Anex:Isòtops de niobi
El niobi natural (41Nb), està compost per un isòtop estable (93Nb). 93Nb és el nucleido teòric més llaugerament susceptible a la fissió espontànea, i encara que açò mai s'ha observat, fa que el niobi siga teòricament l'element més llauger sense isòtop estable. Els primers 40 elements (al zirconi) tenen tots a lo manco un nucleido estable susceptible en teoria solament a la desintegració del protón.
El radioisòtop més estable és de 92Nb, en un periodo de semidesintegración de 34,7 millons d'anys. Este nucleido és el radionúclit de més llarga vida de tots els elements que encara no ha segut detectat en la naturalea com un isòtop primordial.[1] (S'ha detectat el nucleido en el periodo de semidesintegración més llarc següent, 146Sm en vida mija de 68 millons d'anys, i per lo tant és primordial).
Els nucleidos de niobi de vida més llarga són 94Nb (periodo de semidesintegración: 20.300 anys), i 91Nb en un periodo de semidesintegración de 680 anys. També hi ha un estat meta a 31 keV la vida mija de la qual és de 16,13 anys. S'han caracterisat atres 20 radioisòtops. La majoria d'estos tenen periodos de semidesintegración menors de dos hores llevat 95Nb (35 dies), 96Nb (23.4 hores) i 90Nb (14.6 hores). El modo de decaiguda primària abans de 93Nb estable és la captura electrònica i el modo primari despuix és la desintegració beta en alguna emissió de neutrons que ocorre en 104Nb a 110Nb.
Només 95Nb (35 dies) i 97Nb (72 minuts) i isòtops més pesats (periodos de semidesintegración de segons) són productes de la fissió nuclear en cantitat significativa, ya que els atres isòtops són sombreados per isòtops estables o de molt llarga vida (93Zr). 95Nb és el producte de decaiguda de 95Zr (64 dies), de modo que la desaparició de 95Nb en el combustible nuclear usat és més llent de lo que s'esperaria del seu propi periodo de semidesintegración de 35 dies. Menudes cantitats d'atres isòtops poden produir-se com a productes de fissió directa.
Llista d'isòtops
[editar | editar còdic]| Símbol del nucleido |
Z(p) | N(n) | Massa isotòpica (o) |
Vida mija | Procés(s) de decaiguda(s)[2][n 1] |
Isòtop(s) fill(s)[n 2] |
Espin nuclear |
Composició isotòpica representativa (fracció molar) |
Ranc de variació natural (fracció molar) |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Energia d'excitació | |||||||||
| 81Nb | 41 | 40 | 80.94903(161)# | <44 ns | β+,
p | 80I |
3/2−# | |||
| p | 80Zr | ||||||||
| β+ | 81Zr | ||||||||
| 82Nb | 41 | 41 | 81.94313(32)# | 51(5) ms | β+ | 82Zr | 0+ | ||
| 83Nb | 41 | 42 | 82.93671(34) | 4.1(3) s | β+ | 83Zr | (5/2+) | ||
| 84Nb | 41 | 43 | 83.93357(32)# | 9.8(9) s | β+ (>99.9%) | 84Zr | 3+ | ||
| β+, p (<.1%) | 83I | ||||||||
| 84mNb | 338(10) keV | 103(19) ns | (5−) | ||||||
| 85Nb | 41 | 44 | 84.92791(24) | 20.9(7) s | β+ | 85Zr | (9/2+) | ||
| 85mNb | 759.0(10) keV | 12(5) s | (1/2−) | ||||||
| 86Nb | 41 | 45 | 85.92504(9) | 88(1) s | β+ | 86Zr | (6+) | ||
| 86mNb | 250(160)# keV | 56(8) s | β+ | 86Zr | high | ||||
| 87Nb | 41 | 46 | 86.92036(7) | 3.75(9) min | β+ | 87Zr | (1/2−) | ||
| 87mNb | 3.84(14) keV | 2.6(1) min | β+ | 87Zr | (9/2+)# | ||||
| 88Nb | 41 | 47 | 87.91833(11) | 14.55(6) min | β+ | 88Zr | (8+) | ||
| 88mNb | 40(140) keV | 7.8(1) min | β+ | 88Zr | (4−) | ||||
| 89Nb | 41 | 48 | 88.913418(29) | 2.03(7) h | β+ | 89Zr | (9/2+) | ||
| 89mNb | 0(30)# keV | 1.10(3) h | β+ | 89Zr | (1/2)− | ||||
| 90Nb | 41 | 49 | 89.911265(5) | 14.60(5) h | β+ | 90Zr | 8+ | ||
| 90m1Nb | 122.370(22) keV | 63(2) µs | 6+ | ||||||
| 90m2Nb | 124.67(25) keV | 18.81(6) s | TI | 90Nb | 4- | ||||
| 90m3Nb | 171.10(10) keV | <1 µs | 7+ | ||||||
| 90m4Nb | 382.01(25) keV | 6.19(8) ms | 1+ | ||||||
| 90m5Nb | 1880.21(20) keV | 472(13) ns | (11−) | ||||||
| 91Nb | 41 | 50 | 90.906996(4) | 680(130) a |
CE (99.98%) |
91Zr | 9/2+ | |||
| β+ (.013%) | 91Zr | ||||||||
| 91m1Nb | 104.60(5) keV | 60.86(22) d | TI (93%) | 91Nb | 1/2− | ||||
| CE (7%) | 91Zr | ||||||||
| β+ (.0028%) | 91Zr | ||||||||
| 91m2Nb | 2034.35(19) keV | 3.76(12) µs | (17/2−) | ||||||
| 92Nb | 41 | 51 | 91.907194(3) | 3.47(24)×107 a[n 3] | β+ (99.95%) | 92Zr | (7)+ | ||
| β− (.05%) | 92Mo | ||||||||
| 92m1Nb | 135.5(4) keV | 10.15(2) d | β+ | 92Zr | (2)+ | ||||
| 92m2Nb | 225.7(4) keV | 5.9(2) µs | (2)− | ||||||
| 92m3Nb | 2203.3(4) keV | 167(4) ns | (11−) | ||||||
| 93Nb | 41 | 52 | 92.9063781(26) | Estable[n 4] | 9/2+ | 1.0000 | |||
| 93mNb | 30.77(2) keV |
TI |
93Nb | 1/2− | |||||
| 94Nb | 41 | 53 | 93.9072839(26) |
β− |
94Mo | (6)+ | |||
| 94mNb | 40.902(12) keV | 6.263(4) min | TI (99.5%) | 94Nb | 3+ | ||||
| β− (.5%) | 94Mo | ||||||||
| 95Nb | 41 | 54 | 94.9068358(21) | 34.991(6) d | β− | 95Mo | 9/2+ | ||
| 95mNb | 235.690(20) keV | 3.61(3) d | TI (94.4%) | 95Nb | 1/2− | ||||
| β− (5.6%) | 95Mo | ||||||||
| 96Nb | 41 | 55 | 95.908101(4) | 23.35(5) h | β− | 96Mo | 6+ | ||
| 97Nb | 41 | 56 | 96.9080986(27) | 72.1(7) min | β− | 97Mo | 9/2+ | ||
| 97mNb | 743.35(3) keV | 52.7(18) s | TI | 97Nb | 1/2− | ||||
| 98Nb | 41 | 57 | 97.910328(6) | 2.86(6) s | β− | 98Mo | 1+ | ||
| 98mNb | 84(4) keV | 51.3(4) min | β− (99.9%) | 98Mo | (5+) | ||||
| TI (.1%) | 98Nb | ||||||||
| 99Nb | 41 | 58 | 98.911618(14) | 15.0(2) s | β− | 99Mo | 9/2+ | ||
| 99mNb | 365.29(14) keV | 2.6(2) min | β− (96.2%) | 99Mo | 1/2− | ||||
| TI (3.8%) | 99Nb | ||||||||
| 100Nb | 41 | 59 | 99.914182(28) | 1.5(2) s | β− | 100Mo | 1+ | ||
| 100mNb | 470(40) keV | 2.99(11) s | β− | 100Mo | (4+,5+) | ||||
| 101Nb | 41 | 60 | 100.915252(20) | 7.1(3) s | β− | 101Mo | (5/2#)+ | ||
| 102Nb | 41 | 61 | 101.91804(4) | 1.3(2) s | β− | 102Mo | 1+ | ||
| 102mNb | 130(50) keV | 4.3(4) s | β− | 102Mo | high | ||||
| 103Nb | 41 | 62 | 102.91914(7) | 1.5(2) s | β− | 103Mo | (5/2+) | ||
| 104Nb | 41 | 63 | 103.92246(11) | 4.9(3) s | β− (99.94%) | 104Mo | (1+) | ||
| β−, n (.06%) | 103Mo | ||||||||
| 104mNb | 220(120) keV | 940(40) ms | β− (99.95%) | 104Mo | high | ||||
| β−, n (.05%) | 103Mo | ||||||||
