en la casta chatría de guerrers).
Hi havia varis tipos principals de reunions polítiques: vidhata i "sabha". Gana era l'assamblea no monàrquica que era paralela a les assamblees monàrquiques d'eixe periodo, liderades per Yieshtha (que en texts budistes es diu Jettaka).
El sabha, que se situava fòra de l'assentament, estava restringit únicament als vratias (bandes de bráhmanas i chatrías errantes en busca de ganado, en una esposa en comuna pums-chalí (‘que corre despuix dels hòmens’, prostituta)[8] mentres que els vidatha tenien un ritual de distribució del botí[9]
La tasca principal d'un rei era protegir a la seua tribu. Rebia l'ajuda de varis funcionaris, que incloïen un pur jitá (capellà) i un senani (cap de l'eixèrcit, sent sena: ‘eixèrcit’). El primer no només aconsellava al governant, sino que també era el seu cochero i practicava fetilla i encantamientos per a triumfar en la guerra. Eren comuns els soldats a peu (patti) i en carros (rathin), armats en arc i flecha. El rei amprava spaś (espies) i duta (mensagers). Recaptava imposts (originalment regals ceremoniales, bali) del poble que tenia que redistribuir.
Societat i economia
[editar | editar còdic]
El concepte de varna] (classe) i les regles del matrimoni eren rígits, com es desprén dels versos védicos (RV 10.90, W. Rau 1957). L'estatus dels Brahmins i Kshatriyas era més elevat que el dels Vaishyas i Shudras. Els brahmanes estaven especialisats en crear poesia, preservar els texts sagrats i portar a terme diversos tipos de rituals. Funcionant com a liderage intelectual, també restringien la movilitat social entre els varnas, com en els camps de la ciència, la guerra, la lliteratura, la religió i el mig ambient. La correcta enunciació dels versos en el ritual es considerava essencial per a la prosperitat i l'èxit en la guerra i les collites. Els Kshatriyas amasaban riquees (ganado), i molts encarregaven la realisació de sacrificis. Els kshatriyas ajudaven a administrar el sistema polític, mantenien l'estructura de la societat i l'economia d'una tribu, i ajudaven a mantindre la llei i l'orde.
En el periodo védico primitiu, les tres classes superiors, brahmanes, kshatriyas i vaishyas, es consideraven arya -relativament- iguals, pero en l'época védica posterior, els brahmanes i els kshatriyas es varen convertir en la classe superior. Els Vaishyas eren pastors i agricultors; els Shudras eren la classe baixa; incloïen als artesans i estaven destinats a servir a les tres classes superiors[10] Com el sistema de castes estava molt arraïlat, hi havia moltes restriccions i normes que devien complir-se.
El ganado gojava de gran estima i apareix en freqüència en els himnes rigvédicos; a sovint es comparava a les deeses en les vaques i als deus en els bous. l'agricultura va ser guanyant importància en el temps, a mida que la comunitat s'anava assentant en l'época post-rigvédica. L'economia es basava en el bartering en ganado i atres objectes de valor com la sal o els metals.
Les famílies eren patrillinials, i es resava per l'abundància de fills. La societat estava estrictament organisada en un sistema de quatre varna (classes, a distinguir de la casta, jati).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Pletcher, 2010, p. 60.
- ↑ Witzel, 1995, p. 3.
- ↑ Samuel, 2010, p. 41.
- ↑ Flood, 1996, pp. 30, 33–35.
- ↑ 5,0 5,1 Anthony, 2007, pp. 410–411.
- ↑ Kuzmina, 2007, p. 322.
- ↑ Anthony, 2007, p. 454.
- ↑ H. Falk: Bruderschaft udn Würfelspiel. Freiburg (Alemània): 1986.
- ↑ F. B. J. Kuiper: Selected writings on indian linguistics and philology (págs. 406-417).
- ↑ W. Rau, Staat und Gesellschaft, 1957
- Este artícul conté una traducció derivada de «Periodo védico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.