Anex:Isòtops de prometio
El prometio (61Pm) és un element sintètic, llevat en cantitats mínimes com a producte de la fissió espontànea d'[[238O|Urani 238]] i [[235O|Urani-235]]i la desintegració alfa de 151Eu, i per lo tant no es pot donar un pes atòmic estàndart. Com tots els elements artificials, no té isòtops estables. Va ser sintetisat per primera volta en 1945.
Trentahuit radioisòtops s'han caracterisat, sent el més estable de 145P. m. en un periodo de semidesintegración de 17,7 anys, 146P. m. en un periodo de semidesintegración de 5,53 anys i 147P. m. en un periodo de semidesintegración de 2,6234 anys. Tots els isòtops radioactivos restants tenen periodos de semidesintegración menors de 365 dies, i la majoria d'estos tenen periodos de semidesintegración de menys de 30 segons. Este element també té 18 estats fique, sent el més estable 148mP. m. (t1/2 41,29 dies), 152m2Pm (t1/2 13,8 minuts) i 152mPm (t1/2 7,52 minuts).
Els isòtops de prometio varien en pes atòmic de 125,95752 o (126Pm) a 162,95368 o (163Pm). El modo de desintegració primari abans de l'isòtop de vida més llarga, 145Pm, és la captura electrònica, i el modo primari despuix és la desintegració beta. Els productes de descomposició primària abans de 145Pm són isòtops de neodimi i els productes primaris despuix són isòtops de samari.
Estabilitat dels isòtops de prometio
[editar | editar còdic]El prometio és un dels dos elements dels primers 82 elements que no tenen isòtops estables; l'atre és tecnecio (Z=43). Est és un efecte que ocorre rarament del model de gota líquida.
Prometio 147
[editar | editar còdic]El prometio 147 té una vida mija de 2,62 anys, i és un producte de fissió produït en reactors nuclears a través de la desintegració beta del neodimi 147. Els isòtops 142Nd, 142Nd, 143Nd, 144Nd, 145Nd, 146Nd, 148Nd i 150Nd són estables o casi iguals, per lo que els isòtops de prometio en eixes masses no poden produir-se per desintegració beta i, per lo tant, no són productes de fissió en cantitats significatives. 149Nd i 151Nd tenen vides miges de sol 53,08 i 28,40 hores, per lo que no es troben en el combustible nuclear gastat que s'ha gelat durant mesos o anys.
Taula d'isòtops
[editar | editar còdic]| Símbol del nucleido |
Z(p) | N(n) | Massa isotòpica (o) |
Vida mija | Método(s) de decaiguda[1][n 1] |
Isòtop(s) fill(s)[n 2] |
Espin nuclear |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Energia d'excitació | |||||||
| 126Pm | 61 | 65 | 125.95752(54)# | 0.5# s | |||
| 127Pm | 61 | 66 | 126.95163(64)# | 1# s | 5/2+# | ||
| 128Pm | 61 | 67 | 127.94842(43)# | 1.0(3) s | β+ | 128Nd | 6+# |
| p | 127Nd | ||||||
| 129Pm | 61 | 68 | 128.94316(43)# | 3# s [>200 ns] | β+ | 129Nd | 5/2+# |
| 130Pm | 61 | 69 | 129.94045(32)# | 2.6(2) s | β+ | 130Nd | (5+,6+,4+) |
| β+, p (rare) | 129Pr | ||||||
| 131Pm | 61 | 70 | 130.93587(21)# | 6.3(8) s | β+,
p | 130Pr |
5/2+# | |
| β+ | 131Nd | ||||||
| 132Pm | 61 | 71 | 131.93375(21)# | 6.2(6) s | β+ | 132Nd | (3+) |
| β+, p (5×10−5%) | 131Pr | ||||||
| 133Pm | 61 | 72 | 132.92978(5) | 15(3) s | β+ | 133Nd | (3/2+) |
| 133mPm | 130.4(10) keV | 10# s | β+ | 133Nd | (11/2−) | ||
| TI | 133Pm | ||||||
| 134Pm | 61 | 73 | 133.92835(6) | 22(1) s | β+ | 134Nd | (5+) |
| 134mPm | 0(100)# keV | 5 s | IT | 134Pm | (2+) | ||
| 135Pm | 61 | 74 | 134.92488(6) | 49(3) s | β+ | 135Nd | (5/2+,3/2+) |
| 135mPm | 50(100)# keV | 40(3) s | β+ | 135Nd | (11/2−) | ||
| 136Pm | 61 | 75 | 135.92357(8) | 107(6) s | β+ | 136Nd | (5−) |
| 136mPm | 130(120) keV | 47(2) s | β+ | 136Nd | (2+) | ||
| 137Pm | 61 | 76 | 136.920479(14) | 2# min | β+ | 137Nd | 5/2+# |
| 137mPm | 150(50) keV | 2.4(1) min | β+ | 137Nd | 11/2− | ||
| 138Pm | 61 | 77 | 137.919548(30) | 10(2) s | β+ | 138Nd | 1+# |
| 138mPm | 30(30) keV | 3.24(5) min | β+ | 138Nd | 5−# | ||
| 139Pm | 61 | 78 | 138.916804(14) | 4.15(5) min | β+ | 139Nd | (5/2)+ |
| 139mPm | 188.7(3) keV | 180(20) ms | TI (99.83%) | 139Pm | (11/2)− | ||
| β+ (0.17%) | 139Nd | ||||||
| 140Pm | 61 | 79 | 139.91604(4) | 9.2(2) s | β+ | 140Nd | 1+ |
| 140mPm | 420(40) keV | 5.95(5) min | β+ | 140Nd | 8− | ||
| 141Pm | 61 | 80 | 140.913555(15) | 20.90(5) min | β+ | 141Nd | 5/2+ |
| 141m1Pm | 628.40(10) keV | 630(20) ns | 11/2− | ||||
| 141m2Pm | 2530.9(5) keV | >2 µs | |||||
| 142Pm | 61 | 81 | 141.912874(27) | 40.5(5) s | β+ | 142Nd | 1+ |
| 142mPm | 883.17(16) keV | 2.0(2) ms | IT | 142Pm | (8)− | ||
| 143Pm | 61 | 82 | 142.910933(4) | 265(7) d | β+ | 143Nd | 5/2+ |
| 144Pm | 61 | 83 | 143.912591(3) | 363(14) d | β+ | 144Nd | 5− |
| 144m1Pm | 840.90(5) keV | 780(200) ns | (9)+ | ||||
| 144m2Pm | 8595.8(22) keV | 2.7 µs | (27+) | ||||
| 145Pm | 61 | 84 | 144.912749(3) | 17.7(4) i | CE | 145Nd | 5/2+ |
| α (2.8×10−7%) | 141Pr | ||||||
| 146Pm | 61 | 85 | 145.914696(5) | 5.53(5) i | CE (66%) | 146Nd | 3− |
| β− (34%) | 146Sm | ||||||
| 147Pm[n 3] | 61 | 86 | 146.9151385(26) | 2.6234(2) i | β− | 147Sm | 7/2+ |
| 148Pm | 61 | 87 | 147.917475(7) | 5.368(2) d | β− | 148Sm | 1− |
| 148mPm | 137.9(3) keV | 41.29(11) d | β− (95%) | 148Sm | 5−,6− | ||
| TI (5%) | 148Pm | ||||||
| 149Pm[n 3] | 61 | 88 | 148.918334(4) | 53.08(5) h | β− | 149Sm | 7/2+ |
| 149mPm | 240.214(7) keV | 35(3) µs | 11/2− | ||||
| 150Pm | 61 | 89 | 149.920984(22) | 2.68(2) h | β− | 150Sm | (1−) |
| 151Pm[n 3] | 61 | 90 | 150.921207(6) | 28.40(4) h | β− | 151Sm | 5/2+ |
| 152Pm | 61 | 91 | 151.923497(28) | 4.12(8) min | β− | 152Sm | 1+ |
| 152m1Pm | 140(90) keV | 7.52(8) min | 4− | ||||
| 152m2Pm | 250(150)# keV | 13.8(2) min | (8) | ||||
