Anar al contingut

Anex:Reaccions internacionals a la guerra civil síria

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
x40px|class=notpageimage noviewer|alt=
Este artículo se encuentra desactualizado.
La información suministrada ha quedado obsoleta o es insuficiente, pero puede consultarse actualizada en conflicte armat. Puedes actualizarlo usando referencias que aparezcan en una publicación acreditada, como revistas especializadas, monografías, prensa diaria o páginas de internet fidedignas.
Uso de esta plantilla: {{sust:Desactualizado|tema del artículo}}Categoría:Wikipedia:Artículos desactualizados (aún sin fecha)

Plantilla:Format de cita

Respal internacional
Erro al crear miniatura: Posició de la comunitat internacional sobre la Guerra Civil Síria.

Café: Síria Rojo obscur: aliats de Síria Taronja: respal indirecte a Síria Vert: aliats dels rebels siris Vert fosforescente: respal indirecte als rebels siris

Al govern siri
A l'oposició síria
20px|Unió Europea]] Unió Europea[30]

Reaccions internacionals a la guerra civil síria des dels seus inicis en 2011.

Els rebels siris han segut recolzats per nacions d'occident, dins de les que destaquen Estats Units, membres de l'Unió Europea, ademés de varis països veïns del Mig Oriente. La majoria d'estos governs han compromés la seua ajuda, en menor o major grau, als rebels. Les potències europees, els nortamericans i els països del golf han iniciat l'enviament d'armes als rebels de la Coalició Nacional Síria i l'Eixèrcit Lliure de Síria.

No obstant, varis atres governs han compromés la seua ajuda al govern de Bashar Al-Torreu, destacant principalment Rússia i Iran, els quals han respalat activament a Damasc. China és un atre país que ha declarat el seu respal al govern de Síria, mantenint relacions en Torreu i vetant totes les resolucions de l'ONU que impliquen un castic a Síria, de la mateixa manera que com ho ha fet Rússia.

Organismes internacionals

[editar | editar còdic]
  • Nacions Unides: A principis d'agost de 2011, la ONU va condenar al govern siri per la violència que vivia en el país, sobretot quan l'eixèrcit siri va entrar en Hama en tancs i bombes despuix de sitiar la ciutat.[55] Despuix de possibles atacs químics en Síria,[56] La ONU ha demanat en numeroses ocasions i sobretot en el més d'agost, obrir una investigació sobre els possibles atacs químics.[57]
  • Unió Europea: La UE va expressar que en Síria hi ha derramamiento de sanc i posarà noves sancions per al govern siri. L'enviat especial de la UE va confiar que: ""Bashar Torreu, escolte a la comunitat internacional, detinga els actes de barbàrie que ocorren en Síria i comence el procés de transició que deuria haver en el país".[58]
  • Lliga Àrap: El 12 de novembre de 2011 la Lliga Àrap va suspendre a Síria de les seues files per la violència que hi havia en el país siri.[59]

Governs

[editar | editar còdic]
  • Turquia: El 15 d'agost de 2011, el cap de la diplomàcia turca Ahmet Davutoglu va denunciar els successos que passaven en Síria i va dir: "Posar fi de colp i repent a les operacions militars contra la població civil. Les operacions deuen cessar immediatament (...) De lo contrari no tindrem ya res que discutir en el règim siri".[60][61][62] Taner Yildiz, ministre d'Energia turc va amenaçar en tallar a Síria el suministrament elèctric si el govern siri cometia «crims contra l'humanitat», durant una reunió en la patronal turca TÜSIAD declarant: «Des de hui mateixa comencem a donar electricitat a Síria. No obstant, si el curs dels acontenyiments continua d'esta manera, nos vorem obligats a examinar esta decisió».[63] mentres que el ministre turc de Transports, Binali Yildirim, va anunciar que Turquia obrirà més passos fronteriços cap a Iraq de ser necessari i desviarà a Iraq el seu tràfic comercial en la regió de Próximo Oriente si la violència en el país empijora.[64] El ministre de Relacions Exteriors de Turquia, Ahmet Davutoglu va declarar el 29 de novembre de 2011 en una entrevista a un Canal de televisió turca: "Treballem sobre tots els escenaris. Si mils de persones fugen cap a la nostra frontera, es crearà una situació diferent. Es podrien adoptar mides junt en la comunitat internacional" aclarint que Turquia no descarta que siga necessari crear una zona de amortiguamiento en el nort de Síria, i va explicar que una decisió com esta li correspondria a la ONU, advertint que cap govern pot sostindre's matant i torturant al seu propi poble i que «Si l'opressió continua, Turquia està llista per a qualsevol escenari. Esperem que una intervenció militar mai siga necessària. El règim siri ha de trobar una forma de fer la pau en el seu propi poble»[65] El 21 de novembre de 2011 el primer ministre de Turquia Recep Tayyip Erdoğan va afirmar que Bashar al Torreu té els dies contats en el poder, i que no podrà mantindre's "en els tancs i els canons" en Estambul en un Fòrum Internacional, advertint: "Aplegarà el dia en que també tindràs que anar-te" cap a Bashar al Torreu responent front a les promeses de Bashar al Torreu en una entrevista al Sunday Claves de prendre mides enèrgiques sobre els seus oponents pese a les amenaces de la Lliga Àrap dient: "El conflicte va a continuar i la pressió per a subyugar a Síria continuarà. Síria no es doblegarà" i que ell personalment lluitaria i moriria resistint a les forces estrangeres[66] va respondre: «¿Contra quí vas a lluitar? ¿contra el germà musulmà al que governes?» agregant «No podem considerar en absolut com a humà l'us de tancs, canons i armes contra aquells que reclamen drets i una vida millor».[67]
  • Espanya: El 3 de novembre de 2011, el Ministeri d'Assunts Exteriors va dir: «Espanya insta a les autoritats síries a complir plenament els compromisos assumits en el poble siri i en la Lliga Àrap per a donar pas al canvi que anhelen els ciutadans siris». El govern espanyol va demanar a l'oposició que opte per la via pacífica que conduïxca cap a una transició ordenada.[68] El 21 de maig de 2013 el ministre d'assunts exteriors espanyol, García-Margallo es va reunir en Moaz Al Jatib, expresident de la coalició opositora síria acordant facilitar als rebels siris «material de defensa per a la protecció de la població». Segons fonts diplomàtiques espanyoles es tractaria d'armament destinat a protegir-se d'atacs com poden ser peces d'artilleria antiaèrea.[69]
  • Líban: El 24 de novembre del canceller de Líban va afirmar que el seu país no prendrà part en sancions contra Síria.[70]
  • Argèlia: En el 23 de novembre de 2011, el portaveu de la cancelleria algerina, Amar Bellani, va indicar que el seu país insta a Damasc «a firmar el protocol relatiu a l'enviament d'observadors àraps a Síria per a evitar una internacionalisació de la crisis», referint-se a una possible iniciativa provinent de països exteriors al món àrap, en una declaració transmesa per l'agència APS.[71]
  • Iran: Iran ha mostrat el seu respal als alçament de la Primavera Àrap, que el govern de Teheran denomina "despertar Islàmic" i considera que estan inspirats per la revolució islàmica iraní de 1979, pero ha criticat les mides de la Lliga Àrap contra Síria, que considera que poden complicar i agravar la situació al principal aliat àrap de la República Islàmica d'Iran i les autoritats de Teheran han acusat reiteradament als països occidentals, i en especial a EE. UU. i Israel, de promoure l'alçament contra el govern.[72]
  • Jordània: El 14 de novembre de 2011 el rei de Jordània, Abdalá II va declarar: «Si estiguera en el seu lloc, crec que dimitiria» en referència a Bashar al-Torreu en una entrevista a la BBC,[73] «Dimitiria i m'asseguraria de que qui vullga que vinguera darrere de mi tinguera el habilitat per a canviar l'estatus que estem veent. «No crec que el sistema permeta això, aixina que si Bashar té interés en el seu país, dimitiria, pero també crearia la possibilitat d'escomençar una nova fase en la vida política síria». Davant la seua posició a que abans d'abandonar el poder Bashar al-Torreu deuria donar començ a una era de diàlec polític. El Front d'Acció Islàmica, principal partit en l'oposició en Jordània va instar al Govern a "accelerar la retirada" de l'embaixador Jordà en Damasc en aplicació de la decisió de la Lliga Àrap, declarant el president del consell consultiu del Front d'Acció Islàmica Alí Abul Sukar: «Tal pas per part del Govern jordà serà inevitable perque va en llínea en el desig de la majoria del poble jordà».[74]
  • Argentina: El 29 d'agost de 2013, el Ministeri de Relacions Exteriors i Cult (Argentina) va emetre un comunicat oficial rebujant fortament una hipotètica intervenció en Síria: «Lo que Argentina jamai propondrà, ni avalarà, és una intervenció militar estrangera. El Govern i el poble argentí no seran còmpliços de noves morts». Estes declaracions es realisen el mateix més que Argentina eixercix la presidència provisional del Consell de Seguritat de les Nacions Unides.[75]
  • Mèxic: El 28 d'agost de 2013, el canceller mexicà José Antonio Meade Kuribreña va defendre la necessitat d'una urgent intervenció militar en Síria al mateix temps que es va mostrar partidari de que «s'agoten les possibilitats d'investigació de la ONU».[76]
  • Brasil: El 28 d'agost de 2013, el canceller brasiler Luiz Alberto Figueiredo va afirmar que Brasil no recolzarà una intervenció militar en Síria sense l'aval del Consell de Seguritat de les Nacions Unides[77]
  • China: El 29 d'agost de 2013, China va manifestar oposició a qualsevol intervenció militar estrangera en Síria i va demanar contenció a totes les parts fins que l'equip d'inspectors de la ONU haja investigat el presunt us d'armes químiques en el conflicte.[78]
  • Estats Units: El 23 d'agost de 2013 Barack Obama es pronuncia per primera volta sobre l'atac químic assegura que és motiu de greu preocupació encara que també avisa sobre els riscs d'una intervenció.[79] El 24 d'agost de 2013, el Pentágono va desplegar barcos de guerra per a un possible atac contra Síria.[80] El 26 d'agost de 2013 la Casa Blanca va prometre una resposta proporcional a la trasgresió de Síria.[81] El 31 d'agost de 2013 Barack Obama afirma que demanarà autorisació al congrés abans d'atacar Síria.[82]
  • Rússia: La postura del Govern rus és que intervindre militarment en Síria desetabilizaría la regió al complet i, llunt de resoldre el problema, ho agravaria. El 10 de setembre, el Patriarca de Rússia va demanar a Obama que no intervinga en Síria.[83] El 19 de setembre el Ministeri de Defensa de Rússia anuncia que ha preparat un pla d'evacuació de ciutadans russos de Síria.[84] El 25 de setembre de 2013 el canceller d'assunts exteriors rus, Serguei Lavrov, va anunciar a la ONU que posseïa proves de que els rebels disponen i han amprat armes químiques.[85]

Organisacions

[editar | editar còdic]
  • Hezbolá: El 21 de novembre, el moviment armat chiïta Hezbolá va afirmar que Líban continuarà en el seu respal a Iran i Síria contra les "conspiracions internacionals" i les "amenaces", en moments en que s'enfortix la pressió internacional sobre eixos dos països.[86] El 29 d'agost de 2013 el ministre interí d'agricultura de Líban, Hussein Hajj Hasan, membre del partit-milícia chiïta Hezbolá, ha afirmat que la formació podria reaccionar en cas que Síria siga objecte d'una intervenció militar estrangera.[87]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «[1]», BBC. Consultat el 8 de setembre de 2013 (en anglés).
  2. ↑ 2,0 2,1 «[2]», Telesur. Consultat el 8 de setembre de 2013.
  3. ↑ «[3]», Telesur. Consultat el 20 de març de 2013.
  4. ↑ «[4]», BBC. Consultat el 20 de març de 2013.
  5. ↑ «[5]», CNN Mèxic. Consultat el 20 de març de 2013.
  6. ↑ «Iran Dismisses Allegations of Involvement in Syrian Crisis» (en anglés). Iran Review. Consultat el 2 de juliol de 2013.
  7. ↑ «[6]», The Washington Post. Consultat el 22 d'agost de 2013.
  8. ↑ «[7]», Middle East Voices. Consultat el 22 d'agost de 2013 (en anglés).
  9. ↑ «[8]», The New York Claves. Consultat el 22 d'agost de 2013 (en anglés).
  10. ↑ «[9]», PressTV. Consultat el 24 d'agost de 2013 (en anglés).
  11. ↑ «[10]», Deutsche-Welle. Consultat el 24 d'agost de 2013 (en anglés).
  12. ↑ «[11]», Stato & Potenza. Consultat el 8 de setembre de 2013 (en idioma italià|italià).
  13. ↑ «[12]», PressTV. Consultat el 24 d'agost de 2013 (en anglés).
  14. ↑ «[13]», Today's Zaman. Consultat el 24 d'agost de 2013 (en anglés).
  15. ↑ «[14]», The Zimbabwean. Consultat el 16 de juliol de 2013 (en anglés).
  16. ↑ Llig Jay Walker. «[15]», Modern Tòquio Claves. Consultat el 24 d'agost de 2013 (en anglés).
  17. ↑ «[16]», Fox News. Consultat el 24 d'agost de 2013 (en anglés).
  18. ↑ «[17]». Consultat el 8 de setembre de 2013 (en anglés).
  19. ↑ «[18]». Consultat el 8 de setembre de 2013 (en anglés).
  20. ↑ «[19]», Wall Street Journal. Consultat el 8 de setembre de 2013 (en anglés).
  21. ↑ «[20]», PressTV. Consultat el 8 de setembre de 2013 (en anglés).
  22. ↑ [21]
  23. ↑ mig de-obres-artisticas/
  24. ↑ [22]
  25. ↑ el_regimen_de_bashar_al-assad_com a_rebuig_a_invasió_de_eeuu
  26. ↑ [23]
  27. ↑ «[24]», Cuba Debat. Consultat el 16 de juliol de 2013.
  28. ↑ [25]
  29. ↑ «[26]», El Món. Consultat el 6 de juliol de 2013.
  30. ↑ «[27]», El Món (Espanya). Consultat el 8 de setembre de 2013.
  31. ↑ Mark Hosenball. «Exclusive: Obama authorizes secret U.S. support for rebels» (en anglés). Consultat el 2 d'agost de 2013.
  32. ↑ «[28]», The Independent. Consultat el 14 d'agost de 2013 (en anglés).
  33. ↑ «Confirmat: La CIA ajuda a suministrar armes als rebels siris.»
  34. ↑ [29]
  35. ↑ a-acorralar Azerbaiyan en la OTAN per a acorralar a Rússia i amenaçar a Iran.
  36. ↑ [30]
  37. ↑ 37,0 37,1 37,2 [31]
  38. ↑ [32]
  39. ↑ [33]
  40. ↑ a-els-caixcos-blaus-emplaçats-en-síria_i4Fs7IpzI16efitQsDmww/
  41. ↑ [34]
  42. ↑ «[35]». Consultat el 4 de juliol de 2012.
  43. ↑ «Обама официально разрешил ЦРУ помогать сирийским боевикам».
  44. ↑ «CIA Chief Discusses Syria, Iraq With Turkish PM».
  45. ↑ «[36]», PressTV. Consultat el 8 de setembre de 2013 (en anglés).
