Anar al contingut

Abort en Colòmbia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Protestes en 2009 recolzant el dret a l'abort en Colòmbia.

El abort induït o interrupció voluntària de l'embaràs en Colòmbia és llegal. L'abort lliure és llegal fins a les 24 semanes de gestació (viabilitat), per sentència C-055-22 de la Cort Constitucional del 21 de febrer de 2022.[1][2][3] Ademés, l'abort en les 3 causals (risc de mort de la gestante, malformació del feto o violació) és llegal en qualsevol moment de l'embaràs, estes causals varen ser llegalisades des de la Sentència C-355 de 2006 dictada per la Cort Constitucional de Colòmbia.[4][5][6][7]

l'abort induït o interrupció voluntària de l'embaràs està llegalisat en numerosos països del món i pot practicar-se durant un temps determinat de la gestació. En uns atres té unes causes llimitades i en atres països l'interrupció voluntària de l'embaràs per decisió de la dòna és illegal i està penat.

Despenalisació de l'abort lliure fins a la semana 24 - 2022

[editar | editar còdic]

Despenalisació de l'abort fins a les 24 semanes de gestació

[editar | editar còdic]

Per sentència de la Cort Constitucional C-055;[1] del 21 de febrer de 2022 es va donar en Colòmbia un canvi, el qual permet que es puga abortar lliure i llegalment fins a la semana 24 de gestació (cinc mesos i mig d'embaràs), i seguint en les 3 causals actuals durant el temps que reste fins al terme de l'embaràs es podrà accedir a l'Interrupció Voluntària de l'Embaràs (IVE).[1][8][9][3][2][10]

Despenalisació parcial de l'abort en tres supòsits - 2006

[editar | editar còdic]

L'abort en Colòmbia va ser despenalizado en 2006, en sol tres causes o supòsits, per mig d'una demanda d'inconstitucionalitat interposta per la doctora i advocada Mónica Rosegue davant la Cort Constitucional. Varis grups feministes i dònes activistes per drets sexuals i reproductius com María Ladi Londoño i la francesa Florence Thomas, entre unes atres, varen lluitar per a poder despenalizar l'abort en Colòmbia com un cas de justícia social, estes lluites es varen donar davant el Congrés de la República en l'objecte de promoure lleis favorables a la llibertat d'elecció de les dònes davant un embaràs no desijat o un embaràs adolescent. Va ser decisiva l'arribada de l'advocada Mónica Rosegue en un proyecte d'alt litigi per a la despenalisació de l'abort en Colòmbia recolzat per l'organisació internacional Women's Link Worldwide. Finalment per mig de la Cort Constitucional de Colòmbia i en gran respal de varis grups de dònes i Organisacions no governamentals es va fer pública la carta d'inconstitucionalitat en la que es mencionava que la penalisació total de l'abort en Colòmbia és injust i per això les taxes d'aborts insegurs i aborts clandestins eren molt alts i ocasionaven la mort a moltes dònes o quedaven en importants seqüeles per a tota la vida per procediments insegurs en abortar, causant aixina una crisis de salut pública nacional. Finalment, en 2006, la cort va promulgar la Sentència de la Cort Constitucional Colombiana C-355 de 10 de maig de 2006, a raïl del cas de Martha Sulay González,[11][12][13] es permet abortar llegalment en tres situacions específiques:[4][14][15][16]


...no s'incorre en delicte d'abort, quan en la voluntat de la dòna, l'interrupció de l'embaràs es produïxca en els següents casos: (I) Quan la continuació de l'embaràs constituïxca perill per a la vida o la salut física o mental de li dòna, certificada per un mege; (II) Quan existixca greu malformació del feto que faça inviable la seua vida, certificada per un mege; i, (III) Quan l'embaràs siga el resultat d'una conducta, degudament denunciada, constitutiva d'accés carnal o acte sexual sense consentiment, abusiu o d'inseminació artificial o transferència d'òvul fecundado no consentides, o de incesto.[17]

Supost 1 - Quan existix perill per a la salut física o mental de la dòna

[editar | editar còdic]

Quan la continuació de l'embaràs constituïxca perill per a la vida de la dòna, o afecte la seua salut física o mental, l'únic requisit llegal que se li pot demanar a esta dòna és el certificat d'un mege o sicòlec, un atre requisit extra que alguna entitat prestadora de salut solicite és illegal. La Cort Constitucional Colombiana utilisa el referent de salut de l'Organisació mundial de la Salut, que menciona que la salut és un estat de complet benestar entre lo físic, lo mental, lo sicològic i lo social.[17]

Supost 2 - Quan existixca greu malformació del feto que faça inviable la seua vida extrauterina

