Aniba rosaeodora
El pal de rosa (Aniba rosaeodora) és una espècie de planta en flor de la família de les Lauraceae.
Descripció
[editar | editar còdic]En el llibre "Arbres, gents i costums" d'Enrique Acer es registra la següent informació. En l'arbre de pal de rosa es pot analisar el cas de com es pot extinguir un recurs forestal sense donar-li l'oportunitat de recuperar-se. En el propòsit d'obtindre el seu oli essencial (essència per a perfums, sabons i atres cosmètics), entre la década de 1950 i 1960, XX, va ser "pentinada" la selva amazónica d'Equador, Perú, Brasil i Colòmbia, en busca de "El Dorat" en forma d'arbre.
Els arbres de pal de rosa es derribaven, es reduïen a trossos menuts, després a borumballa, posteriorment a serrín, se sometia este a destilació i se li extrea fins a l'última gota en forma d'oli.
Les principals destilerías estaven ubicades en Iquitos i Pucallpa (Perú); pel sol port de Iquitos en 1960 i envasat en tambors de 42 galons, es varen exportar 247 200 lliures d'oli de pal de rosa per un preu de 10 105 554 sols.
El tambor de 42 galons d'este oli va alcançar en 1960 un preu de 50 000 sols peruans.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]És endèmica de Brasil, Guyana, Colòmbia, Equador, Guyana Francesa, Perú, Surinam i Veneçola. Està amenaçada en Colòmbia (perille crític) per pèrdua d'hàbitat (CR A2cd), degut a que solament es coneix de tres localitats en les quals s'ha registrat un intens procés d'extracció, i per lo tant, d'empobriment de les poblacions naturals.[1]
Usos
[editar | editar còdic]S'extrau el "oli de pal de rosa", a partir del seu fusta. Eixe oli té una gran concentració de lináloe, molt usat en l'indústria de perfums i de sabons. Afortunadament, el lináloe sintètic i atres fonts naturals d'extracció són ara més usats que l'oli de pal de rosa. Perú, Colòmbia i Guayana varen ser tradicionals exportadors de tal oli, pero Brasil és l'únic exportador en 2007. La fusta s'explota comercialment per a mobles, torneria, barcos, pisos, luthiers, ferramentes de l'agricultura
Principis actius: conté oli essencial en 75-95 % de linalol i 3-6 % d'alfa-terpineol.[2]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Aniba rosaeodora va ser descrita per Adolpho Ducke i publicat en Archius do Jardim Botânico do Rio de Janeiro 5: 109. 1930.[3]
- Sinonímia
- Aniba duckei Kosterm.
- Aniba rosaeodora var. amazonica Ducke[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Perille crític en Colòmbia
- ↑ «Aniba rosaeodora». Plantes útils: Linneo. Archivat des d'el original, el 1 de decembre de 2009. Consultat el 26 d'octubre de 2009.
- ↑ Aniba rosaeodora en Tròpics
- ↑ Aniba rosaeodora en PlantList
Bibliografia
[editar | editar còdic]- USDA, ARS, National Genetic Resources Program. GRIN. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?401553 (31 ene 2008)
Acer Duarte, Luis Enrique. 2000. Arbres, Gents i Costums. Plaça & Janés editors. Colòmbia S.A. Universitat Distrital Francisco José de Caldas. Bogotà.
- Varty, N. 1998. Aniba rosaeodora. 2006 IUCN Llesta Roja d'Espècies Amenaçades; baixat 20 d'agost de 2007
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Eixemplar de herbario
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aniba rosaeodora» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.