  46. ↑ «[37]», Al-Yazira. Consultat el 8 de setembre de 2013 (en anglés). «Wednesday's air strike by Israeli jets over Syrian territory was a surprise to many, but also a confirmation that the tensions beyond its borders remain. Details of the attack remain murky, with Israel maintaining a public silence. But some US officials said Israel on Wednesday hit a weapons comboi. They said it was transporting SA-17 anti-aircraft missiles to Hezbollah fighters in Lebanon.»
  47. ↑ «meua-chief-iran-could-build-nuclear-bomb-within-4-6-months.premium-1.501425 ». Consultat el 8 de setembre de 2013 (en anglés).
  48. ↑ «[38]», Jerusalem Post. Consultat el 19 de setembre de 2013 (en anglés). «The initial message about the Syrian issue was that we always wanted [President] Bashar Assad to go, we always preferred the bad guys who weren’t backed by Iran to the bad guys who were backed by Iran (...) We understand that they llaure pretty bad guys. Still, the greatest danger to Israel is by the strategic arc that extends from Tehran, to Damascus to Beirut. And we saw the Assad regime as the keystone in that arc. That is a position we had well before the outbreak of hostilities in Syria. With the outbreak of hostilities we continued to want Assad to go.»
  49. ↑ «[39]», El Debat (Mèxic). Consultat el 8 de setembre de 2013. «El ministre d'Assunts Exteriors de Japó, Koichiro Gemba, ha instat a la comunitat internacional a adoptar sancions de manera coordinada contra el govern del president de Síria, Bashar al-Assad.»
  50. ↑ «[40]». Consultat el 8 de setembre de 2013 (en anglés). «That is the question Putrajaya is now tasked with answering. During a sessió of the UN General Assembly in May, Malaysia voted in favor of a resolution on Syria drafted by Saudi Aràbia and Qatar.»
  51. ↑ «[41]», elPeriódico. Consultat el 8 de setembre de 2013.
  52. ↑ Panamà trenca "temporalment" relacions en Síria. El Panamà Amèrica. 30 de maig de 2012
  53. ↑ «Panamà condena us d'armes químiques en Síria i recolza accions de la ONU». EFE.
  54. ↑ «[42]», Amnistía Internacional. Consultat el 8 de setembre de 2013.
  55. ↑ La ONU condena la violència síria Consultat el 16 d'agost de 2011
  56. ↑ «Asab s'aceba en els barris de Damasc bombardejats en armes químiques.» Consultat el 24 d'agost de 2013.
  57. ↑ «La ONU demana a Damasc que autorise "quant abans" una investigació sobre els atacs.» Consultat el 24 d'agost de 2013.
  58. ↑ «UE creu que lo succeït supera lo acceptable.» El Món. Consultat el 16 d'agost de 2011
  59. ↑ Josué Cantorán Viramontes. «[43]». Consultat el 21 de novembre de 2011.
  60. ↑ [44]
  61. ↑ Turquia avisa a Síria Consultat el 16 d'agost de 2011
  62. ↑ [45]
  63. ↑ [46]
  64. ↑ a-civils-nort-síria/478946.shtml
  65. ↑ a-civils-nort-síria/478946.shtml
  66. ↑ [47]
  67. ↑ [48]
  68. ↑ «Espanya demana al règim siri que done pas a el "canvi" que demanen els seus ciutadans.» Consultat el 8 de novembre de 2011.
  69. ↑ «[49]», ABC (Espanya). Consultat el 26 de maig de 2013.
  70. ↑ «Líban NO prendrà part en sancions contra Síria, va afirmar el seu canceller.» Consultat el 24 de novembre de 2011.
  71. ↑ «Argèlia insta a Síria a acceptar enviament d'observadors de Lliga Àrap.» Consultat el 23 de novembre de 2011.
  72. ↑ «Iran nega contactes en l'oposició síria i reitera el seu respal al govern». ABC Espanya.
  73. ↑ [50]
  74. ↑ [51]
  75. ↑ «[52]».
  76. ↑ [53]
  77. ↑ [54]
  78. ↑ [55]
  79. ↑ [56]
  80. ↑ [57]
  81. ↑ [58]
  82. ↑ [59]
  83. ↑ [60]
  84. ↑ [61]
  85. ↑ [62]
  86. ↑ «Líban seguirà al costat d'Iran i Síria, advertix Hezbolá.» Consultat el 21 de novembre de 2011.
  87. ↑ [63]

Vore també

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Anex:Reaccions_internacionals_a_la_guerra_civil_síria&oldid=997338»