Anex:Isòtops de molibdeno

Hi ha 33 isòtops coneguts de molibdeno (₄₂Mo) en una massa atòmica de 83 a 115, aixina com quatre isòmers nuclears metaestables. Sèt isòtops són produïts naturalment, en masses atòmiques de 92, 94, 95, 96, 97, 98 i 100. D'estos isòtops d'orige natural, sis (tots menys ¹⁰⁰Mo) mai han segut observats desintegrar-se, pero tots són teòricament capaços de fer-ho. Tots els isòtops inestables de molibdeno es desintegren en isòtops de zirconi, niobi, tecnecio i ruteni.

¹⁰⁰Mo és l'únic isòtop d'orige natural que no és estable. ¹⁰⁰Mo té un periodo de semidesintegración d'aproximadament 1 × 10¹⁹ i sofrix una doble desintegració beta en ¹⁰⁰Ru. El ⁹⁸Mo és l'isòtop més comú, que comprén el 24,14% de tot el molibdeno en la Terra. Els isòtops de molibdeno en número de 111 tenen tots semividas periodo de semidesintegración d'aproximadament 0,15 μs.

Llista d'isòtops

Símbol del nucleido	Z(p)	N(n)	Massa isotòpica (o)	Vida mija	Procés(s) de decaiguda(s)^[1]^{[n 1]}	Isòtop(s) fill(s)^{[n 2]}	Espin nuclear	Composició isotòpica representativa (fracció molar)	Ranc de variació natural (fracció molar)
Símbol del nucleido	Energia d'excitació			Vida mija	Procés(s) de decaiguda(s)^[1]^{[n 1]}	Isòtop(s) fill(s)^{[n 2]}	Espin nuclear	Composició isotòpica representativa (fracció molar)	Ranc de variació natural (fracció molar)
⁸³Mo	42	41	82.94874(54)#	23(19) ms [6(+30-3) ms]	β⁺	⁸³Nb	3/2−#
⁸³Mo	42	41	82.94874(54)#	23(19) ms [6(+30-3) ms]	β⁺, p \| ⁸²Zr		3/2−#
⁸⁴Mo	42	42	83.94009(43)#	3.8(9) ms [3.7(+10-8) s]	β⁺	⁸⁴Nb	0+
⁸⁵Mo	42	43	84.93655(30)#	3.2(2) s	β⁺	⁸⁵Nb	(1/2−)#
⁸⁶Mo	42	44	85.93070(47)	19.6(11) s	β⁺	⁸⁶Nb	0+
⁸⁷Mo	42	45	86.92733(24)	14.05(23) s	β⁺ (85%)	⁸⁷Nb	7/2+#
⁸⁷Mo	42	45	86.92733(24)	14.05(23) s	β⁺, p (15%)	⁸⁶Zr	7/2+#
⁸⁸Mo	42	46	87.921953(22)	8.0(2) min	β⁺	⁸⁸Nb	0+
⁸⁹Mo	42	47	88.919480(17)	2.11(10) min	β⁺	⁸⁹Nb	(9/2+)
^89mMo	387.5(2) keV			190(15) ms	TI	⁸⁹Mo	(1/2−)
⁹⁰Mo	42	48	89.913937(7)	5.56(9) h	β⁺	⁹⁰Nb	0+
^90mMo	2874.73(15) keV			1.12(5) µs			8+#
⁹¹Mo	42	49	90.911750(12)	15.49(1) min	β⁺	⁹¹Nb	9/2+
^91mMo	653.01(9) keV			64.6(6) s	TI (50.1%)	⁹¹Mo	1/2−
^91mMo	653.01(9) keV			64.6(6) s	β⁺ (49.9%)	⁹¹Nb	1/2−
⁹²Mo	42	50	91.906811(4)	Isòtop observablemente estable^{[n 3]}			0+	0.14649(106)
