El 18 d'octubre de 1922, un consorci de fabricants britànics de ràdios va fundar la British Broadcasting Company Ltd, companyia encarregada de transmetre un servici de radi de forma experimental.[3][4] John Reith es va convertir en el primer director eixecutiu de la companyia.[3] L'1 de juny de 1927, una Carta Real establix una entitat pública, la British Broadcasting Corporation, com a successora de la British Broadcasting Company Ltd. John Reith va ser nomenat el seu director general.[3] En 1932, la BBC va escomençar a emetre senyals de televisió de forma experimental. La difusió regular de TV va iniciar en 1936. En 1954, la BBC va perdre el monopoli de la TV dins del Regne Unit en aparéixer la cadena privada ITV. El monopoli de la ràdio va persistir fins a la década dels setanta.
Més retallades varen ser anunciats el 6 d'octubre de 2011, per lo que la BBC podria alcançar una reducció total del seu presupost de 20%, a raïl de la congelació de tarifa de llicència en octubre de 2010, els detalls inclouen reduir el personal per a l'any 2000 i d'un enviament major de 1000 euros per al desenroll del MediaCityUK, en BBC Three en moviment en l'any 2016, la distribució de més programes entre estacions i canals, distribució de bolletins de notícies de radi, més repeticions en els horaris, incloent la totalitat de la BBC Two. BBC HD va ser clausurada el 26 de març de 2013 i reemplaçada per un transmissió en simultànea en HD de la BBC Two; no obstant, els programes emblemàtics, atres canals i la finançació completa es mantindrien en la CBBC i CBeebies.[5][6][7] Numeroses instalacions de la BBC s'han liquidat, incloent a la New Broadcasting House en Oxford Road en Mánchester. Moltes seccions principals han retornat a la Broadcasting House i MediaCityUK, sobretot des del tancament de la BBC Television Centre, en març de 2013.
La BBC es finança principalment per mig d'un impost televisiu que paguen els qui tinguen un receptor de TV en el Regne Unit. El preu de l'impost ho fixa anualment el Govern britànic i s'acorda en el Parlament. Un impost similar es cobrava als amos d'aparats de radi, pero es va suprimir en 1971. Una atra font de finançació és la venda de programes, revistes, llibres i DVD elaborats per la BBC.
La BBC té dèu estacions de ràdio la senyal de la qual cobrix tot el Regne Unit, 40 estacions de ràdio local en Anglaterra i sis estacions de ràdio local ubicades en Escòcia, país de Gals i Irlanda del Nort. De les dèu estacions de cobertura nacional, cinc emeten en AM, FM, DAB i per Internet. Elles són:
BBC Local Ràdio consistix en 40 emissores locals en Anglaterra que proveïxen entreteniment, notícies i música a la seua àrea local d'emissió. Les 40 emissores són:
Est: BBC Essex, BBC Radi Cambridgeshire, BBC Radi Norfolk, BBC Radi Northampton, BBC Radi Suffolk, BBC Three Counties Ràdio.
Regió central (Midlands) Est: BBC Radi Derby, BBC Radi Leicester, BBC Radi Nottingham.
BBC Alba: Generaliste, en idioma gaèlic. La BBC opera varis canals de televisió en el Regne Unit de que la BBC One i BBC Two són els canals de televisió emblemàtics. Ademés d'estos dos canals emblemàtics, la BBC només opera vàries estacions digitals: BBC Three, BBC Four, BBC News, BBC Parliament, i dos canals infantils, CBBC i CBeebies. La televisió digital és ara d'us generalisat en el Regne Unit, en la transmissió analògica completament eliminada abans de decembre de 2012.[10]
BBC One és un servici de televisió nacional que oferix opcions d'exclusió a través del dia per a les notícies locals i una atra programació local. Estes variacions són més pronunciades en la BBC 'Nations', és dir, Irlanda del Nort, Escòcia i Gals, a on la presentació es porta a terme sobretot a nivellocal en la BBC One i Two, i a on els horaris de programes poden variar en gran mida. Existixen variacions de la BBC Two en les Nacions, no obstant regions angleses actuals tenen la rara volta l'opció de "optar pel no' com la programació regional ara només existix en la BBC, i no participació regionals no són possibles en les regions que ya han realisat el canvi a la televisió digital . BBC Two també va ser el primer canal que transmet en 625 llínees en 1964, a continuació, du un servici de color regular a chicoteta escala a partir de 1967, la BBC One seguiria en novembre de 1969. Un nou canal de televisió en gaèlic escocés, BBC Alba, es va posar en marcha en setembre de 2008 També és el primer canal de gèneros variats que venien enterament d'Escòcia en casi tots els seus programes produïts en Escòcia. El servici únicament està disponible a través de satèlit, pero des de juny de 2011 ha segut disponible per als espectadors en Escòcia en TDT i televisió per cable.[11]
La BBC actualment opera dos canals d'alta definició, BBC One HD i BBC Two HD, tant d'alta definició difusió simultànees dels seus respectius canals SD. Fins al 26 de març de 2013, un canal separat cridat BBC HD estava disponible, en lloc de BBC Two HD. Es va posar en marcha el 9 de juny de 2006, despuix d'un juí de 12 mesos de les emissions. Es va convertir en un canal adequat en 2007, i proyectant programes en alta definició com a transmissions simultànees en la seua senyal principal o atres repeticions. L'empresa ha produïts programes en un format concorde per molts anys, i va declarar que esperava produir 100% de nous programes en HDTV en 2010.[12] El 3 de novembre de 2010, es va llançar una emissió simultànea d'alta definició de la BBC One, titulat BBC One HD i BBC Two HD llançat el 26 de març de 2013, en substitució de la BBC HD. En la República d'Irlanda, Bèlgica, els Països Baixos i Suïssa, els canals de la BBC estan disponibles en número d'aires. En estos països, els operadors digitals i de cable tenen una gama de canals de la BBC que inclouen a la BBC One, BBC Two i BBC World News, encara que els espectadors en la República d'Irlanda poden rebre servicis de la BBC a través de la "sobrepoblación" de l'emissora en Irlanda del Nort o Gals, o per mig de 'rebaixes'.[13] varen rebre fòra de l'aire, o de satèlit digital. Des de 1975, la BBC també ha proporcionat als seus programes de TV a la Forces de Servici de Radiodifusió Britànica (BFBS), permetent als membres de forces armades del Regne Unit que servixen en l'estranger per a vore-les en quatre canals de televisió. Des del 27 de març de 2013, BFBS durà versions de BBC One i BBC Two, que inclourà la programació infantil de CBBC, aixina com la programació que du la BBC Three en un nou canal cridat BFBS Extra. Des de 2008, tots els canals de la BBC estan disponibles per a vore en llínea a través del servici BBC iPlayer. Esta capacitat de transmissió en llínea es va produir despuix dels ensajos de transmissió en viu, que implica la transmissió de determinats canals en el Regne Unit.[14]
En febrer de 2014, el director general Tony Hall va anunciar que l'empresa necessita per a salvar a £ 100 millons. En març de 2014, la BBC va confirmar plans per a que la BBC Three per a convertir-se en un canal d'Internet solament.[15]
BBC News és una divisió de la BBC encarregada d'arreplegar i produir notícies i informació d'actualitat per a les divisions informatives de televisió, ràdio i internet de la BBC. BBC Monitoring (Monitors de la BBC) és una divisió de la BBC que selecciona i traduïx informació d'emissores de radi i televisió, prensa, agències de notícies i llocs web provinents de 150 països en més de 70 idiomes. L'estació receptora de senyals per a BBC Monitoring es troba en Crowsley Park, en South Oxfordshire. Els reportes produïts per BBC Monitoring són usats pel govern britànic i per clients comercials. BBC Monitoring va ser creat en 1939 per a proveir al govern de senyes d'aquells països a on l'activitat de periodistes estrangers estava prohibida.
BBC Online és elloc web principal de la BBC. BBC Online estaja enllaços a atres llocs web de la BBC com BBC News Online o BBC Món.
Diverses crítiques han envolt a la BBC. Les més comunes són la presunta falta d'objectivitat i imparcialitat percebuda per alguns observadors i el modo de financiamiento de la BBC per mig del cànon televisiu. Durant la guerra de les Malvines, ellavors ministre del Foreign Office, Francis Pym, va dir que alguns mijos de comunicació estaven "tractant com a iguals" als britànics i argentins i va expressar preocupació pel modo com la BBC cobria el conflicte.[16] El diputat conservador Robert Adley va calificar a la BBC com “quintacolumna del general Galtieri en Gran Bretanya”.[16] L'exposició de la posició argentina feta per varis programes i periodistes de la BBC va aplegar a ser calificada de “traïció” per alguns espectadors.[17]
En octubre de 1991, el president del partit conservador britànic, Chris Patten, va acusar a la BBC de tindre “prejuïns anticonservadores”.[18] El diari londinenc Daily Mail va publicar en 2006 que en una reunió secreta els eixecutius de la BBC haurien admés que la corporació està dominada per lliberals d'esquerra que promouen deliberadament el multiculturalisme, el antiamericanisme i que tenen un biaix contra el cristianisme.[19]
En octubre de 2003, els membres de la Conferència episcopal d'Anglaterra i Gals varen publicar una declaració en la que varen denunciar als espais Panorama i Kenyon Confronts de la BBC d'atacar al papa Juan Pablo II, al Vaticà i als catòlics.[20] Panorama, va emetre el 12 d'octubre un programa cridat Sexe i la Ciutat Santa a on es va afirmar que les ensenyances del papa i de l'Iglésia sobre el abort i la anticoncepción “provoquen la difusió de la pobrea i de la mortalitat”.[20] La declaració va indicar que el programa del 15 d'octubre de Kenyon Confronts es va centrar en els casos d'abusos de chiquets per part de dos sacerdots en els que es varen presentar “informacions discutibles i parcials sobre les accions passades i presents de l'Iglésia”.[20] L'organisació catòlica provida Human Life International va presentar en octubre de 2003 un informe en el que va senyalar que el “contingut anticatólico” dels programes de la BBC respondrien a presunts vínculs de la BBC en organisacions proelecció com la Federació Internacional de Planificació Familiar.[21]
