Anca

Erro al crear miniatura:

Anca

Anca (del llatí natis) és cada una de les parts carnosas i redonejades situades en la part més baixa de l'esquena d'alguns animals, notablement alguns simis i humans. L'adjectiu nalgar designa lo relatiu o pertanyent a les anques. Una nalgada designa un colp donat o rebut en elles.

Està formada principalment per un conjunt de greix i de músculs denominats músculs glúteos que es formen del glúteo major, glúteo mig, glúteo menor i el tensor de la fascia llanda, dels quals el primer és normalment un dels més forts músculs del cos; les anques posseïxen una forma redonejada que és determinada per la sobreposición de teixit adiposo en la superfície externa del glúteo màxim. Les anques, ademés dels músculs glúteos, també es formen del piriforme, l'obturador extern, l'obturador intern, el bessó inferior i el bessó superior.

Etimologia

Anca és el terme anatòmic hispà utilisat per a denominar dita secció del cos que inclou un parell de formacions carnosas de teixit que se situen en una posició cabal a la regió sacra. El terme prové del llatí cult natis, utilisat per a referir-se a estes parts del cos; en el temps i l'intervenció del llatí vulgar, se li va agregar el sufix -ica, resultant en natica, que va evolucionar a nadiga, per a terminar en anca.

El terme glúteo és utilisat com un adjectiu en la terminologia anatòmica que fa referència als músculs que formen principalment estes estructures, el glúteo major, el glúteo mig i el glúteo menor. El terme glúteo és àmpliament utilisat dins del llenguage popular hispà com un eufemisme que substituïx la paraula anca; atres térmens populars inclouen: atrasser, pompes, pompis, cachas, derrier, posaderas, cul (malsonant en Llatinoamèrica), anques, asentaderas, coa (en Argentina i Colòmbia), petacas (en Mèxic), poto (en Bolívia, Chile i Perú), coa (en Veneçola), etc.

Anatomia

Erro al crear miniatura:

Glúteo major, mig i menor en vista superficial

Les anques estan formades principalment per un conjunt de músculs locals que es denominen en conjunt com a músculs glúteos. Els músculs glúteos comprenen quatre músculs importants que inclouen: múscul glúteo major (gluteus maximus), el múscul glúteo mig (gluteus medius), el múscul glúteo menor (gluteus minimus) i el múscul tensor de la fascia llanda (tensor fasciae latae). El glúteo major és un múscul estructural de gran força i resistència que es relaciona àmpliament en la posició bípeda i la postura erecta de l'humà, relacionat en atres factors com la modificació evolutiva de la pelvis. Les anques, ademés dels músculs glúteos, també es formen dels músculs glúteos interns i els músculs pèlvics com: el múscul piriforme, el múscul obturador extern, el múscul obturador intern, el múscul bessó inferior i el múscul bessó superior.

Erro al crear miniatura:

Esquema de l'ubicació i les insercions de només dos dels tres glúteos. A l'esquerra Glúteo Major, el més superficial dels tres. A la dreta s'observa el Glúteo Mig després de retirar el múscul superficial.

Les anques tenen una forma redonejada que es deu a la sobreposición de capes de teixit adiposo sobre la superfície externa del múscul glúteo màxim. El volum dels glúteos depén àmpliament de la cantitat de greix depositat en dita zona, lo que forma la protuberància redonejada que caracterisa a les anques, aplegant inclús a una condició mèdica denominada esteatopigia quan el greix acumulat en la zona resulta excedent dels paràmetros del volum estàndar. Per la presència de greix, les anques formen un plec divisori al que se li denomina regata glúteo (també denominat clavill horisontal glútea), localisat en la part superior del cuixa. Este plec és principalment apreciat quan s'adopta una posició completament recta en els membres inferiors, ya que, per la contracció muscular i al estiramiento de la pell, en una atra posició en la que els membres inferiors no estiguen completament rectes, resulta inapreciable. Les anques i els músculs glúteos estan separats de forma simètrica per una depressió que va des de la regió sacra fins al perineu, a esta depressió se li crida clavill interglútea (també coneguda anatómicamente com a clavill vertical glútea o clavill intergluteal). El clavill interglútea es caracterisa per dividir simétricamente les anques i per contindre l'ano, que al moment de la defecación en cuclillas, esta s'estén cap a abdós costats, permetent la correcta evacuació de les heces fecals.

La posició sexual edgariana en els homínits involucra a esta regió, el respal com tal ve de la tuberosidad isquiática, massa pertanyent a la part postero-inferior del os coxal, recoberta a la seua volta per una bursa serosa, que protegix contra la fricció als músculs immediats; el volum de les anques no intervé en la capacitat d'assentar-se. Els músculs dels glúteos eixercixen una funció important en el moviment de la pelvis, ya que estan units a esta. El creiximent de pelussa androgénico és possible en la superfície de les anques, aixina com en el clavill interglútea i al voltant de l'ano.

Les anques també eixercixen un paper en l'atracció sexual i el corteig animal; algunes espècies de simis com els papiones i els gibones posseïxen anques callosas i rojoses (denominades callosidades isquiáticas) que complixen l'objectiu de l'atracció de parella en l'espècie.

També complixen una funció estètica en lo que és l'harmonia corporal en esta regió i el coneiximent de la seua anatomia és necessari per a realisar les cirugia denominades "gluteoplastias".