Anar al contingut

Anex:Isòtops de wolframio

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Els isòtops naturals de wolframio (conegut també com tungsteno) consistixen de 4 isòtops estables (182W, 183W, 184W, i 186W) i un que la seua vida mija és extremadament llarga, es tracta de el 180W, en una vida mija d'1.8 ± 0.2 Exa-anys (1018 anys). En promig, dos desintegracions alfa de 180W es produïxen per gram de wolframio natural cada any.

S'han caracterisat 33 radioisòtops de wolframio en números másicos que van des de 157 a 194, dels quals els més estables són 181W en una vida mija de 121.2 dies, 185W en 75.1 dies, 188W en 69.4 dies i 178W en 21.6 dies. Tots els demés radioisòtops tenen vides miges de menys de 24 hores, i la majoria de menys de 8 minuts. El wolframio també té 11 fique estats en número 158 i 179, atres 3 fique estats en número 180, 2 en 183, 185, 186 i un atre en 190, sent el més estable d'ells 179m1W (t½ 6.4 minuts).

Massa atòmica estàndar : 47.867(1) o

símbol
del nucleido
Z(p) N(n)  
massa isotòpica (o)
 
vida mija[n 1] método(s) de
decaiguda(s)[1][n 2]
isòtop(s)
fills(s)[n 3]
espin
nuclear
Composició
isótopica
representativa
(fracció molar)
ranc de variació
natural
(fracció molar)
energia d'excitació
158W 74 84 157.97456(54)# 1.37(17) ms α 154Hf 0+
158mW 1889(8) keV 143(19) µs 8+
159W 74 85 158.97292(43)# 8.2(7) ms α (82%) 155Hf 7/2-#
β+ (18%) 159Ta
160W 74 86 159.96848(22) 90(5) ms α (87%) 156Hf 0+
β+ (14%) 160Ta
161W 74 87 160.96736(21)# 409(16) ms α (73%) 157Hf 7/2-#
β+ (23%) 161Ta
162W 74 88 161.963497(19) 1.36(7) s β+ (53%) 162Ta 0+
α (47%) 158Hf
163W 74 89 162.96252(6) 2.8(2) s β+ (59%) 163Ta 3/2-#
α (41%) 159Hf
164W 74 90 163.958954(13) 6.3(2) s β+ (97.4%) 164Ta 0+
α (2.6%) 160Hf
165W 74 91 164.958280(27) 5.1(5) s β+ (99.8%) 165Ta 3/2-#
α (.2%) 161Hf
166W 74 92 165.955027(11) 19.2(6) s β+ (99.96%) 166Ta 0+
α (.035%) 162Hf
167W 74 93 166.954816(21) 19.9(5) s β+ (>99.9%) 167Ta 3/2-#
α (<.1%) 163Hf
168W 74 94 167.951808(17) 51(2) s β+ (99.99%) 168Ta 0+
α (.0319%) 164Hf
169W 74 95 168.951779(17) 76(6) s β+ 169Ta (5/2-)
170W 74 96 169.949228(16) 2.42(4) min β+(99%) 170Ta 0+
α (1%) 166Hf
171W 74 97 170.94945(3) 2.38(4) min β+ 171Ta (5/2-)
172W 74 98 171.94729(3) 6.6(9) min β+ 172Ta 0+
173W 74 99 172.94769(3) 7.6(2) min β+ 173Ta 5/2-
174W 74 100 173.94608(3) 33.2(21) min β+ 174Ta 0+
175W 74 101 174.94672(3) 35.2(6) min β+ 175Ta (1/2-)
176W 74 102 175.94563(3) 2.5(1) h CE 176Ta 0+
177W 74 103 176.94664(3) 132(2) min β+ 177Ta 1/2-
178W 74 104 177.945876(16) 21.6(3) d CE 178Ta 0+
179W 74 105 178.947070(17) 37.05(16) min β+ 179Ta (7/2)-
179m1W 221.926(8) keV 6.40(7) min TI (99.72%) 179W (1/2)-
β+ (.28%) 179Ta
179m2W 1631.90(8) keV 390(30) ns (21/2+)
179m3W 3348.45(16) keV 750(80) ns (35/2-)
180W[n 4] 74 106 179.946704(4) 1.8(0.2)&claves;1018 a α 176Hf 0+ 0.0012(1)
180m1W 1529.04(3) keV 5.47(9) ms TI 180W 8-
