Ano
El ano és una obertura del tracto digestiu d'un animal, sent l'extrem opost a la boca.
La seua funció és controlar l'expulsió de les heces, matèria no desijada semisólida produïda durant la digestió en acabant de que tots els nutrients s'hagen extret. Depenent del tipo d'animal, pot ser matèria que l'animal no pot digerir, tals com ossos, pèls, celulosa, lignina, etc. Algunes matèries ingerides serien tòxiques si es mantenen en el tracto digestiu, lo que generaria la mort o l'excés de bactèries intestinals que ho habiten en endosimbiosis.
En alguns animals, eixe mateix orifici ho usen per a excretar els rebujos líquits i sòlits, i per a la còpula i la posada d'ous, per lo que passa a denominar-se cloaca. Està present en totes les aus, amfibis i reptils, aixina com en alguns peixos (condrictios).[1]
Els mamífers monotrema també tenen una cloaca, la que es creu és una característica heretada dels primers amniotas a través dels terápsidos. Els marsupials tenen dos orificis inferiors: un per a l'excreció de sòlits i líquits, i l'atre per a la reproducció, presentant una vagina en les femelles i un pene en els mascles. Les femelles en els mamífers placentarios tenen orificis totalment separats per a defecar, orinar, i per a la reproducció; mentres que els mascles tenen una obertura per a la defecaació i una atra per a la micció i reproducció, encara que els canals que fluïxen cap a eixe orifici són casi completament independents.
El desenroll de l'ano va ser una etapa important en l'evolució dels animals multicelulares. De fet, sembla haver ocorregut per lo manco dos voltes, seguint diferents camins en protostomados i deuteróstomos. Açò acompanyat o facilitat atres importants desenrolls evolutius: un pla corporal bilateral, el celoma, una cavitat interna que proporcionen espai per al sistema circulatori i, en alguns animals, un esquelet hidrostàtic, que permet a alguns animals la metamerizaació, és dir, la segmentaació del cos, el que queda construït en repetits «mòduls» denominats metámeros, els que després es varen especialisar.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Romer, Alfred Sherwood; Parsons, Thomas S. (1977). The Vertebrate Body. Philadelphia, PA: Holt-Saunders International. pp. 396-399. ISBN 0-03-910284-X.
- ↑ Arendt, D., Technau, U., and Wittbrodt, J. (4 de giner de 2001). "Evolution of the bilaterian larval foregut". Nature 409 (6816): 81-85. doi:10.1038/35051075. PMID 11343117. consultat el 3 d'agost de 2012.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.