Dinastia Nanda
La dinastia nanda va ser establida per un fill illegítim del rei Mahanandin, de l'anterior dinastia sísunaga. Mahapadma Nanda va regnar per 88 anys segons la tradició, per lo tant, va governar la major part del periodo d'esta dinastia, que va durar aproximadament 100 anys. Esta dinastia va ser seguida per la dinastia mauria.
Al primer rei nanda (Maja Padma Nanda) se li ha descrit com el destructor de tot els kshatriyas (la segona casta, dels militars). Va derrotar als pobles iksuakús, panchalas, kasis, harhayas, kalingas, asmakas, kurus, maithilas, surasenas, vitihotras, etc. Va ampliar el seu territori fins al sur de Deccan.
L'últim rei nanda va ser Dhana Nanda. Plutarco diu que Chandragupta Mauria va poder derrocar a Dhana Nanda per la tirania que este eixercia sobre el seu poble.
La dinastia nanda que va usurpar el tro de la dinastia sísunaga era d'orige baix. Algunes fonts indiquen que el fundador, Majá Padma, era fill d'una mare sudrá (la quarta casta, dels siervo); unes atres que va nàixer de l'unió d'un peluquer en un cortesana (abdós sudrás). Nanda va ser la primera de les dinasties del nort de l'Índia d'orige no chatría.
A la dinastia nanda se li descriu a voltes com els primers constructors de l'imperi en l'Índia. Varen heretar el gran regne de Magadha i desijaven ampliar-ho cap a fronteres més distants. Per a este propòsit varen acumular un gran eixèrcit que consistia en 20 000 tropes de cavalleria, 200 000 infants, 2000 carros de guerra i 3000 elefants.[1] En canvi Plutarco va estimar uns 8000 carros i 6000 elefants.[2]
Pero els nandas (en eixe llavors Dhana Nanda) mai varen tindre l'oportunitat d'utilisar este eixèrcit contra els indogriegos, que varen invadir l'Índia, ya que la campanya d'Alejandro va terminar en el Panyab. (Alguns erudits són de l'opinió que Alejandro va confinar la seua conquista als plans de Panyab per temor al poderós eixèrcit nanda).
Els nandas varen realisar una recolecció metòdica d'imposts per part de funcionaris regularment designats per al sistema administratiu. L'arques del regne varen ser omplides contínuament, l'abundància del Govern nanda era ben coneguda.
Els proyectes i canals de irrigaació varen ser construïts pels nanda. La possibilitat d'una estructura imperial basada en una economia essencialment agrària va començar a germinar en la ment de la població índia. Pero el desenroll adicional dels nanda va ser tallat breument per Chandra Gupta Mauria i el seu mentor Kautalia Chanakia.
Fi de la dinastia
[editar | editar còdic]Dhana Nanda va ser destronat per Chanakia en una batalla, per a després ser substituït per ChandraGupta Mauria, un jove aventurer.
Dhana Nanda va ser assessinat en l'any 321 a. C., lo que finalment va senyalar el advenimiento de l'era maurya.
Reis de la dinastia
[editar | editar còdic]- Majá Padma Nanda c. ¿424?-¿362 a. C.?[3]
- Pandhuka
- Panghupati
- Bhuta Pala
- Rastra Pala
- Govishanaka
- Dashasidhaka
- Kaivarta
- Dhana Nanda, o Argames (f. 321 a. C.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ cf. Diod. XVII.93.2; Curt. IX.2.3-4; Plut. "Alex". 62,3.
- ↑ Plutarch, Alexander. Pág.62
- ↑ F. E. Pargiter data la seua coronació en el 362 a. C. i R. K. Mookerji en el 364 a. C. Segons una tradició, va iniciar el seu regnat en el 450 a. C. i va morir en el 362 a. C.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dinastía Nanda» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.