[editar | editar còdic]

Les malalties o malformacions del feto que facen inviable la seua vida fòra de l'úter és una atra causal per a accedir a l'abort llegal en Colòmbia. És important aclarir que no qualsevol malformació en el feto és una causal llegal d'abort sino solament aquelles que impedixquen la vida fòra de l'úter.[17]

Supost 3 - En cas d'accés carnal violent, transferència d'òvul fecundado o inseminació artificial no consentida

[editar | editar còdic]

S'ha considerat que la concepció com a causa de la violació és susceptible de provocar greus perjuïns sicològics per a la dòna, per lo que l'ordenament jurídic colombià contempla este cas com un dels suposts casos en els que es llegitima a l'embarassada per a interrompre la gestació. La sentència C355/06 de la cort constitucional colombiana despenalizó l'abort quan l'embaràs és resultat d'una conducta constitutiva d'accés carnal violent, abusiu, degudament denunciat, o d'inseminació artificial o transferència d'òvul fecundado no consentides, o d'incesto.[17]

Penes per abort en casos no despenalizados

[editar | editar còdic]

Les penes en Colòmbia per la pràctica de l'abort, en els casos no despenalizados per la Cort Constitucional (fins a la 24 semana i en els tres causals) i segons l'artícul 122 del Còdic Penal colombià és: "La dòna que causara el seu abort o permetera que un atre li'l cause, incorrerà en presó de setze (16) a cincuenta y cuatro (54) mesos. A la mateixa sanció estarà subjecte qui, en el consentiment de la dòna, realise la conducta prevista en l'incís anterior."[18]

Número d'aborts, mortalitat materna i embarasse adolescent

[editar | editar còdic]

l'abort clandestí és la quarta causa de mortalitat materna en Colòmbia. Es considera una de les prioritats per a la millora de la salut reproductiva.[2]


En dònes adolescents entre 15 i 19 anys en 2019 va haver 115.176 naiximent front als 106.957 de 2020. És dir, una reducció de 8.219 parts.[19] En l'any 2020, segons AI, unes 4.268 chiquetes -entre 10 i 14 anys- varen quedar embarassades i varen ser mares en COLOMBIA. Encara que les relacions sexuals en chiquetes d'eixa edat són considerades violacions.[20]

En 2022 segons estimacions d'Amnistia internacional (AI) en Colòmbia es calcula que es realisen 400.000 aborts, dels quals el 90% -uns 360.000 són aborts clandestins o aborts insegurs i es realisen sense mides sanitàries suficients- i solament el 10% són portats a terme en institucions sanitàries.[2]

Moviment en contra i a favor del dret a l'abort

[editar | editar còdic]

Els moviments contraris a l'interrupció voluntària de l'embaràs consideren que per motius religiosos, ètics i morals no es deu realisar i defenen la vida del embrió raó per la que s'autodenominen grups provida. Estos grups promouen la prohibició total o parcial de l'abort i el seu castic penal.[21][22]


Els moviments pel dret a l'abort lliure estan a favor lllibertat d'elecció' davant un embaràs no desijat per lo que són coneguts com proelección. Estos grups, d'ideologia lliberal,[23][24] feministes[25] i de l'esquerra política, reivindiquen l'interrupció voluntària de l'embaràs en condicions de llibertat, llegalitat i seguritat sanitària per a la dòna embarassada i argumenten que és un dret de la dòna arreplegat en els drets reproductius, l'autonomia reproductiva i la llibertat individual.[26][27][28][29]