El 30 de giner de 2011, els presentadors del programa Top Gear varen dir que els vehículs mexicans reflectixen les característiques d'eixe país i que els mexicans són “vagos, irresponsables, flatulentos i passats de pes”.[22] Els comentaris varen causar l'indignació de molts mexicans, per lo que la BBC va tindre que disculpar-se.[23] La BBC va explicar que les guies editorials de la corporació permeten la comèdia basada en estereotips nacionals en aquells programes a on l'audiència sap que es fan eixe tipo de bromes, com és el cas de Top Gear.[23]
En octubre de 2013, el president de Veneçola, Nicolás Madur, va calificar de “ridícul” a BBC Món per la publicació d'un artícul sobre la creació del Viceministerio per a la Suprema Felicitat Social del Poble.[24] Segons Madur, la BBC es burlava del concepte de la suprema felicitat social i es feya eco dels voceros de la “maltrecha burguesia parasitaria que fa vida política en Veneçola”.[24]
Plantilla:No neutralitat
Alguns programes de la BBC han rebut crítiques per ser hipotèticament hispanófobos.[25] La série Civilization (1969), una de les més importants i influents de la BBC, va deixar fòra de la narració de cóm es va crear Occident als països hispans, provocant la publicació de l'artícul "Els expulsats del paraís" del veneçolà Arturo Uslar Pietri (1972) en el diari El Nacional de Veneçola, que li va valdre el premie de periodisme hispanoamericà Miguel de Cervantes (1973).[26] Este enfocament "negatiu" sobre el món hispànic és visible en atres séries de la BBC, i es manté fins als nostres dies. Aixina la série Civilizations (2018) traduïda en Espanya com L'art de les civilisacions, en el seu capítul "First Contact" afirma que El Greco va pintar L'Espoli per por a la Inquisició espanyola, i que el Barroc és producte de l'influència sobre el cristianisme espanyol dels sacrificis humans azteca, la qual cosa carix de sentit.cita requerida Similars crítiques, per errors històrics i presunta hispanofobia, va rebre la série que la BBC va dedicar a l'història d'Espanya The Making of Spain, traduïda en Espanya "Cóm es va fer Espanya", dirigida per Simon Sebag Montefiore.[27]
Acusacions de manipulació informativa i dimissió (2025)
El 9 de novembre de 2025 el director general de la cadena pública britànica, Tim Davie i la directora eixecutiva de la divisió de notícies, Deborah Turness, varen anunciar la seua dimissió en acabant de que el periòdic The Telegraph filtrar-se un memoràndum intern de la pròpia cadena que va revelar irregularitats i deficiències informatives en la cobertura periodística de la BBC, lo que va derivar en una crisis de credibilitat per a la corporació.[28]
Segons l'informació publicada per The Telegraph, el memoràndum senyala que la BBC havia informat de manera parcial i arbitrària sobre la Guerra de Gaza, presentant un enfocament supostament propalestino i favorable cap a Hamás. Estes acusacions varen suscitar un ampli debat sobre l'imparcialitat de la cadena en el seu tractament de conflictes internacionals.[28]
El mateix document va revelar l'alteració d'un discurs de Donald Trump inclós en el documental de Panorama titulat "Trump: ¿Una segona oportunitat?", emés una semana abans de les Eleccions presidencials d'Estats Units de 2024.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
El discurs original, pronunciat en Washington D. C. el 6 de giner de 2021, incloïa la frase: «Anem a marchar cap al Capitolio i anem a animar als nostres valents senadors i congressistes». No obstant, la versió emesa per la BBC va combinar fragments de distints discursos, generant l'impressió de que Trump incitava als seus seguidors a la violència. En l'edició final s'escoltava: «Caminarem cap al Capitolio, i yo estaré allí en vosatres i lluitarem a mort». Despuix de l'emissió, el president Donald Trump va amenaçar en presentar una demanda de 1000 millons de dólars contra la BBC, alegant manipulació intencionada de les seues paraules.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
La cadena també ha segut acusada de biaix informatiu en la seua cobertura de temes transgénero i immigració. L'informe intern filtrat per The Telegraph va senyalar que la BBC va evitar abordar qüestions controvertides sobre la transexualidad i va oferir una visió incompleta i deficient, mentres que en matèria migratòria se li va reprochar donar escassa difusió a notícies sobre solicitants d'asil i migrants en situació irregular.[29]
↑Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Consultat el 26 de novembre de 2020. «La British Broadcasting Corporation (Corporació Britànica de Radiodifusió) és el servici públic de radi, televisió i internet del Regne Unit»
↑ 2,02,1Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Sitie web de BBC Món. Consultat el 27 d'abril de 2014.