^92mMo	2760.46(16) keV			190(3) ns			8+
⁹³Mo	42	51	92.906813(4)	4,000(800) i	CE	⁹³Nb	5/2+
^93mMo	2424.89(3) keV			6.85(7) h	TI (99.88%)	⁹³Mo	21/2+
^93mMo	2424.89(3) keV			6.85(7) h	β⁺ (.12%)	⁹³Nb	21/2+
⁹⁴Mo	42	52	93.9050883(21)	Estable^{[n 4]}			0+	0.09187(33)
⁹⁵Mo^{[n 5]}	42	53	94.9058421(21)	Estable^{[n 4]}			5/2+	0.15873(30)
⁹⁶Mo	42	54	95.9046795(21)	Estable^{[n 4]}			0+	0.16673(30)
⁹⁷Mo^{[n 5]}	42	55	96.9060215(21)	Estable^{[n 4]}			5/2+	0.09582(15)
⁹⁸Mo^{[n 5]}	42	56	97.90540482(21)	Isòtop observablemente estable^{[n 6]}			0+	0.24292(80)
⁹⁹Mo^{[n 5]}^{[n 7]}	42	57	98.9077119(21)	2.7489(6) d	β⁻	^99mTc	1/2+
^99m1Mo	97.785(3) keV			15.5(2) µs			5/2+
^99m2Mo	684.5(4) keV			0.76(6) µs			11/2−
¹⁰⁰Mo^{[n 8]}^{[n 5]}	42	58	99.907477(6)	8.5(5)×10¹⁸ a	β⁻β⁻	¹⁰⁰Ru	0+	0.09744(65)
¹⁰¹Mo	42	59	100.910347(6)	14.61(3) min	β⁻	¹⁰¹Tc	1/2+
¹⁰²Mo	42	60	101.910297(22)	11.3(2) min	β⁻	¹⁰²Tc	0+
¹⁰³Mo	42	61	102.91321(7)	67.5(15) s	β⁻	¹⁰³Tc	(3/2+)
¹⁰⁴Mo	42	62	103.91376(6)	60(2) s	β⁻	¹⁰⁴Tc	0+
¹⁰⁵Mo	42	63	104.91697(8)	35.6(16) s	β⁻	¹⁰⁵Tc	(5/2−)
¹⁰⁶Mo	42	64	105.918137(19)	8.73(12) s	β⁻	¹⁰⁶Tc	0+
¹⁰⁷Mo	42	65	106.92169(17)	3.5(5) s	β⁻	¹⁰⁷Tc	(7/2−)
^107mMo	66.3(2) keV			470(30) ns			(5/2−)
¹⁰⁸Mo	42	66	107.92345(21)#	1.09(2) s	β⁻	¹⁰⁸Tc	0+
¹⁰⁹Mo	42	67	108.92781(32)#	0.53(6) s	β⁻	¹⁰⁹Tc	(7/2−)#
¹¹⁰Mo	42	68	109.92973(43)#	0.27(1) s	β⁻ (>99.9%)	¹¹⁰Tc	0+
¹¹⁰Mo	42	68	109.92973(43)#	0.27(1) s	β⁻, n (<.1%)	¹⁰⁹Tc	0+
¹¹¹Mo	42	69	110.93441(43)#	200# ms [>300 ns]	β⁻	¹¹¹Tc
¹¹²Mo	42	70	111.93684(64)#	150# ms [>300 ns]	β⁻	¹¹²Tc	0+
¹¹³Mo	42	71	112.94188(64)#	100# ms [>300 ns]	β⁻	¹¹³Tc
¹¹⁴Mo	42	72	113.94492(75)#	80# ms [>300 ns]			0+
¹¹⁵Mo	42	73	114.95029(86)#	60# ms [>300 ns]

↑ Abreujaments:
CE: Captura electrònica
TI: Transició isomérica
↑ Negreta per als isòtops estables, cursiva per als isòtops en vides miges més llargues que l'edat de l'univers
↑ Es creu que decau per β⁺β⁺ a ⁹²Zr en un periodo de semidesintegración major a 1.9×10²⁰ anys
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 Es creu que pot realisar fissió espontànea
↑ ^5,0 ^5,1 ^5,2 ^5,3 ^5,4 Productes de la fissió nuclear
↑ Es creu que decau per β⁻β⁻ a ⁹⁸Ru en un periodo de desintegració major a 1×10¹⁴ anys
↑ Usat per a produir el mèdicament útil radioisòtop ^99mTc
↑ Radioisòtop primoridal