| 105Nb | 41 | 64 | 104.92394(11) | 2.95(6) s | β− (98.3%) | 105Mo | (5/2+)# | ||
| β−, n (1.7%) | 104Mo | ||||||||
| 106Nb | 41 | 65 | 105.92797(21)# | 920(40) ms | β− (95.5%) | 106Mo | 2+# | ||
| β−, n (4.5%) | 105Mo | ||||||||
| 107Nb | 41 | 66 | 106.93031(43)# | 300(9) ms | β− (94%) | 107Mo | 5/2+# | ||
| β−, n (6%) | 106Mo | ||||||||
| 108Nb | 41 | 67 | 107.93484(32)# | 0.193(17) s | β− (93.8%) | 108Mo | (2+) | ||
| β−, n (6.2%) | 107Mo | ||||||||
| 109Nb | 41 | 68 | 108.93763(54)# | 190(30) ms | β− (69%) | 109Mo | 5/2+# | ||
| β−, n (69%) | 108Mo | ||||||||
| 110Nb | 41 | 69 | 109.94244(54)# | 170(20) ms | β− (60%) | 110Mo | 2+# | ||
| β−, n (40%) | 109Mo | ||||||||
| 111Nb | 41 | 70 | 110.94565(54)# | 80# ms [>300 ns] | 5/2+# | ||||
| 112Nb | 41 | 71 | 111.95083(75)# | 60# ms [>300 ns] | 2+# | ||||
| 113Nb | 41 | 72 | 112.95470(86)# | 30# ms [>300 ns] | 5/2+# | ||||
- ↑ Abreujaments:
CE: Captura electrònica
TI: Transició isomérica - ↑ Negreta per als isòtops estables, cursiva per als isòtops en vides miges més llargues que l'edat de l'univers
- ↑ Semivida més llarga de tots els radioisòtops no primaris
- ↑ Teòricament capaç de realisar fissió espontànea, el nucleido més llauger capaç
Notes
[editar | editar còdic]- Els valors marcats en # no es deriven purament de les senyes experimentals, sino de les tendències sistemàtiques. Els espin d'assignació dèbils s'inclouen entre paréntesis.
- Les incertituts es donen en forma concisa entre paréntesis despuix dels últims dígits. Els valors d'incertitut indiquen una desviació estàndar, llevat la composició isotòpica i el pes atòmic atòmic estàndart del IUPAC, que utilisen incertituts expandides.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Hi ha molts radioisòtops de vida més curta en la naturalea, pero tots són cosmogénicos o radiogénicos
- ↑ «Universal Nuclide Chart». nucleonica.
- Masses d'isòtops de:
- G. Audi (2003). “The NUBASE evaluation of nuclear and decay properties”. Nuclear Physics A 729: 3–128. doi:. Bibcode: 2003NuPhA.729....3A.
- Composició isotòpica i masses atòmiques estàndar de:
- J. R. de Laeter (2003). “Atomic weights of the elements. Review 2000 (IUPAC Technical Report)”. Pure and Applied Chemistry 75 (6): 683–800. doi:.
- M. E. Wieser (2006). “Atomic weights of the elements 2005 (IUPAC Technical Report)”. Pure and Applied Chemistry 78 (11): 2051–2066. doi:. Summario simplificate.
- Vida mija, Espin, i senyes d'isòmers seleccionats de les següents fonts.
- G. Audi (2003). “The NUBASE evaluation of nuclear and decay properties”. Nuclear Physics A 729: 3–128. doi:. Bibcode: 2003NuPhA.729....3A.
- National Nuclear Data Center. «NuDat 2.1 database». Brookhaven National Laboratory. Consultat el September 2005.
- N. E. Holden (2004). «Table of the Isotopes», D. R. Lide (ed.). CRC Handbook of Chemistry and Physics, 85th edició, CRC Press, Section 11. ISBN 978-0-8493-0485-9.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Isótopos de niobio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.