Anga
Anga era un regne que va florir en el subcontinent indi oriental cap al sigle VI a. C. fins que va ser invadit per Magadha en eixe mateix sigle.
En el text budiste Angutara-nikaia li'l contava entre les «setze grans nacions» (sholásh majayanapadas). En el text yaina Viagña-pragñapti li'l menciona en la llista d'antigues yanapadas (‘nacions’).
En époques posteriors es menciona als angas com a persones d'orige «mixt».[1]
Nom sánscrito
[editar | editar còdic]- aṅga, en el sistema AITS (alfabet internacional per a la transliteraació del sánscrito).[2]
- अङ्ग, en escritura devanagari del sánscrito.[2]
- Pronunciació:
Dos etimologies
[editar | editar còdic]Segons el Majabhárata (1.104.53-54) ―text épico-religiós del sigle III a. C.― el nom Anga es va originar com epónimo del nom del príncip Anga, el fundador del regne, que era un bàrbar (algú que no va nàixer en el nort de l'Índia). Segons el Matsia-purana (48.19) era fill de Dánava Risabha (‘líder dels dimonis’).
Segons algunes escritures ―el Majabhárata i alguns Puranas―, el rei Bali Vaióchana, fill de Sutapa, no podia tindre fills. Llavors li va demanar a el sabio Dirghatamas, que ho beneïra en fills. El sabio li va dir que tindria cinc fills en la seua esposa, la reina Sudesna.[3] Els fills varen rebre els noms de Anga, Vanga, Kalinga, Sumha i Pundra.[4][5]
Més vesprada estos príncips varen fundar regnes als que varen posar els seus propis noms. El príncip Vanga va fundar el regne de Vanga (en la regió de l'actual Bangladés i part de l'estat indi de Bengala Occidental). El príncip Kalinga va fundar el regne de Kalinga, en la regió de l'actual estat indi d'Orissa i incloent els Sircars del nort.[6]
En canvi el Ramaiana (1.23.14) narra l'orige del nom Anga com el lloc a on el bell Kamadeva va ser cremat viu i descuartizado pel colérico deu Shiva. Els seus restants (anga significa ‘membres’) varen quedar dispersos en tota la regió.[7]
Història
[editar | editar còdic]
La primera menció d'un poble anga es produïx en el Atharva-veda (5.22.14) ―que és un dels texts més antics de l'Índia, de principis de l'I mileni a. C.― a on li'ls menciona aparentment com un poble despreciat junt en els magadhas, els gandharis i els muyavatas.
En el Garuda-purana (55.12), el Markandeia-purana (56.16-18) i el Visnu-dharmottara (1.9.4) es dividix als antics països yanapadas en nou regions, i s'ubica als angas, els kalingas, els vangas, els pundras (que ara són part de Bijar Oriental, Bengala Occidental i Bangladés), els vidarbhas i els vindia-vasis (habitants dels monts Vindhia) en la divisió Purva-Dakshina.
Alguns Puranas també enumeren a varis reis primerencs de Anga. El Maja-govinda-sutanta menciona al rei anga Dhatarata. Els texts yainas es referixen a Dadhi-Vajana, com a governant dels angas. Els Puranas i el Jari-vamsha ho representen com el fill i successor immediat de Anga, el fundador epónimo del regne. Tradicions yainas ho ubiquen al principi del sigle VI a. C.
Entre els vatsas i el regne de Anga vivien els magadhas, que al principi eren comparativament un poble dèbil. Una gran lluita va continuar entre els angas i els seus veïns de l'est. El Vidura-pandita-yataka descriu Rayagrija (la capital de la regió de Magadha) com la ciutat de Anga. El Majabhárata també es referix a un sacrifici realisat pel rei de Anga en el mont Visnupada (en la ciutat de Gaia). Açò indica que inicialment Anga havia conseguit anexar-se als magadhas, i per lo tant les seues fronteres s'estenien fins a la regió Matsia.
Este èxit de Angas no va durar molt temps. A mitan del sigle VI a. C., Bimbisara, el príncip hereu de Magadha, va matar a Brahma Datta, l'últim rei independent de Anga i es va apoderar de Champa. Bimbisara la va convertir en la seua capital i va governar com virrey del seu pare. A partir de llavors, Anga va convertir en una part integral del creixent imperi Magadha[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Segons el Bodhaiana-dharma-sutra.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Vore l'entrada अंग, áṅga, que es troba en el tercer rengló de la tercera columna de la pág. 7 [1] archivat en Wayback Machine. en el Sanskrit-English Dictionary del sanscritólogo britànic Monier Monier-Williams (1819-1899).
- ↑ Patil, Devendrakumar Rajaram: Cultural History from the «Vāyu Purāna». Nova Delhi: Motilal Banarsidass, 1946; pág. 46.
- ↑ Mitta, J. P.: History of Ancient Índia: from 7300 BC to 4250 BC. Atlantic Publishers & Dist., 2006. Consultat el 28 d'octubre de 2012.
- ↑ Dikshitar, V. R. Ramachandra: War in Ancient Índia. Genesis Publishing Pvt Ltd, 1999; pág. 53.
- ↑ Garg, Gaṅgā Rām: Encyclopaedia of the Hindu World, volum 1. Concept Publishing Company, 1992. Consultat el 28 d'octubre de 2012.
- ↑ Capítul 23 [2] archivat en Wayback Machine. del llibre 1 del «Balakanda» (la secció de l'infància del deu Branca) del Ramaiana.
- ↑ Fuller, Millard: «अंगिका», artícul en el The Voice of Anga Desh, publicat en el lloc web Angika. Consultat el 8 d'agost de 2012.
- ↑ Phai, 1996.
![[1]](https://web.archive.org/web//http://www.sanskrit-lexicon.uni-koeln.de/cgi-bin/monier/serveimg.pl?file=%2Fscans%2FMWScan%2FMWScanjpg%2Fmw0007-aghamAra.jpg){kind=link}
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anga» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.