Anhidro
Com a terme general, es diu que una substància és anhidra si no conté aigua.[1] La manera d'obtindre la forma anhidra diferix entre substàncies.
Solvents
[editar | editar còdic]La forma més comuna per a obtindre la forma anhidra d'un solvent és dur-los a ebullició en presència d'una substància higroscòpica. Per a això el metal més comunament amprat és el sodi. Atres métodos poden incloure l'adició de tamisos moleculars o álcalis com el hidròxit de potassi o l'òxit de bari. Recentment han aparegut en el mercat columnes de purificació de solvents (conegudes com a columnes de Grubb), que minimisen els perills dels métodos clàssics de deshidratació.[2]
Cristals iònics
[editar | editar còdic]Com a eixemple de deshidratació d'una sal per a obtindre la forma anhidra es pot amprar el sulfat de coure (II). Si l'aigua de cristalisació es remou per mig de calfament dels cristals blaus de sulfat de coure (II) pentahidratado (CuSO4·5H2O), s'obtenen cristals blancs de sulfat de coure (II) anhidro (CuSO4). L'equació per a la deshidratació d'esta sal hidratada és la següent:
CuSO4·5H2O + calor → CuSO4 + 5H2O
Un atre eixemple ho constituïx el calfament del sulfat de magnesi heptahidratado (MgSO4·7H2O). En calfar-ho, sofrix la següent reacció:
MgSO4·7H2O + calor → MgSO4 + 7H2O
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Anhidro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.