Lliteratura sánscrita
Les primeres manifestacions de molts dels gèneros lliteraris que més vesprada apareixerien en Occident es varen donar en la lliteratura oriental, en especial en la lliteratura sánscrita. Cap al 1500 a C. s'escomença a compondre la més remota de les manifestacions lliteràries dels pobles indoeuropeos: el Rig-veda. L'idioma sánscrito és la més antiga evolució de les llengües indoeuropeas.
Periodo védico
[editar | editar còdic]
Són les produccions lliteràries més antigues de la lliteratura cultural occidental en l'idioma sánscrito: sorgix en l'Índia entre el III i II mileni a. C. (fins al sigle VII a. C.). Les obres lliteràries d'este periodo es conserven pel seu caràcter de text religiós i us en la llitúrgia.[1] Hi ha tres grans grups d'obres: Samhita (coleccions o vedas), Brahmana i Sutras. La temàtica essencial és el coneiximent i el cult religiós: himnes llitúrgics i domèstics, aforismes sobre ritos i gramàtica, vores nupcials i funeraris, conjurs, etc.
Samhita (o coleccions) → Vedas
[editar | editar còdic]* Rig-veda: Composta[2] d'1.028 himnes escrits entre 1500 i 1000 a. C. (época de les invasions àries). La seua funció és invocar a Deu a l'assistència dels sacrificis. Usen imàgens poètiques, en gran riquea mitològica i una descripció magnificiente de la naturalea a on el home és espectador.
* Atharva-veda: Són una colecció de conjurs i fòrmules màgiques, compost de 731 himnes. Rituals domèstics, himnes funeraris i nupcials. Fòrmules i sortilegios contra la malaltia, conservació de l'amor, expiació del pecat. Confluïxen tradicions de folclor popular.
* Sama-veda: És el veda de les vores i està molt emparentat en el Rigveda, com a manual per al cult en vores dedicades al sacrifici.
* Yagur-veda: És el veda de les fòrmules sagrades, reunix en vers i prosa rimada: oracions, fòrmules de cult, ritos màgics, lletanies ...
Són explicacions esotèriques dels sacrificis. Cada secta védica tenia els seus propis texts. Destacant:
- Upanishads que són exposicions de doctrines secretes i filosofia natural: principis de l'univers, principis i naturalea de la divinitat, principis i naturalea de l'ànima humana (Atman), principis i naturalea de l'ànima universal (Brahman) i el sentit de les reencarnacions de l'ànima humana, entre atres temes.
- Satapathabrahmana (El Brahmana de les cent vies), en la part del Bṛihadāraṇyaka-upaniṣad influenciat pel budisme destaquen dos belles històries: Els amors de Urvashi i el rei Pururavas i El Diluvi universal (el protagoniste del qual és Manu).
Són una séries de aforisme o breus fòrmules depresos de memòria sobre: principis del brahmanismo, gramàtica, astronomia, cosmogonia, rituals, proverbis, acertijos, moralejas, etc.
Periodo posvédico
[editar | editar còdic]Entre el VI i el X: poemes épicos com el Mahabhárata (que també és una enciclopèdia de tradicions religioses i profanes); el Ramayana (història que incorpora coneiximents religiosos i doctrinarios) i els Puranas (mits i llegendes tradicionals).
Considerada l'obra lliterària més extensa del món en més de 200.000 versos i composta a la seua volta per 18 llibres. El seu autor va ser Viasa (Krishna-Dwaipayana), encara que no és obra exclusiva ni és obra d'una sola escola, és el frut de vàries generacions d'autors.
A partir d'una trama central novelesca i llegendària de tipo épico s'introduïxen amplificament de diverses escenes, es reelaboran fases primitives, es intercalan episodis marginals, p.ej.: Els amors de Nala i Damayanti, Discurs de Bhishmá abans de la seua mort, Bhagavad Gītā (llibre VI). La trama essencial del poema desenrolla les lluites entre els descendents dels germans Dhirtarashtra i Pandu (del linaje de Bharata i Sakuntala), guerra que dura 18 anys, en la qual abunden els altibaixos de la fortuna, incidents i accions bèliques en gran minuciositat. Acceptada per totes les sectes pel seu eclecticisme i objectivitat en l'exposició de doctrines, és similar a una Bíblia per als indis.[3]
El títul fa referència als ardits del rei Branca. Consta de 24 000 estrofes. El seu autor és Valmiki. Arreplega llegendes i coneiximents teològics i filosòfics. El poema relata el història de Branca, un rei que junt a la seua esposa Sítia són desterrats a la selva, Sítia és raptada pel cap dels dimonis duent-la a una illa a on queda presa i és lliberada despuix de victoriosa lluita, pel seu espós.[4]
Etimológicamente significa “antigues narracions”. Són obres lliteràries en vers a voltes mesclades en prosa, en general són obres anònimes encara que la tradició atribuïx algunes d'elles Viasa.Té caràcter enciclopèdic sobre la religió índia, llegendes tradicionals i mitologia.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- De Riquer,M.;Valverde,J.M.: Lliteratura Universal Volum I. 3.ª Edició, Editorial Gredos, Madrit, 2014 ISBN 978-84-249-3624-2
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Literatura sánscrita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.