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Sentencia C-055-22 - 21 de febrer de 2022 - Tall declara exequible la tipificación del delicte d'abort consentit abans de 24 semanes de gestació. M.S. Antonio José Lizarazo Ocampo i Alberto Roges Rius, Expedient: D-13.956
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 a-els-drets-humans/ Colòmbia: Despenalisació de l'abort és un triumfo per als drets humans, Amnistía Internacional, 21 de febrer de 2022
  3. ↑ 3,0 3,1 Abort en Colòmbia: Cort Constitucional despenaliza l'abort fins a la semana 24, L'Espectador, 21 de febrer de 2022
  4. ↑ 4,0 4,1 SENTENCIA C-355/06, Referència: expedients D- 6122, 6123 i 6124 Demandes d'inconstitucionalitat contra els Arts. 122, 123 (parcial), 124, modificats pel Art. 14 de la Llei 890 de 2004, i 32, numeral 7, de la llei 599 de 2000 Còdic Penal. En Alcaldia de Bogotà
  5. ↑ La situació de l'abort en Colòmbia dins del context llatinoamericà, Ana Cristina González, Cad. Saúde Pública, Rio de Janeiro, 21(2):624-628, mar-abr, 2005
  6. ↑ Colòmbia – L'abort i els jujats, Santiago Pardo Rodríguez - El Temps, 1/12/2012
  7. ↑ «First Llegal Abortion Performed In Colòmbia Following Authorization From Country's High Court». Medical News Today. Archivat des d'el original, el 2 de giner de 2009. Consultat el 27 de maig de 2012.
  8. ↑ «Despenalizan l'abort fins a la semana 24 en Colòmbia: decisió històrica» (en és). CNN. Consultat el 2022-04-28.
  9. ↑ a-despenalizar-el-abort-en-colombia Tres raons per a despenalizar l'abort en Colòmbia, Human Rights Watch HRW, 2 de decembre de 2020
  10. ↑ Abort lliure i segur ¡La decisió és teua!, www.profamilia.org.co, consultat el 24 de febrer de 2022
  11. ↑ "Abortion Adds to Colòmbia's Election Turmoil", Women's E-News, May 2006 [1] archivat en Wayback Machine.
  12. ↑ Inter-Press Services article on the Gonzalez case
  13. ↑ Documentary on the Gonzalez case from The Current (radi program)
  14. ↑ Abortion in Colòmbia
  15. ↑ Abort llegal en Colòmbia, ¿quins casos cobrix la sentència C355 de 2006?
  16. ↑ Marque normatiu per a la gestió integral de la Salut Sexual i Reproductiva 2007
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 Talle Constitucional de Colòmbia. «Sentencia C-355/06 10/maig/2006, Lliberació de l'abort en determinades circumstàncies. Demandes d'inconstitucionalitat contra els artículs de llei 599 de 2000 Còdic Penal, En Alcaldia de Bogotà» (en espanyol). Sentencia C-355/06 Alcaldia de Bogotà. Consultat el 7 de novembre de 2014.
  18. ↑ Còdic Penal de Colòmbia, artícul 122
  19. ↑ reduir-la-taxa-de-embaràs-adolescent--.aspx Colòmbia va reduir la taxa d'embaràs adolescent reduir-la-taxa-de-embaràs-adolescent--.aspx archivat en Wayback Machine., www.minsalud.gov.co
  20. ↑ AI i HRW valoren despenalisació d'abort en Colòmbia com a triumfo per a DD.HH., eldiario.és, Espanya, 22 de febrer de 2022
  21. ↑ Carlos Mario Molina Betancur, El dret a l'abort en Colòmbia: I part el concepte jurídic de vida humana, 2006, ISBN 958-97944-0-8
  22. ↑ Per qué en Colòmbia busquen prohibir l'abort "en qualsevol circumstància", Arturo Wallace, BBC Món, Bogotà, dimecres, 3 d'agost de 2011
  23. ↑ L'abort a debat. Anàlisis dels arguments de lliberals i conservadors, Rosario Taracena, Desacatos: Revista de Ciències Socials, ISSN-i 2448-5144, ISSN 1607-050X, Nº. 17, 2005 (Eixemplar dedicat a: Abort: el debat pendent), págs. 15-32
  24. ↑ Lliberalisme i abort, Fundació Von Humboldt
  25. ↑ El feminisme mexicà i la lluita per llegalisar l'abort, Marta Llepes, Política i cultura, ISSN-i 0188-7742, Nº. 1, 1992 (Eixemplar dedicat a: Dònes i Política), págs. 9-22
  26. ↑ Afirmar l'autonomia reproductiva en la dissidència religiosa, Laura Fonts Belgrave, Íconos: Revista de Ciències Socials, ISSN-i 1390-1249, Nº. 45, 2013, págs. 59-74
  27. ↑ Autonomia i salut reproductiva, López de la Vella de la Torre, Ma Teresa, Dilemata, ISSN-i 1989-7022, Nº. 17, 2015 (Eixemplar dedicat a: Drets reproductius i abort), págs. 51-64.
  28. ↑ Autonomia reproductiva de les dònes i dret penal. Una interpretació feminista de les recents reformes penals en Espanya, Juana María González Moreno, Investigació i gènero. Inseparables en el present i en el futur: IV Congrés Universitari Nacional "Investigació i Gènero". Sevilla, 21 i 22 de juny de 2012 / coord. per Isabel Vázquez Bermúdez, 2012, ISBN 978-84-954-9987-5, págs. 751-768.
  29. ↑ Vore El debat sobre l'abort en Colòmbia. Dèu raons que varen conseguir la seua despenalisació, en 'mujeresenred.net'


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Abort_en_Colòmbia&oldid=966757»