180m2W 3264.56(21) keV 2.33(19) µs 14-
181W 74 107 180.948197(5) 121.2(2) d CE 181Ta 9/2+
182W 74 108 181.9482042(9) Aparentment estable [n 5] 0+ 0.2650(16)
183W 74 109 182.9502230(9) Aparentment estable [n 6] 1/2- 0.1431(4)
183mW 309.493(3) keV 5.2(3) s TI 183W 11/2+
184W 74 110 183.9509312(9) Aparentment estable [n 7] 0+ 0.3064(2)
185W 74 111 184.9534193(10) 75.1(3) d β- 185Re 3/2-
185mW 197.43(5) keV 1.597(4) min TI 185W 11/2+
186W 74 112 185.9543641(19) Aparentment estable [n 8] 0+ 0.2843(19)
186m1W 1517.2(6) keV 18(1) µs (7-)
186m2W 3542.8(21) keV >3 ms (16+)
187W 74 113 186.9571605(19) 23.72(6) h β- 187Re 3/2-
188W 74 114 187.958489(4) 69.78(5) d β- 188Re 0+
189W 74 115 188.96191(21) 11.6(3) min β- 189Re (3/2-)
190W 74 116 189.96318(18) 30.0(15) min β- 190Re 0+
190mW 2381(5) keV <3.1 ms (10-)
191W 74 117 190.96660(21)# 20# s
[>300 ns]
3/2-#
192W 74 118 191.96817(64)# 10# s
[>300 ns]
0+
  1. Negreta per als isòtops per als isòtops en vida mija més llarga que l'edat de l'univers (casi estables)
  2. Abreujaments:
    CE: Captura electrònica
    TI: Transició isomérica
  3. Negreta per als isòtops estables, negreta i cursiva per als isòtops casi estables (vida mija més llarga que l'edat de l'univers)
  4. Radionucleido primordial
  5. Es creu que experimenten decaiguda α a 178Hf en una vida mija damunt d'1.70×1020 anys
  6. Es creu que experimenten decaiguda α a 179Hf en una vida mija damunt de 80×1018 anys
  7. Es creu que experimenten decaiguda α a 180Hf en una vida mija damunt de 180×1018 anys
  8. Es creu que experimenten decaiguda α a 182Hf en una vida mija per damunt de 4.1×1018 anys
  • Els valors marcats en # no han segut obtinguts directament a partir de senyes experimentals sino que, en part, provenen d'extrapolacions de tendències. Els valors d'espin que han segut assignats per mig d'arguments sense la solidea suficient es troben escrits entre paréntesis.
  • Les incertituts es donen en forma concisa entre paréntesis despuix dels últims dígits corresponents. Els valors d'incertitut denoten una desviació estàndar, a excepció de la composició isotòpica i la massa atòmica estàndar de la IUPAC que utilisen incertituts expandides.

Referències

[editar | editar còdic]
  • Masses d'isòtops de:
    • G. Audi, A. H. Wapstra, C. Thibault, J. Blachot and O. Bersillon(2003).729
3–128.doi:10.1016/j.nuclphysa.2003.11.001.
  • Composició isotòpica i masses atòmiques estàndar de:
    • J. R. de Laeter, J. K. Böhlke, P. De Bièvre, H. Hidaka, H. S. Peiser, K. J. R. Rosman and P. D. P. Taylor(2003).75(6)
683–800.doi:10.1351/pac200375060683.
2051–2066.doi:10.1351/pac200678112051.
  • Vida mija, Espin, i senyes d'isòmers seleccionats de les següents fonts:
    • G. Audi, A. H. Wapstra, C. Thibault, J. Blachot and O. Bersillon(2003).729
3–128.doi:10.1016/j.nuclphysa.2003.11.001.


Referències

[editar | editar còdic]