Notes

Es coneixen mostres geològicament excepcionals en les que la composició isotòpica es troba fòra de l'interval indicat. L'incertitut en la massa atòmica pot excedir el valor declarat per a tals espècimen.
Els valors marcats en # no es deriven purament de les senyes experimentals, sino de les tendències sistemàtiques. Els espin d'assignació dèbils s'inclouen entre paréntesis.
Les incertituts es donen en forma concisa entre paréntesis despuix dels últims dígits. Els valors d'incertitut indiquen una desviació estàndar, llevat la composició isotòpica i el pes atòmic atòmic estàndart del IUPAC, que utilisen incertituts expandides.

Aplicacions

⁹⁹Mo es produïx comercialment per mig d'un intens bombardeig de neutrons d'un objectiu altament purificat de ²³⁵O, seguit ràpidament per l'extracció.^[2] S'utilisa com un radioisòtop pare en els generadors de ^99mTc per a produir el istropo fill, inclús de curta vida, ^99mTc, que s'utilisa en molts procediments mèdics.

Referències

↑ «Universal Nuclide Chart». nucleonica.
↑ Frank N. Von Hippel. “Feasibility of Eliminating the Use of Highly Enriched Uranium in the Production of Medical Radioisotopes”. Science & Global Security 14 (2 & 3): 151–162. doi:10.1080/08929880600993071. Recuperate le 26 de març de 2010.

Masses d'isòtops de:
- G. Audi (2003). “The NUBASE evaluation of nuclear and decay properties”. Nuclear Physics A 729: 3–128. doi:10.1016/j.nuclphysa.2003.11.001. Bibcode: 2003NuPhA.729....3A.
Composició isotòpica i masses atòmiques estàndar de:
- J. R. de Laeter (2003). “Atomic weights of the elements. Review 2000 (IUPAC Technical Report)”. Pure and Applied Chemistry 75 (6): 683–800. doi:10.1351/pac200375060683.

- M. E. Wieser (2006). “Atomic weights of the elements 2005 (IUPAC Technical Report)”. Pure and Applied Chemistry 78 (11): 2051–2066. doi:10.1351/pac200678112051. Summario simplificate.
Vida mija, Espin, i senyes d'isòmers seleccionats de les següents fonts.
- G. Audi (2003). “The NUBASE evaluation of nuclear and decay properties”. Nuclear Physics A 729: 3–128. doi:10.1016/j.nuclphysa.2003.11.001. Bibcode: 2003NuPhA.729....3A.
- National Nuclear Data Center. «NuDat 2.1 database». Brookhaven National Laboratory. Consultat el September 2005.
- N. E. Holden (2004). «Table of the Isotopes», D. R. Lide (ed.). CRC Handbook of Chemistry and Physics, 85th edició, CRC Press, Section 11. ISBN 978-0-8493-0485-9.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Isótopos de molibdeno» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[2] Abreujaments:
CE: Captura electrònica
TI: Transició isomérica

[3] Negreta per als isòtops estables, cursiva per als isòtops en vides miges més llargues que l'edat de l'univers

[4] Es creu que decau per β⁺β⁺ a ⁹²Zr en un periodo de semidesintegración major a 1.9×10²⁰ anys

[SF-5] 4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 Es creu que pot realisar fissió espontànea

[FP-6] 5,0 ^5,1 ^5,2 ^5,3 ^5,4 Productes de la fissió nuclear

[7] Es creu que decau per β⁻β⁻ a ⁹⁸Ru en un periodo de desintegració major a 1×10¹⁴ anys

[8] Usat per a produir el mèdicament útil radioisòtop ^99mTc

[9] Radioisòtop primoridal

[1] «Universal Nuclide Chart». nucleonica.

[10] Frank N. Von Hippel. “Feasibility of Eliminating the Use of Highly Enriched Uranium in the Production of Medical Radioisotopes”. Science & Global Security 14 (2 & 3): 151–162. doi:10.1080/08929880600993071. Recuperate le 26 de març de 2010.

[1]

[n 1]

[n 2]

[n 3]

[n 4]

[n 5]

[n 6]

[n 7]

[n 8]

[2]