Anar al contingut

Anisolepis longicauda

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El camaleoncito coludo (Anisolepis longicauda) és una espècie del gènero de fardachos trepadores Anisolepis, de la família Polychrotidae. Habita en el centre-este d'Amèrica del Sur.

Noms vulgars

[editar | editar còdic]

Ademés de camaleoncito coludo, també és denominat comunament camaleoncito colilargo, fardacho arborícola coa llarga, fardacho arborícola coludo, fardacho coludo de banyat, lagartija arborícola, lagartija dels arbres, etc.[1]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Esta espècie va ser descrita originalment en l'any 1891 pel biòlec belga - anglés George Albert Boulenger.[2]

Localitat tipo

La localitat tipo és: «Riacho de l'Or, província del Chaco, Argentina».

Per a alguns autors les espècies integrants de Anisolepsis deurien ser colocades en les famílies Leiosauridae o en Iguanidae.[3]

Etimologia

La etimologia del terme genèric, Anisolepis, deriva del idioma grec, a on anisos significa 'desigual' lepis significa 'escama', en referència a l'heterogeneïtat de la escamación. L'epítet específic longicauda deriva de les paraules en llatí longi, que significa 'llarc' i cauda, que significa 'coa', en alusió al seu apèndix cabal notablement llarc.

Característiques

[editar | editar còdic]

Es diagostica per la seua extensa coa, la qual medix 18,7 cm en la femella i 19,5 cm en el macho.

Distribució geogràfica

[editar | editar còdic]

Este fardacho es distribuïx pel noreste del Con Sur d'Amèrica del Sur.[4] Va ser registrat en àrees de tipo chaqueño humit,[1] tant en l'àrea central del Paraguay,[5] com en la regió del nordest de la Argentina,[3] en les províncies de: Missions —en l'extrem suroest—, Corrents —en el nort—,[6] Chaco —en l'est—,[7] i en el nordest de Santa Fe. Possiblement també habite en el surest de Formosa, estant la localitat tipo molt pròxima a eixa província.

Anisolepis longicauda era una espècie molt poc coneguda fins a l'inundació de la paraguaya illa Yacyretá, #lo que va permetre colectar varis eixemplars.[8]

Fins a 1994 es creïa que era una espècie exclusivament arborícola i de coa prensil, abdós tòpics es varen demostrar incorrectes, en detectar eixemplars en alts pasturages i demés vegetació palustre en àrees inundables.[1]


En raó de la seua coloració críptica i comportament secretivo, molts detalls de la seua biologia permaneixen ignorats. Se sap que front a una amenaça produïx un bufido obrint la boca i exhibint les seues comissures, les que presenten una coloració groc forta.[9]

Conservació

[editar | editar còdic]

Si ben este fardacho a nivell internacional no va ser evaluat, en l'Argentina ha segut categorizada com “espècie amenaçada” sériament.[10][11] Segons atres autors, el seu grau de perill és més greu, per #lo que va recomanar que siga inclós en la categoria: en perill crític.[1]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Chébez, Juan Carlos (2008). Els que es van. Fauna argentina amenaçada. Tom I: amfibis i reptils, 1ra. Edició edició (en espanyol), Buenos Aires, Argentina: Ed.Albatros, pp. 320.
  2. Boulenger, George A. (1891). Description of a new genus of Iguanoid lizards. Ann. Mag. Nat. Hist. (6) 8 (43): 85-86
  3. 3,0 3,1 Anisolepis longicauda Reptile database. Consultat el 24 de maig de 2013.
  4. Lions, María Luisa; Álvarez, Blanca Beatriz (1996). Geographic Distribution. Anisolepis longicauda Herpetological Review 27 (1): 32.
  5. Hernando, Alejandra. (1995). Nota sobre el cariotip de Anisolepis longicauda (Boulenger, 1891) (Polychrotidae) de l'illa Yacyretá, Paraguay. Facena 11: 113-114.
  6. Tomás Waller. (2009). Anisolepis longicauda Boulenger, 1891 (Squamata, Leiosauridae). Primera cita per a la província de Corrents, Argentina. Quaderns de Herpetología 23(1):67.
  7. Cei, J. M. (1993). Reptils del noroest, nordest i est de l'Argentina. Museu Regionale Sci. Naturale Torino, Monografie 14: 1-949.
  8. Álvarez, B. B.; Lions, M. L.; Aguirre, R.; Céspedez, J.; & Hernando, A. (1995). Herpetofauna de l'àrea d'influència de l'embassament de la represa Yacyretá (Argentina - Paraguay). Facena 11: 57-73.
  9. Etheridge, R.; and Williams, I. (1991). A review of the South American lizard genera Urostrophus and Anisolepis (Squamata: Iguania: Polychrotidae). Bulletin of the Museum of Comparative Zoololgy 152 (5): 317-361.
  10. Àvila, L.; Montero, R.; & Morant, M. (2000). Categorisació de les lagartijas i anfisbaenas d'Argentina: 51 - 74. En: Lavilla, I. O.; Richard, I.; Scrocchi, G. J. (eds.) Categorisació dels amfibis i reptils de la República Argentina. Associació Herpetológica Argentina (AHA), Tucumán, Argentina.
  11. Lavilla, Esteban; Richard, Enrique i Scrochi, Gustavo (2000) Categorisació dels amfibis i reptils de la República Argentina. Associació Herpetológica Argentina, 99pp.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons