Anex:Patrimoni de la Humanitat en Pakistan
| Archiu:Flag of caps block 0 .svg | Archiu:Flag of Pakistan.svg |
Bens culturals i naturals
[editar | editar còdic]Pakistan conta actualment en els següents llocs declarats com Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco:
| Archiu:Mohenjodaro - view of the stupa mound. caps block 1 | Ruïnes arqueològiques de Mohenjo-Daro |
| Be cultural inscrit en 1980. | |
| Localisació: Sind | |
Este lloc alberga les ruïnes d'una immensa ciutat de la vall del Indo, construïda totalment en atobó en el tercer mileni a.C. La acrópolis erigida sobre enormes terraplens, les muralles i la rigorosa planificació del traçat de la ciutat baixa atesten l'existència d'un urbanisme primerenc estrictament planificat. (UNESCO/BPI)[1]
|
| Archiu:Jaulian. caps block 9 | Taxila |
| Be cultural inscrit en 1980. | |
| Localisació: Punjab | |
Des de la construcció de l'antiquíssim túmulo neolític de Saraikala fins a l'edificació de la ciutat de Sirsukh en el sigle I d. C., passant per l'erecció de les muralles de Sirkap en el sigle II a.C., el lloc de Taxila ilustra les etapes de desenroll urbà d'una ciutat de la vall del Indo somesa successivament a l'influència de Pèrsia, Grècia i l'Àsia Central. Des del sigle V a.C. fins al sigle II d.C. va ser, ademés, sèu d'un important centre d'ensenyança budista. (UNESCO/BPI)[2]
|
| Archiu:Takht-e-bahi.jpg | Ruïnes budistes de Takht-i-Bahi i vestigis de Sahr-i-Bahlol |
| Be cultural inscrit en 1980. | |
| Localisació: Frontera del Noroest | |
El conjunt monástico budiste de Takht-i-Bahi (Tro dels orígens) es va fundar a principis del sigle I. El seu emplaçament en el cim d'un alt cerro li va salvar de les invasions successives de la regió, la qual cosa explica el seu bon estat de conservació. En les seues rodalies es troben les ruïnes de Sahr-i-Bahlol, una chicoteta ciutat fortificada d'eixa mateixa época. (UNESCO/BPI)[3]
|
| Archiu:Caps block 29 Thatta asv2020-02 img20 Makli Necropolis.jpg | Monuments històrics en Makli, Thatta |
| Be cultural inscrit en 1981. | |
| Localisació: Sind | |
Capital de tres dinasties successives, abans de caure baix la dominació dels emperadors mogoles de Delhi, la ciutat de Thatta es va embellir contínuament entre els sigles XIV i XVIII. Els vestigis d'esta urbs i de la seua necròpolis són un testimoni excepcional de la civilisació del Sind. (UNESCO/BPI)[4]
|
| Archiu:Alamgiri Gate.jpg | Fort i Jardins de Shalimar en Lahore |
| Be cultural inscrit en 1981. | |
| Localisació: Punjab | |
Este lloc comprén dos obres mestres del periodo d'apogeu de la civilisació mogol, en temps de l'emperador Sha Jahan. El fort de Lahore tanca en les seues muralles un conjunt de palaus i mesquites de marbre ornamentados en mosaics i dorats. En les rodalies de la ciutat, els esplèndits jardins de Shalamar, escalonats en tres terrats, oferixen un eixemple inigualable de refinament artístic en els seus pabellons, cascades i vasts estanys. (UNESCO/BPI)[5]
|
| Archiu:Rohtas Fort Gate.jpg | Fort de Rohtas |
| Be cultural inscrit en 1997. | |
| Localisació: Punjab | |
Despuix de derrotar a l'emperador mogol Humayun, en 1541, Sher Sha Suri va ordenar construir un conjunt de fortificacions en Rothas, un lloc estratègic situat en el nort de l'actual territori de Pakistan. Este fort, cridat Qila Rohtas, mai va ser conquistat i va permanéixer intacte fins als nostres dies. La fortificació principal és una muralla de més de quatre quilómetros de perímetro dotada de bastions i portes monumentals. Este fort constituïx un eixemple excepcional de l'antiga arquitectura militar musulmana en esta regió d'Àsia. (UNESCO/BPI)[6]
|
| Localisació del Patrimoni de la Humanitat en Pakistan. |
Patrimoni cultural immaterial
[editar | editar còdic]Actualment Pakistan té dos elements inscrits en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial:
| Archiu:Celebration of Nowruz shared by several countries, Afghanistan, Azerbaijan, Russian Federation, Kazakhstan, Uzbekistan, Pakistan and Turkey..jpg | El Novruz o Nowrouz, Nooruz, Navruz, Nauroz i Nevruz (Festivitat de l'Any Nou) |
| Be immaterial inscrit en 2009, estés en 2016.[7] | |
| Este element és compartit en Plantilla:AFG, Plantilla:AZE, Archiu:Flag of India.png, Plantilla:IRN, Plantilla:IRQ, link=|20px Kazajistán, Plantilla:KGZ, Plantilla:TJK, Plantilla:TKM, Plantilla:UZB i Archiu:Flag of Turquía.png | |
La festivitat de l'Any Nou sol ser una efeméride en la que les persones expressen els seus desijos de prosperitat i renove de les seues vides. En numeroses regions d'Afganistan, Azerbaiyan, Índia, Iran, Iraq, Kazajstán, Kirguizistan, Pakistan, Tadjikistan, Turkmenistan, Turquia i Uzbekistan, este acontenyiment se celebra el 21 de març i rep les denominacions Nauryz, Navruz, Nawruz, Nevruz, Novruz, Nowruz o Nuruz, que tenen la mateixa significació de “dia nou” en les distintes llengües d'eixos països. Durant unes dos semanes tenen lloc diverses celebracions de ritos, cerimònies i events culturals. Una important costum tradicional característica d'este periodo és la de reunir-se per a menjar en la família i aplegats entorn a una taula ornada en objectes que simbolisen la purea, la lluminositat, la vida i la prosperitat. Els participants en les celebracions s'engalanen en penyores de vestir noves i visiten als seus veïns i parents, especialment als més vells. També es fan regals –sobretot als chiquets– que solen consistir en objectes fabricats per artesans. En esta festivitat de l'Any Nou es representen espectàculs galliponters de música i dansa, se celebren ritos de l'aigua i el fòc en públic, s'organisen competicions de deports tradicionals i es fabriquen diversos objectes artesanals. Totes estes costums tradicionals, que les generacions de més edat transmeten a les més jóvens per mig de l'observació i la participació en elles, contribuïxen a fomenten la diversitat cultural i la tolerància, aixina com a enfortir el sentiment de solidaritat i les relacions pacífiques en les comunitats. (UNESCO/BPI)[7]
|
| Archiu:Berkut awaits the hunt. (3968887082).jpg | La cetreria, un patrimoni humà viu |
| Be immaterial inscrit en 2011 (ampliat en 2012 i 2016).[8] | |
| Este element és compartit en 'Plantilla:GER, Plantilla:SAU, class=notpageimage noviewer|border|link=|20px Austria, class=notpageimage noviewer|border|link=|20px Bélgica, Plantilla:QAT, Plantilla:KOR, Plantilla:UAE, Archiu:Flag of Spain.svg Espanya
, França FRA, Plantilla:HUN, Itàlia ITA, link=|20px Kazajistán, Plantilla:MAR, Plantilla:MNG, Plantilla:POR, Plantilla:CZE i Plantilla:SYR | |
En un principi, l'home va utilisar l'art de la cetreria per a procurar-se aliments, pero la seua evolució posterior va fer que hui en dia estiga vinculat principalment a la conservació de la naturalea, al patrimoni cultural i a les activitats socials de les comunitats. De conformitat en les seues tradicions i principis ètics, els cetreros domen, alimenten i adestren per al vol aus d'assut –halcónidos, i també àguiles i acipítridos–, creant un víncul en elles i convertint-se en els seus principals protectors. Practicat en molts països de tot lo món, l'art de la cetreria pot presentar algunes variants pràctiques –per eixemple, en els equipaments utilisats– pero els seus métodos són sempre anàlecs. Els cetreros es consideren un grup específic. A voltes viagen junts durant semanes, caçant i contant-se després mútuament les vicissituts de cada jornada en les velades que organisen. Consideren que la cetreria els unix al passat, especialment quan pertanyen a comunitats en les que este art representa un dels seus últims vínculs en el mig ambient natural i la seua cultura tradicional. Les pràctiques i coneiximents relacionats en este element del patrimoni cultural immaterial es transmeten de generació en generació en el sí de les famílies, aixina com per mig de sistemes de tutoria formal i aprenentage o cursos de formació impartits en clubs i escoles. En alguns països cal aprovar un examen de nivell nacional per a ser cetrero. La celebració de trobades i festivals permet a les comunitats de cetreros intercanviar coneiximents, fomentar la diversitat i sensibilisar més al públic al valor del seu art. (UNESCO/BPI)[8]
|
.jpg){kind=link}
.svg&action=edit&redlink=1){kind=link}
Vore també Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
Llista indicativa
[editar | editar còdic]L'inscripció en esta llista és la primera etapa per a qualsevol futura candidatura. Pakistan, la llista indicativa del qual va ser revisada per última volta el 12 de giner de 2016,[9] ha presentat els següents 26 llocs:
Anteriors candidats a Patrimoni Mundial
[editar | editar còdic]Els llocs que seguixen a continuació varen estar anteriorment en la llista Indicativa, pero varen ser retirats o rebujats per la UNESCO. Els llocs que encara s'inclouen en atres entrades de la llista Indicativa o que varen ser acceptats i són part de llocs del Patrimoni Mundial no s'inclouen ací.
| Image | Nom | Any | Tipo | Descripció |
|---|---|---|---|---|
| Archiu:Petroglyphs Chilas.jpg | Petroglifos d'Hunza, Gilgit i Chilas | 1980–1981 | K | |
| Archiu:Kirthar park.jpg | Parc nacional de Kirthar | 1982–1982 | N | |
| Archiu:River Sindh.jpg | Reserva del delfí del Indo | 1982–1982 | N | |
| Archiu:Lal Suhanra National Park.jpg | Parc nacional de Lal Suhanra | 1982–1982 | N |
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ruïnes arqueològiques de Mohenjo-Daro
- ↑ Taxila
- ↑ Ruïnes budistes de Takht-i-Bahi i vestigis de Sahr-i-Bahlol
- ↑ Monuments històrics en Makli, Thatta
- ↑ Fort i Jardins de Shalimar en Lahore
- ↑ Fort de Rohtas
- ↑ 7,0 7,1 «Nawruz, Novruz, Nowruz, Nowruz, Nawruz, Nauryz, Nuruz, Nowruz, Navruz, Nowruz, Nevruz i Navruz (Festivitat de l'Any Nou)» (en espanyol). UNESCO Culture Sector. Consultat el 7 de decembre de 2016.
- ↑ 8,0 8,1 «La cetreria, un patrimoni humà viu» (en espanyol). UNESCO Culture Sector. Consultat el 4 de decembre de 2016.
- ↑ indicativa de Pakistan
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Anex:Patrimoni de la Humanitat en Pakistan.
- UNESCO Patrimoni de la Humanitat en Pakistan (en anglés)
- UNESCO Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat (en espanyol)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Patrimonio de la Humanidad en Pakistán» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.