| 153Pm | 61 | 92 | 152.924117(12) | 5.25(2) min | β− | 153Sm | 5/2− |
| 154Pm | 61 | 93 | 153.92646(5) | 1.73(10) min | β− | 154Sm | (0,1) |
| 154mPm | 120(120) keV | 2.68(7) min | β− | 154Sm | (3,4) | ||
| 155Pm | 61 | 94 | 154.92810(3) | 41.5(2) s | β− | 155Sm | (5/2−) |
| 156Pm | 61 | 95 | 155.93106(4) | 26.70(10) s | β− | 156Sm | 4− |
| 157Pm | 61 | 96 | 156.93304(12) | 10.56(10) s | β− | 157Sm | (5/2−) |
| 158Pm | 61 | 97 | 157.93656(14) | 4.8(5) s | β− | 158Sm | |
| 159Pm | 61 | 98 | 158.93897(21)# | 1.47(15) s | β− | 159Sm | 5/2−# |
| 160Pm | 61 | 99 | 159.94299(32)# | 2# s | β− | 160Sm | |
| 161Pm | 61 | 100 | 160.94586(54)# | 700# ms | β− | 161Sm | 5/2−# |
| 162Pm | 61 | 101 | 161.95029(75)# | 500# ms | β− | 162Sm | |
| 163P. m. | 61 | 102 | 162.95368(86)# | 200# ms | β− | 163Sm | 5/2−# |
- ↑ Abreujaments:
CE: Captura electrònica
TI: Transició isomérica - ↑ Negreta per als isòtops estables, negreta i cursiva per a isòtops en vides miges majors a l'edat de l'univers
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Productes de la fissió nuclear
Notes
[editar | editar còdic]- Els valors marcats en # no es deriven purament de les senyes experimentals, sino de les tendències sistemàtiques. Els espin d'assignació dèbils s'inclouen entre paréntesis.
- Les incertituts es donen en forma concisa entre paréntesis despuix dels últims dígits. Els valors d'incertitut indiquen una desviació estàndar, llevat la composició isotòpica i el pes atòmic atòmic estàndart del IUPAC, que utilisen incertituts expandides.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Universal Nuclide Chart». nucleonica.
- Masses d'isòtops de:
- G. Audi (2003). “The NUBASE evaluation of nuclear and decay properties”. Nuclear Physics A 729: 3–128. doi:. Bibcode: 2003NuPhA.729....3A.
- Composició isotòpica i masses atòmiques estàndar de:
- J. R. de Laeter (2003). “Atomic weights of the elements. Review 2000 (IUPAC Technical Report)”. Pure and Applied Chemistry 75 (6): 683–800. doi:.
- M. E. Wieser (2006). “Atomic weights of the elements 2005 (IUPAC Technical Report)”. Pure and Applied Chemistry 78 (11): 2051–2066. doi:. Summario simplificate.
- Vida mija, Espin, i senyes d'isòmers seleccionats de les següents fonts.
- G. Audi (2003). “The NUBASE evaluation of nuclear and decay properties”. Nuclear Physics A 729: 3–128. doi:. Bibcode: 2003NuPhA.729....3A.
- National Nuclear Data Center. «NuDat 2.1 database». Brookhaven National Laboratory. Consultat el September 2005.
- N. E. Holden (2004). «Table of the Isotopes», D. R. Lide (ed.). CRC Handbook of Chemistry and Physics, 85th edició, CRC Press, Section 11. ISBN 978-0-8493-0485-9.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Isótopos de prometio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.