Anj

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Anj

L'anj (ˁnḫ) (☥) és un jeroglífic egipcíac que significa vida, un símbol molt utilisat en l'iconografia d'esta cultura. També es denomina creu ansada (creu en la part superior en forma d'óval, llaç, torra o ansa), crux ansata en llatí, la clau de la vida o la creu egipcíaca.

Es pot trobar ocasionalment ls seua transliteración anglesa, Ankh; italiana, Ankh; alemana, Anch i francesa, Ânkh, totes les quals es pronuncien /'ʕ*nx/.

Simbologia egipcíaca[editar | editar còdic]

En l'Antic Egipte es va relacionar en els deus que eren representats portant dit símbol, indicant les seues competències sobre la vida i la mort, la seua immanència i condició d'eterns; relacionat en els hòmens, significa la busca de l'immortalitat, raó per la qual és utilisada per a descriure la vida o l'idea de vida despuix de la mort, entesa com a immortalitat, al principi només digna del faraó i, despuix de l'Imperi Nou, de tots els egipcíacs en evolucionar les seues creències, tal com es descriu en el Llibre dels Morts. L'Anj es va relacionar, com a símbol de renaixença, en la deesa Isis i en el seu espós Osiris, ya que quan va ser assessinat pel seu germà, la seua esposa el va resucitar per mig de l'ajuda d'Anubis. Varis faraons varen portar la paraula Anj en el seu nom, entre ells Tut-Anj-Atón i Tut-Anj-Amón.

Una atra hipòtesis presupon que la T de la part inferior de l'Anj representaria, estilisats, els atributs sexuals masculins, mentres que l'asa superior representaria l'úter o el pubis de la dòna, com a reconciliació dels oposts;​ podria simbolisar la reproducció i l'unió sexual.

Hathor, la deesa de l'alegria de viure i de la mort, donava vida en ella. En molts aspectes es correspon en les deeses Inanna, Ishtar, Astarté, Afrodita i Venus.​ També es podria comparar l'anj en un plantador (d'ahí el significat de vida). la part superior rep el nom d'asider i és un cartuig circular, seria a on anava la llavor per a plantar-la.

Un símbol similar (♀) s'utilisava per a representar a la deesa romana Venus (derivada de l'Afrodita grega) . Este símbol, nomenat espill de Venus, sembla estar més relacionat en l'úter o en un espill.

En astrologia el mateix símbol s'ampra per a representar el planeta Venus, en biologia per a fer referència al sexe femení, i en alquímia per al coure.

Referències[editar | editar còdic]

  • Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
  • Elisa Castel: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
  • Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
  • Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
  • Carl G. Liungman, Diccionario de símbolos, 1991
  • Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
  • Jean Chevalier y Alain Gheerbrant, Diccionario de símbolos, 1994
  • Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
  • Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons