Proelecció
.jpg){kind=link}
La llibertat d'elecció davant un embaràs no desijat és defesa pels moviments pel dret a l'abort lliure, coneguts com proelecció o pro-choice en anglés,[1] reivindiquen l'accés al abort induït lliure en condicions llegals i segures per a la dòna embarassada i argumenten que és un dret de la dòna[2] recollit en els drets reproductius i condició necessària per a una verdadera autonomia reproductiva.[3][4][5]
Entre les organisacions internacionals que defenen els drets reproductius i el lliure accés segur a l'abort estan l'Organisació Mundial de la Salut (OMS),[6] Amnistía Internacional (AI),[7] Human Rights Watch (HRW),[8] i més específicament Planned Parenthood,[9] Institut Guttmacher,[10] The Tabbot Foundation,[11] Women on Waves[12] Women's Link Worldwide,[13] i Ipas Mèxic.[14]
Concepte de llibertat d'elecció
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
Lliberalisme, llibertat, drets civils i drets humans
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Lliberalisme.
Els defensors de la llibertat d'elecció (proelecció) consideren que tots els sers humans deuen tindre la llibertat per a decidir si volen o no tindre fills i en quin moment.[9]
La llibertat d'elecció té el seu orige és la llibertat individual que inclouria la llibertat reproductiva en ple eixercici de l'autonomia reproductiva[3][4][5] i els drets reproductius establits per l'Organisació Mundial de la Salut (OMS).[15][16][17]
El concepte de llibertat individual, del que es deriven els atres conceptes senyalats (autonomia reproductiva,[3] i llibertat reproductiva que sustenten drets sexuals i reproductius) va ser construït pel lliberalisme[18][19] i s'ha utilisat àmpliament per a descriure molts dels moviments polítics dels últims sigles: Revolució francesa, abolició de l'esclavitut, sufragi universal, sufragi femení i s'inscriuen dins de la tradició dels coneguts com Drets civils i polítics considerant-se que deuen ser reconeguts com drets humans i drets fonamentals.[20]
Abort lliure i abort forçat
[editar | editar còdic]Si la llibertat d'elecció se sustenta en el concepte de llibertat individual la defensa de dita llibertat a el hora d'interrompre un embaràs recau en l'individu en plena autonomia per lo que l'abort obligat o forçat, per persones alienes a qui està embarassada o és responsable del mateix, es considera que coarta la llibertat individual i la plena autonomia de l'individu i, en el seu cas, pot considerar-se violència contra la dòna.[21]
Educació sexual i anticonceptiva
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Educació sexual.
Els defensors de la llibertat d'elecció davant un embaràs no desijat defenen l'accés a l'educació sexual i l'anticoncepció de dònes i hòmens, en l'objecte de poder tindre una bona salut sexual i salut reproductiva. Ademés, eixa educació permetria reduir el número d'embarassos no desijats i no tindre que trobar-se davant l'elecció de seguir o no en l'embaràs.[22][23]
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Silvina Álvarez Medina, Drets reproductius com a drets fonamentals?, L'autonomia reproductiva. Relacions de gènero, filiació i justícia, , Revista Jurídica de l'Universitat Autònoma de Madrit, nº 35, 30 de novembre de 2017. Artícul complet
- Pamela Eguiguren Bravo, Violència de gènero i salut, Diàlec filosòfic 59, 2004, 261-274.
- Laura Fonts Belgrave, Afirmar l'autonomia reproductiva en la dissidència religiosa, Íconos: Revista de Ciències Socials, ISSN-i 1390-1249, Nº. 45, 2013, págs. 59-74
- Juana María González Moreno, Autonomia reproductiva de les dònes i dret penal. Una interpretació feminista de les recents reformes penals en Espanya, Investigació i gènero. Inseparables en el present i en el futur: IV Congrés Universitari Nacional "Investigació i Gènero". Sevilla, 21 i 22 de juny de 2012 / coord. per Isabel Vázquez Bermúdez, 2012, ISBN 978-84-954-9987-5, págs. 751-768.
- María Teresa López de la Vella de la Torre, Autonomia i salut reproductiva, Dilemata, ISSN-i 1989-7022, Nº. 17, 2015 (Eixemplar dedicat a: Drets reproductius i abort), págs. 51-64.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «¿Qué significa “proelección” (pro-choice) i “provida” (pro-life)?». Planned Parenthood. Consultat el 2024-06-08.
- ↑ El feminisme mexicà i la lluita per llegalisar l'abort, Marta Llepes, Política i cultura, ISSN-i 0188-7742, Nº. 1, 1992 (Eixemplar dedicat a: Dònes i Política), págs. 9-22
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Afirmar l'autonomia reproductiva en la dissidència religiosa, Laura Fonts Belgrave, Íconos: Revista de Ciències Socials, ISSN-i 1390-1249, Nº. 45, 2013, págs. 59-74
- ↑ 4,0 4,1 Autonomia i salut reproductiva, López de la Vella de la Torre, Ma Teresa, Dilemata, ISSN-i 1989-7022, Nº. 17, 2015 (Eixemplar dedicat a: Drets reproductius i abort), págs. 51-64.
- ↑ 5,0 5,1 Autonomia reproductiva de les dònes i dret penal. Una interpretació feminista de les recents reformes penals en Espanya, Juana María González Moreno, Investigació i gènero. Inseparables en el present i en el futur: IV Congrés Universitari Nacional "Investigació i Gènero". Sevilla, 21 i 22 de juny de 2012 / coord. per Isabel Vázquez Bermúdez, 2012, ISBN 978-84-954-9987-5, págs. 751-768.
- ↑ [https://www.who.int/es/health-topics/abortion#tab=tab_1 Organisació Mundial de la Salut - Aborte - Salut
- ↑ Amnistía Internacional publica la seua política actualisada sobre l'abort, Amnistía Internacional, 28 de setembre de 2022
- ↑ a-despenalizar-el-abort-en-colombia Tres raons per a despenalizar l'abort en Colòmbia, Human Rights Watch HRW, 2 de decembre de 2020
- ↑ 9,0 9,1 https://www.plannedparenthood.org/es/blog/que-significa-proelecció-pro-choice-i-provida-pro-life ¿Qué significa “proelección” (pro-choice) i “provida” (pro-life)? ] Planned Parenthood
- ↑ Guttmacher Institute
- ↑ The Tabbot Foundation - Aborte en Austràlia
- ↑ WoW, en espanyol
- ↑ Women's Link Worlwide
- ↑ Ipas - Mèxic
- ↑ Singh, Jyoti Shankar (2001). Un nou consens sobre població: balanç i propostes en el llindar del sigle XXI (en és), Icària Editorial. ISBN 9788474264913.
- ↑ Recomanacions de la OMS sobre salut i drets sexuals i reproductius dels adolescents, OMS, 2019
- ↑ L'embaràs en l'adolescència, OMS, 31 de giner de 2020
- ↑ Lliberalisme i abort, Fundació Von Humboldt
- ↑ L'abort a debat. Anàlisis dels arguments de lliberals i conservadors, Rosario Taracena, Desacatos: Revista de Ciències Socials, ISSN-i 2448-5144, ISSN 1607-050X, Nº. 17, 2005 (Eixemplar dedicat a: Abort: el debat pendent), págs. 15-32
- ↑ Drets reproductius com a drets fonamentals?, L'autonomia reproductiva. Relacions de gènero, filiació i justícia, Silvina Álvarez Medina, Revista Jurídica de l'Universitat Autònoma de Madrit, nº 35, 30 de novembre de 2017
- ↑ Violència de gènero i salut, Pamela Eguiguren Bravo, Diàlec filosòfic 59, 2004, 261-274
- ↑ J. Joseph Speidel, Cynthia C. Harper, and Wayne C. ShieldsContraception.Consultat el 29 de decembre de 2009.
- ↑ Studies in Family Planning.45(3)
- 301–314.ISSN 1728-4465.doi:10.1111/j.1728-4465.2014.00393.x.Consultat el 27 d'agost de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Proelección» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.